Partim del principi que la densitat és una expressió de la complexitat urbana, afavoreix la intensitat d'usos i, al mateix temps, és una condició necessària per facilitar la diversitat. Per preservar aquest valor innegable, cal que la qualificació del sòl no sigui un obstacle a l'hora de permetre l'adaptació i la barreja d'usos no previstos a priori des del planejament.
Cal revisar l'estanquitat de la qualificació dels sistemes i permetre (sense perdre el caràcter garantista) la possibilitat de combinar-los amb usos diferents.
Ara bé, la ciutat pot assolir el mateix nivell d'intensitat d'ús en tota la seva dimensió? No ho podem preveure, però sí que caldria afavorir una intensitat suficient en les àrees situades sobre les cruïlles d'infraestructures de comunicació (ferrocarril, metro, tramvia…). És precisament en aquests punts on cal invertir per tal de potenciar-ne la intensitat i diversitat d'usos. No podem deixar passar l'oportunitat en els indrets on ja existeix la confluència d'infraestructures. Cal convertir-los en nodes de diversitat i complexitat. Al seu costat, la resta de ciutat ha de poder conviure amb models menys intensos pel que fa a la combinació d'usos. S'han de trobar maneres de fer ciutat amb barris estrictament residencials, lligats a àrees amb més complexitat urbana.