TEIXITS RESIDENCIALS

El creixement urbà de la metròpolis té el seu origen en l'evolució d'un conjunt de viles i nuclis urbans que s'han desenvolupat en extensió i població, sobretot en els segles XIX i XX, i que actualment conformen el conjunt dels trenta-sis municipis metropolitans.

  • On som?

    A la metròpolis de Barcelona hi viuen més de 3,2 milions de persones en 1,5 milions d'habitatges. Lluny de ser un teixit urbà uniforme, el parc d'habitatges està format per diferents tipologies amb necessitats i requeriments diversos.

    Hi trobem diferents formes urbanes, algunes pròpies de la ciutat compacta mediterrània –edificis alineats al carrer– i d'altres més recents, com blocs o cases unifamiliars –nascuts principalment com a conseqüència de les onades migratòries arribades a partir dels anys quaranta del segle XX.

    L'anàlisi actual del territori ens ha portat a tres realitats residencials diferents, és a dir, tres grans tipus de zones on viu la gent. S'entén per continu urbà el seguit de ciutats que estan totalment unides. Hi ha una alta densitat –hi viu el 77% dels habitants de l'àrea metropolitana de Barcelona– i una gran diversitat de població. S'hi concentren moltes activitats i té una vitalitat molt intensa.

    La seqüència de ciutats és una cadena de nuclis relativament densos –hi viu el 21% dels habitants– no homogenis, cadascun amb una identitat històrica pròpia. Aquestes ciutats segueixen una seqüència que alterna els nuclis amb espais oberts o infraestructures.

    Els assentaments dispersos són àrees de baixa densitat –on hi viu el 2% dels habitants– envoltades de grans entorns naturals, on hi predomina l'habitatge unifamiliar. Els serveis bàsics sovint estan allunyats i, per tant, són zones amb una forta dependència del vehicle privat.
  • Cap a on anem?
    Tots aquests teixits residencials haurien de tendir més a la regeneració urbana i la rehabilitació arquitectònica que no pas per al creixement urbà. Cal una reglamentació pròpia per a cada un dels teixits que tingui en compte els elements preexistents i que permeti actuacions diferenciades, segons el lloc, alhora que garanteixi l'equilibri de les condicions de vida. S'ha de vetllar, en general, perquè aquests teixits, les infraestructures de la mobilitat i els espais oberts estiguin més ben cohesionats i que, consegüentment, augmenti la qualitat de vida.

    Alguns exemples de com fer-ho podrien ser acostar els equipaments a les àrees residencials, garantir l'accés a l'habitatge, fomentar la rehabilitació dels edificis, augmentar la presència de verd i d'espais per a vianants o minimitzar l'efecte de l'illa de calor.

MILLORAR LA INTEGRACIÓ DELS TEIXITS RESIDENCIALS EN EL CONTEXT AMBIENTAL I SOCIAL METROPOLITÀ

EQUILIBRAR ELS VALORS DELS TEIXITS RESIDENCIALS PER MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA DELS CIUTADANS