"Cal aconseguir un urbanisme flexible"
El Pla Director Urbanístic està cridat a substituir el planejament urbanístic metropolità aprovat el 1976.
Els canvis en l'urbanisme metropolità sempre ha coincidit amb noves visions, noves solucions, noves lleis i nous instruments de planejament.
Com a antecedents, als anys 50 del segle passat es va formular el primer pla comarcal d'àmbit regional i el 1976 es va aprovar el Pla general plurimunicipal metropolità, encara vigent. Aquest procés va coincidir amb les lleis estatals d'urbanisme de 1956 i 1976 i amb les noves formes de govern metropolità. Han passat molts anys i ara s'està preparant una nova llei d'Urbanisme i un nou pla director. Al mateix temps s'ha constituït al 2011 la nova institució metropolitana.
El PDU ha de tenir com a objectiu fer compatible una visió metropolitana amb les visions més locals, proposant els elements d'interès estructural metropolità i també solucions específiques per problemes que poden ser diferents. També es tracta d'aconseguir un urbanisme flexible que a la vegada aporti seguretat jurídica. Tot i que això pot semblar contradictori, és un repte essencial del PDU.
La redacció del pla comporta un instrument nou que, en el cas de l'àrea metropolitana de Barcelona, ha de tenir un contingut específic i diferent dels altres plans directors aprovats fins ara. Recordem que la Llei de l'Àrea Metropolitana de l'any 2010 defineix amb precisió l'abast i els documents d'aquest instrument.
Per a la seva redacció s'ha seguit una fase prèvia amb debats tècnics adreçats a analitzar la metodologia i la diagnosi. Aquests debats han donat sortida a unes propostes que són les que s'han portat als processos de participació, primer a nivell institucional i després als ciutadans. L'aportació de la ciutadania és molt important perquè ajuda a definir els problemes reals del dia-dia a les ciutats.
Els canvis en l'urbanisme metropolità sempre ha coincidit amb noves visions, noves solucions, noves lleis i nous instruments de planejament.
Com a antecedents, als anys 50 del segle passat es va formular el primer pla comarcal d'àmbit regional i el 1976 es va aprovar el Pla general plurimunicipal metropolità, encara vigent. Aquest procés va coincidir amb les lleis estatals d'urbanisme de 1956 i 1976 i amb les noves formes de govern metropolità. Han passat molts anys i ara s'està preparant una nova llei d'Urbanisme i un nou pla director. Al mateix temps s'ha constituït al 2011 la nova institució metropolitana.
El PDU ha de tenir com a objectiu fer compatible una visió metropolitana amb les visions més locals, proposant els elements d'interès estructural metropolità i també solucions específiques per problemes que poden ser diferents. També es tracta d'aconseguir un urbanisme flexible que a la vegada aporti seguretat jurídica. Tot i que això pot semblar contradictori, és un repte essencial del PDU.
La redacció del pla comporta un instrument nou que, en el cas de l'àrea metropolitana de Barcelona, ha de tenir un contingut específic i diferent dels altres plans directors aprovats fins ara. Recordem que la Llei de l'Àrea Metropolitana de l'any 2010 defineix amb precisió l'abast i els documents d'aquest instrument.
Per a la seva redacció s'ha seguit una fase prèvia amb debats tècnics adreçats a analitzar la metodologia i la diagnosi. Aquests debats han donat sortida a unes propostes que són les que s'han portat als processos de participació, primer a nivell institucional i després als ciutadans. L'aportació de la ciutadania és molt important perquè ajuda a definir els problemes reals del dia-dia a les ciutats.