Cal un pla urbanístic que permeti regular la ciutat actual i organitzar-ne el creixement i la transformació. En el cas de l'àrea metropolitana de Barcelona es va fer, i molt bé, el 1947, però aquest Pla general metropolità ha quedat obsolet, ja no respon a als reptes de la societat actual.
La majoria de ciutats del món tenen tres reptes:
• Posar fi a les desigualtats socials
• Organitzar la mobilitat tant de persones com de mercaderies
• Tenir qualitat mediambiental
I en el cas de l'àrea metropolitana de Barcelona, hi ha un quart repte: aconseguir que un conjunt de nuclis urbans es puguin articular com una ciutat de ciutats, cal trencar la concepció de Barcelona i perifèria.
El procés de redacció del PDU té dues línies principals:
1) L'articulació de diferents problemàtiques i diagnòstics a partir de vuit temàtiques, que s'engloben en tres conjunts:
a) Metabolisme urbà
b) Espais residencials i cohesió social
c) Espais i activitat econòmica
2) Fer un procés de participació de diferents col·lectius: tècnics i experts, ajuntaments (tècnics municipals) i organitzacions del teixit social i la ciutadania.
En el cas de la ciutadania cal fer que arribi a tothom: associacions de veïns, sindicats, entitats culturals, etc. Cal que ens centrem en els aspectes que afectin cada col·lectiu, i també caldrà fer la participació a diferents nivells, ja que els interlocutors han de conèixer el tema urbanístic, i si no és el cas, cal mirar de fer-ho arribar a tothom.
La majoria de ciutats del món tenen tres reptes:
• Posar fi a les desigualtats socials
• Organitzar la mobilitat tant de persones com de mercaderies
• Tenir qualitat mediambiental
I en el cas de l'àrea metropolitana de Barcelona, hi ha un quart repte: aconseguir que un conjunt de nuclis urbans es puguin articular com una ciutat de ciutats, cal trencar la concepció de Barcelona i perifèria.
El procés de redacció del PDU té dues línies principals:
1) L'articulació de diferents problemàtiques i diagnòstics a partir de vuit temàtiques, que s'engloben en tres conjunts:
a) Metabolisme urbà
b) Espais residencials i cohesió social
c) Espais i activitat econòmica
2) Fer un procés de participació de diferents col·lectius: tècnics i experts, ajuntaments (tècnics municipals) i organitzacions del teixit social i la ciutadania.
En el cas de la ciutadania cal fer que arribi a tothom: associacions de veïns, sindicats, entitats culturals, etc. Cal que ens centrem en els aspectes que afectin cada col·lectiu, i també caldrà fer la participació a diferents nivells, ja que els interlocutors han de conèixer el tema urbanístic, i si no és el cas, cal mirar de fer-ho arribar a tothom.