Creixements en bloc

Els creixements en bloc poden ser molt heterogenis; especialment des de la perspectiva de la problemàtica socioeconòmica i d'accés a l'habitatge o des del punt de vista del planejament urbanístic i de la regulació jurídica. Tot i així, considerats globalment, permeten una visió de conjunt, de la seva rellevància a la ciutat metropolitana i de les seves perspectives de futur.

Creixements en bloc
  • Sessions de debat
    • S01- 13/04/2016 Relació amb la ciutat
      Antoni Miralles

      S'exposa l'evolució en els criteris de disseny dels polígons d'habitatge de la segona meitat de segle XX fins al moment a l'AMB, i la influència de l'entorn en el nivell d'integració urbana. S'avalua la influència de la mida, densitat, connectivitat i usos d'aquestes peces amb les possibilitats de generar ciutat. Finalment, es busquen estratègies per ajudar a millorar la integració dels polígons amb el seu entorn.
    • S02- 27/04/2016 Tipologia arquitectònica i condicions de l'arquitectura
      Ignacio Paricio

      Es desenvolupen algunes línies de treball per plantejar possibilitats d'intervenció a partir de la definició d'uns objectius bàsics d'estalvi energètic, adequació a nous patrons d'allotjament i atenció a les activitats domèstiques, i l'anàlisi de les tipologies dels blocs dels polígons de l'AMB, tot analitzant el marc legislatiu vigent.
    • S03- 18/05/2016 Demografia i problemàtiques socials
      Carme Trilla i Consol Prados

      Es descriurà l'estructura demogràfica dels polígons d'habitatges i la seva evolució en el temps i descripció dels trets rellevants de la problemàtica social inherent. S'analitzarà l'estructura sòcio-econòmica segons les condicions d'accés a l'habitatge i els règims de tinença. Finalment, s'aprofundirà en els factors clau en els que cal incidir per tal d'alleugerir o reconduir la problemàtica social.
    • S04- 01/06/2016 Cornellà de Llobregat. L'experiència municipal
      Ricard Casademont

      L'exposició es centrarà en la gestió municipal dels polígons d'habitatges de l'AMB: competències, actuacions urbanístiques i socials, línies de finançament, etc. i, a partir d'un estudi centrat en el cas del polígon Sant Ildefons a Cornellà de Llobregat, es realitzarà un balanç del resultat i propostes formulades des de l'Ajuntament.
    • S05- 15/06/2016 Aspectes constructius
      César Díaz

      S'analitzarà l'estat físic dels edificis dels polígons i de les causes de degradació, a partir d'una visió general de les tècniques constructives, i es descriuran els trets fonamentals de les intervencions de rehabilitació, remodelació i manteniment realitzades fins ara. Finalment, s'aportarà una visió prospectiva per al marc futur de previsió i intervenció.
    • S06- 28/06/2016 Aspectes jurídics
      Pablo Feu

      S'analitzarà  la problemàtica jurídica dels polígons d'habitatges en relació a tres qüestions: intervencions en l'edificació (gestió de les transformacions, drets dels residents, etc), el problema de l'habitatge (règims de tinença, habitatges buits, desnonaments, etc) i la gestió dels espais col·lectius (espai lliure d'ús públic en parcel·la privada, etc).
    • S07- 06/07/2016 Intervencions (I)
      Maria Rubert

      S'exposaran projectes realitzats en polígons d'habitatges a l'àmbit metropolità i internacional, a partir dels quals poder establir diferents models d'intervenció en relació a la continuïtat i sutura urbana, la densitat, l'ocupació i l'espai públic, la volumetria i l'edificació, la complexitat i funcionalitat, o la tipologia edificatòria i l'habitatge.
    • S8- 20/07/2016 Intervencions (II)
      Sebastià Jornet

      Es proposarà una sistematització de les estratègies urbanes integrals que s'hi poden implementar en els polígons d'habitatge i, a partir de l'experiència de treball en entorns similars, s'aportarà una mirada més propera sobre aquests barris, tan necessària quan es concentren desigualtats socials associades a problemàtiques urbanes.
    • D01- 07/11/2016 Resum i conclusions
      Amador Ferrer

      S'exposaran les conclusions dels debats - tot apuntant a les principals línies de treball en què s'hauran de basar les directrius finals -, es donarà transversalitat a les propostes, i es treballarà per aconseguir un consens entre els membres de la taula.