L'any 2007, el darrer abans de l'actual crisi econòmico-financera internacional, va marcar un màxim en el volum de trànsit l'aeroport de Barcelona: 32,9 milions de passatgers. Aquest trànsit va caure fins als 27,4 milions el 2009, però posteriorment va remuntar i el 2011, amb un creixement anual de quasi el 18%, va assolir els 34,4 milions de passatgers, que s'han convertit en 35,2 milions el 2013.

No obstant aquesta evolució exitosa, si l'aeroport s'entén com una porta de pas entre la metròpoli i el món, potser és un pas satisfactori per al turisme, però té àrees de millora significatives per al segment dels viatges de negocis, que demanda més vols de llarga distància amb altres grans àrees urbanes mundials, i també en té en l'àmbit de la càrrega, activitat estratègica per a sectors de la nostra economia que tenen un pes específic important en la generació del PIB.

Per a una millora en profunditat, el propi aeroport i els sectors econòmics que en depenen més estratègicament,  haurien de formular més clarament els seus propòsits, acompanyant-los d'una gran determinació per aconseguir-los.

És amb aquesta premissa que s'hauran de valorar les estratègies i definir els escenaris que permetin la formulació d'un nou Pla Director (l'actual és de 1999). Aquesta formulació s'haurà d'emmarcar en el procés d'entrada de capital privat a Aena Aeropuertos, que ja ha començat, i haurà de preveure el ritme de saturació de les actuals infraestructures, element de transcendència per a la planificació territorial.