L'àrea metropolitana no és homogènia. La relació entre habitar, treballar o gaudir dels serveis depèn molt del tipus de teixit urbà. Per exemple, a les zones de baixa densitat, com ara les urbanitzacions, el ciutadà s'ha de desplaçar per satisfer moltes necessitats. D'altra banda, a la plana central de Barcelona els serveis són a l'abast de tothom. Per tal de corregir les desigualtats, l'urbanisme ha de garantir arreu del territori l'accés a espais de relació de qualitat, com els espais lliures o els equipaments.

En relació amb l'habitatge, aquest s'ha convertit en un problema general que afecta tot el territori. La competència d'usos al centre ha comportat el desplaçament de població que no es pot quedar als seus barris. Aquest problema s'ha d'afrontar oferint habitatge assequible amb diferents tipologies dins de la ciutat construïda. D'altra banda, s'ha de treballar en la millora de l'estat del parc construït de manera genèrica, tot fent-lo més accessible i millorant-ne el funcionament.

Els principals reptes del PDU són revertir les desigualtats i recuperar l'espai per als vianants per tal de generar teixits residencials més equitatius on tothom trobi espai, activitats i serveis en el seu entorn més immediat.