"El PDU ha d'equilibrar la visió metropolitana i la mirada més propera al ciutadà"

Dins del territori metropolità podem trobar punts de màxima accessibilitat i centralitat, com podria ser el cas de la ciutat de Barcelona (on es barregen serveis, habitatge, etc.), juntament amb altres territoris més especialitzats en residència, com pot ser el cas de l'Ordal. En aquest marc, es creu convenient apropar l'activitat, la residència i els serveis per garantir un entorn de proximitat, per tal de reduir la mobilitat obligada.

L'àrea metropolitana és molt diversa socialment i físicament; per tant, per evitar una segregació espacial per motius de renda, l'urbanisme ha de reequilibrar el territori, assignar usos específics segons la capacitat de cada un dels territoris i tenir present la vulnerabilitat urbana.

Les administracions públiques han de donar resposta al greu problema de l'emergència habitacional. Per fer-ho, cal que disposin de patrimoni públic d'habitatge, perquè l'urbanisme pugui ajudar a augmentar-lo.

És possible que no es desenvolupin nous sòls al territori metropolità. És per això que l'estratègia ha de ser la de rehabilitar els habitatges existents i també els espais lliures, perquè assoleixin un nivell d'eficiència energètica i de conservació òptim.