L'evolució dels patrons de mobilitat esdevinguts en les darreres dècades a l'àrea metropolitana, així com el canvis en les percepcions o predisposicions de la ciutadania envers aquesta qüestió, han configurat unes relacions metropolitanes i, particularment, uns usos dels diferents mitjans de transport que, si ve en conjunt podrien considerar-se "sostenibles" - en la mesura que el caminar és majoritari- no deixen de provocar externalitats negatives (soroll, emissions, ocupació del sòl, ...) que impacten directament en la qualitat de vida al territori metropolità.

De la confluència entre diferents variables de tipus territorial (nivell de riquesa, usos del sòl, preu de l'habitatge, oferta de transport, tipus de trama urbana, espai públic) i social (edat, situació laboral, gènere), junt amb les predisposicions personals, els canvis d'hàbits i les polítiques de mobilitat que s'apliquen des de l'Administració, s'intenta mostrar com ha evolucionat la mobilitat metropolitana des dels anys vuitanta del segle passat i cap a on sembla dirigir-se. Així mateix, es vol reflexionar sobre la relació que ha tingut i pot tenir l'urbanisme amb la mobilitat.