Participació del PDU metropolità al Seminari Tècnic Local
El Servei de la redacció del Pla Director presenta la ponència "El PDU metropolità. Urbanisme ecosistèmic: claus per a la resiliència i l'habitabilitat de la metròpolis"
En el marc del Seminari Tècnic Local que la Federació de Municipis de Catalunya organitza anualment, l'AMB, representada pel Servei de Redacció del Pla Director, va ser convidada a participar en l'edició d'aquest any amb la ponència "El PDU metropolità. Urbanisme ecosistèmic: claus per a la resiliència i l'habitabilitat de la metròpolis". Els encarregats de desenvolupar-la han estat dos dels seus tècnics, Jacob Cirera Val, ambientòleg, i Annalisa Giocoli, arquitecta.
Durant la ponència, van explicar que l'actual emergència climàtica i els impactes del canvi global plantegen la necessitat d'una transició ecològica en les pròximes dècades. Les ciutats i metròpolis han de ser les protagonistes d'aquesta transició i per això han de repensar el seu model urbà. També van exposar de quina manera les ciutats han d'adaptar-se als impactes ambientals, que ja són una realitat i afecten els ecosistemes i la població i agreugen la desigualtat social. En aquest sentit, cal invertir la mirada del planejament urbanístic i pensar primer en la funcionalitat dels elements biofísics (el relleu, la hidrologia, els aqüífers, els hàbitats) per després integrar i relacionar de la millor manera possible el fenomen urbà.
La ponència va continuar amb el metabolisme urbà i com es relacionen els elements consumidors (usos antròpics) amb els ecosistemes naturals generadors de recursos (matriu biofísica) mitjançant un canal d'aprofitament (xarxes i infraestructures de servei). Des d'aquest enfocament, la repartició de drets i deures que planteja l'urbanisme sobre el territori pot condicionar significativament el metabolisme urbà, protegint àrees estratègiques per al manteniment de determinats recursos naturals, ordenant els usos urbans de forma eficient i generant una integració correcta de les xarxes de serveis.
Tal com van recalcar Cirera i Giocoli, aquest és l'enfocament del Pla director urbanístic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que actualment es troba en fase de redacció. Aquest Pla es planteja abordar la relació entre la forma, la intensitat i la funció, és a dir, quina forma tenen i com es comporten . Es tracta de buscar un nou model urbà, no dirigit a la maximització de la rendibilitat i el malbaratament recursos, sinó més aviat a un model que sàpiga establir una ètica dels límits, que permeti posar la qualitat per davant de la quantitat. En aquest sentit, les denominades «infraestructura verda» i «infraestructura blava» representen l'oportunitat de vertebrar les relacions entre els assentaments urbans i el medi i servir d'instrument per guiar el planejament urbanístic d'acord amb principis de sostenibilitat i amb solucions i criteris inspirats en els ecosistemes naturals i agraris quant a circularitat i economia de recursos.
La sessió es va centrar en els aspectes més innovadors del PDU pel que fa a la resiliència i l'habitabilitat aplicades a l'urbanisme i, en concret, es va focalitzar en l'ordenació dels espais següents:
Durant la ponència, van explicar que l'actual emergència climàtica i els impactes del canvi global plantegen la necessitat d'una transició ecològica en les pròximes dècades. Les ciutats i metròpolis han de ser les protagonistes d'aquesta transició i per això han de repensar el seu model urbà. També van exposar de quina manera les ciutats han d'adaptar-se als impactes ambientals, que ja són una realitat i afecten els ecosistemes i la població i agreugen la desigualtat social. En aquest sentit, cal invertir la mirada del planejament urbanístic i pensar primer en la funcionalitat dels elements biofísics (el relleu, la hidrologia, els aqüífers, els hàbitats) per després integrar i relacionar de la millor manera possible el fenomen urbà.
La ponència va continuar amb el metabolisme urbà i com es relacionen els elements consumidors (usos antròpics) amb els ecosistemes naturals generadors de recursos (matriu biofísica) mitjançant un canal d'aprofitament (xarxes i infraestructures de servei). Des d'aquest enfocament, la repartició de drets i deures que planteja l'urbanisme sobre el territori pot condicionar significativament el metabolisme urbà, protegint àrees estratègiques per al manteniment de determinats recursos naturals, ordenant els usos urbans de forma eficient i generant una integració correcta de les xarxes de serveis.
Tal com van recalcar Cirera i Giocoli, aquest és l'enfocament del Pla director urbanístic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que actualment es troba en fase de redacció. Aquest Pla es planteja abordar la relació entre la forma, la intensitat i la funció, és a dir, quina forma tenen i com es comporten . Es tracta de buscar un nou model urbà, no dirigit a la maximització de la rendibilitat i el malbaratament recursos, sinó més aviat a un model que sàpiga establir una ètica dels límits, que permeti posar la qualitat per davant de la quantitat. En aquest sentit, les denominades «infraestructura verda» i «infraestructura blava» representen l'oportunitat de vertebrar les relacions entre els assentaments urbans i el medi i servir d'instrument per guiar el planejament urbanístic d'acord amb principis de sostenibilitat i amb solucions i criteris inspirats en els ecosistemes naturals i agraris quant a circularitat i economia de recursos.
La sessió es va centrar en els aspectes més innovadors del PDU pel que fa a la resiliència i l'habitabilitat aplicades a l'urbanisme i, en concret, es va focalitzar en l'ordenació dels espais següents:
- La infraestructura blava, pensant en el cicle integral de l'aigua.
- El mosaic agroforestal com el paisatge més resilient dintre del sistema d'espais oberts.
- Les vores urbanes com a espais d'oportunitat per millorar les connexions ecològiques i l'ús social dels espais oberts.
- Les avingudes metropolitanes i els eixos verds com a elements clau en el canvi de paradigma dels fluxos urbans.
- La rehabilitació dels teixits urbans més vulnerables des d'una perspectiva energètica i climàtica