"El PDU, un repte i una oportunitat per al futur de la metròpolis"

Al llarg del segle passat, el planejament urbanístic es va consolidar com un instrument eficaç per millorar les ciutats i la qualitat de vida dels seus habitants.

Un exemple el tenim a casa nostra: l'àrea metropolitana de Barcelona és dipositària i reflex d'una tradició i pràctica urbanística valuosa, la qual ha possibilitat la configuració d'un entorn urbà caracteritzat per la cohesió i el progrés econòmic i social, fins a esdevenir una característica distintiva i de reputació internacional.

L'actual àrea metropolitana de Barcelona s'explica en gran mesura a través del Pla General Metropolità (PGM) de 1976. El PGM ha estat una eina que, aplicada amb enteniment, visió i consens, ha servit als poders públics, als agents econòmics i a la societat civil per modernitzar la metròpolis barcelonina i el seu complex sistema territorial, i alhora ha servit per impulsar la seva transformació urbana i social.

Tanmateix, l'evolució social i econòmica, la transformació del territori durant els 41 anys d'existència del PGM, recomana la redacció d'un nou Pla territorial que pugui articular les necessitats, els reptes i les oportunitats que marcaran el futur metropolità. Ara toca, doncs, començar a reflexionar sobre el futur que volem per a la ciutat metropolitana, toca posar en valor el capital social, la intel·ligència col·lectiva dels ciutadans i ciutadanes metropolitans, per obrir el debat i guiar els treballs de redacció del que ha de ser el nou Pla director urbanístic (PDU) metropolità. Tot un repte i tota una oportunitat per al futur i el progrés de la ciutat metropolitana.