"Cal projectar el metabolisme urbà per assolir beneficis socioambientals"

Des de fa més de 20 anys, l'ecologia urbana ha analitzat els fluxos d'entrada d'energia, recursos i matèries primeres que generen determinats fluxos de sortida d'emissions, residus... Simultàniament, l'urbanisme ha posat en relació forma i funció. Ara, és el moment de posar en relació forma i funcionament.

L'anatomia urbana és fonamental però no assegura necessàriament un bon funcionament fisiològic. Les disfuncions socioambientals ho posen de manifest. El metabolisme urbà, la fisiologia de la ciutat, ha estat sovint definit "per defecte". Ara convé projectar-lo per a assolir objectius socioambientals. Cal incorporar a la planificació urbana nous paradigmes com l'estalvi, l'eficiència, la suficiència, el reciclatge, la proximitat, la flexibilitat, l'adaptació...

L'AMB és un territori amb un balanç hídric ajustadíssim; amb un model de gestió de residus en procés de reflexió; amb una alta dependència energètica i un baix nivell d'eficiència; amb una alta contaminació de l'aire... el model urbà ha de permetre millorar la qualitat de vida i reduir dràsticament els costos derivats de les externalitats ambientals per tal de dedicar recursos al progrés en comptes de dedicar-los a pal·liar els efectes nocius derivats de la manca de "projecte metabòlic".