"El futur dels espais oberts és un projecte híbrid per excel·lència"

Reflexions sobre les taules participatives WS-2

Els espais oberts, com el seu nom indica, són els espais que ens relacionen d'una manera directa amb l'horitzó. L'horitzó com a concepte no de límit final, sinó com a signe d'allò que hi ha més enllà, s'ha d'entendre com la relació amb la geografia, però a la vegada com a l'horitzó projectual. La disjuntiva permanent entre la priorització de la conservació dels espais naturals i la priorització de la conservació dels espais naturals i la priorització de les estructures urbanes (infraestructures, ús social, equipaments) posa de manifest la dificultat de les disciplines implicades per a entendre el futur dels espais oberts com un projecte. Aquest projecte, híbrid per excel·lència, és evident per als pocs paisatges que van participar en aquest grup.

Així mateix, és evident que les prioritats han de començar per una diagnosi diferent, segurament inèdita, de les característiques i dels potencials projectuals dels espais oberts en conjunt i de cadascun d'ells individualment. Manca clarament una diagnosi paisatgística que reculli les diagnosis específiques dels valors i les fragilitats ambientals, des d'una lectura de l'ecologia del paisatge, i que les tradueixi en criteris de planificació i projectes estratègics per al PDU.