"Estem davant del repte de fer un planejament nou"

De fet, probablement tot el que diré es pot resumir en aquestes dues paraules: incertesa i canvi. En contextos estables, planificar equival, en certa manera, a extrapolar. En efecte, si els paràmetres determinants de la matriu bàsica no es mouen, o es mouen molt poc, la planificació simplement consisteix a preveure, o a induir, el comportament dels escassos paràmetres que sí que es mouen. Però la cosa canvia si el sistema es fa complex, incert i canviant. Aleshores, tots els paràmetres que s'han de considerar comencen a moure's i la planificació esdevé difícil, entre altres raons perquè és quasi impossible saber com serà aquest sistema al cap d'un, dos o tres anys.

Per tant, pot ser un acte d'arrogància extrema —un dels pecats capitals de la humanitat— determinar com s'ha de comportar una cosa que encara no sabem com és. Això és justament el que ens està passant ara, em sembla, perquè efectivament tenim un sistema molt complex, incert i canviant.