"D'un urbanisme de fites, a un urbanisme de procés"

Considerant que una part de les necessitats econòmiques, socials i ambientals dels ciutadans canvien amb el temps, és necessari dotar les normatives de la flexibilitat necessària per permetre adequar a la realitat urbana, en cada moment, el planejament, els actors i els agents implicats en el procés, i així facilitar una gestió ràpida dels canvis.

Cal passar d'un urbanisme de fites (planejament, gestió, urbanització, edificació, activitat...) a un urbanisme de procés, que interpreti el conjunt com un tot i no com a parts independents, i que sigui capaç de gestionar la complexitat i els canvis. Per tant, és necessari establir nous mecanismes de relació publicoprivats. En especial, per agilitzar els processos cal modificar el paper de l'Administració, que hauria de fer més de dinamitzadora que no pas de fiscalitzadora de l'activitat. En aquest sentit, treballar amb ens, agències, organismes, empreses públiques o consorcis que gestionin projectes concrets, amb una visió general del procés urbanístic, econòmic i social, permet una aproximació als actors socials i econòmics implicats, així com incrementar els coneixements, la participació i l'eficàcia i l'eficiència en la gestió, alhora que es reforça la corresponsabilització de tots els agents.