Estructura urbana i social

La definició i relació adequades entre espais de centralitat, sistema de vies metropolitanes i estructura verda, permet estructurar el territori urbà i vertebrar teixits i espais verds dins la metròpolis, i entre la metròpolis i els territoris de la resta de la regió.

Estructura urbana i social
L'estructura urbana i social es dibuixa com la suma de tres capes:

D'una banda, l'estructura urbana defineix uns espais de centralitat locals i metropolitans, entesos com a punts o zones que generen i atreuen fluxos de persones, pel seu interès cultural o per la concentració d'activitat professional, d'oci i consum, o de serveis i equipaments.

D'altra banda, aquests nodes s'enllacen a partir d'un sistema de vies metropolitanes, que permeten estructurar el territori urbà, vertebrar els teixits, definir l'espai públic i possibilitar el moviment i les relacions socials.

Finalment, una estructura verda, formada per un sistema d'eixos i espais verds (de vegades superposats a les vies metropolitanes) que connecten els nuclis urbans entre si i aquests nuclis amb l'espai natural. Així, es garanteix l'accés de les persones als serveis ecosistèmics que proporcionen els elements de la matriu biofísica i, alhora, se'n promou la conservació.

Els elements dels espais de centralitat

Es distingeix entre els centres locals, organitzats a partir d'una estructura polinuclear que cobreix el conjunt del territori, i els centres metropolitans que, afegits als anteriors, configuren una distribució policèntrica encara més rica i complexa. Tots plegats s'articulen millorant la lectura que els ciutadans tenen del conjunt de la metròpolis. Els espais de centralitat existents es relacionen i es vinculen molt directament amb els equipaments metropolitans estructurants i amb les estacions de transport públic, de la mateixa manera que ho hauran de fer els nous centres metropolitans a desenvolupar.

Els elements de les vies metropolitanes

Sistema de vies que, juntament amb els elements de l'estructura verda, han d'apropar les persones als centres de la metròpolis, als parcs i espais oberts i als grans nodes de transport públic. Generalment el sistema viari, desenvolupat amb la lògica de la mobilitat motoritzada privada, ha desvinculat els usos i les activitats del territori amb el carrer, ha ocupat l'espai públic i ha creat barreres per a la mobilitat sostenible. Per revertir aquest fet i aconseguir una ciutat metropolitana cohesionada, es proposa un sistema de vies metropolitanes que siguin suport de la mobilitat sostenible, que garanteixin l'espai públic i que estructurin els teixits urbans. Aquestes vies són: avingudes metropolitanes, carrers metropolitans, connectors metropolitans i camins metropolitans. L'ordre i la prioritat d'aquestes vies es classifica segons la intensitat de persones (i no pas de vehicles) que es preveu que sostinguin.

Els elements de l'estructura verda

Formada pels parcs i els eixos verds estructurants, té la missió de proporcionar els vincles necessaris entre els assentaments urbans i el seu medi, per tal de disposar d'uns espais urbans més habitables que introdueixen la natura a la ciutat, aportar qualitat ambiental a àmbits marginals o vulnerables i continuïtat al verd urbà. Serà un dels principals vectors de la mobilitat activa metropolitana, relligant centralitats, equipaments i estacions de transport públic.

MAPA INDICATIU

Propòsits que l'Avanç del PDU presenta respecte a l'estructura urbana i social.
Aquesta cartografia està realitzada a partir del plànol "P.01.2 Estructura urbana i social", que forma part de la documentació gràfica del document d'Avanç.
Aquest mapa de proposta és de caràcter indicatiu.