En qüestions urbanes, on precisament la integració o conciliació d´aspectes diversos i moltes vegades contradictoris és essencial, sembla difícil abordar temes o aspectes de manera independent.
En qualsevol cas, la comprensió del lloc on s´actua i la definició d´estratègies de relació amb el seu entorn semblen elements imprescindibles. La capacitat de dialogar i establir lligams amb àmbits de major dimensió és sens dubte necessari, mentre que l´isolament i una mirada introvertida acostuma a generar efectes adversos.
És en aquest sentit, les formes de la construcció metropolitana han d´establir sintonia escalar i connexions amb el seu entorn. Sintonia escalar amb infraestructures, morfologies, teixits, etc… elements d' ordre superior que sens dubte són propers a qualsevol intervenció i comporten necessitats d´acord. Els límits entre situacions, els espais de frontera amb els seus inherents canvis d' escala fan que la reclamada comprensió del lloc sigui imprescindible en l'aproximació a una escala metropolitana.
Els agents implicats, públics o privats, han de conèixer bé el sentit general de les actuacions que es volen dur a terme ja que difícilment es poden establir lligams encertats amb el que ens envolta i al mateix temps complir amb uns requeriments programàtics, sense el coneixement profund dels eixos de transformació.