"L'urbanisme ha d'entendre el vessant metabòlic de la ciutat i no tant l'anatòmic"

Coque Claret, arquitecte i professor a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

El metabolisme urbà és a l'urbanisme el que la fisiologia és a l'anatomia; així doncs, podríem dir que sense metabolisme no hi ha vida, ni urbanisme.

El principal repte ambiental que ens trobem actualment a l'àrea metropolitana és millorar la qualitat de l'aire. Després hi podríem afegir també la necessitat d'augmentar la biodiversitat de les espècies, així com la gestió dels residus. El canvi climàtic ens afectarà, principalment, a causa de la pujada del nivell del mar, que afectarà les zones costaneres, al mateix temps que l'augment de la temperatura afectarà les espècies i alterarà la biodiversitat que trobem al nostre territori, sobretot l'espècie humana.

L'anàlisi social és cabdal per al metabolisme urbà, ja que cal saber com es belluga la societat, i ens hem de centrar en el nivell més bàsic: les persones. És important saber com es consumeix, com es viu, quines activitats es fan, etc.