Cal un pla urbanístic que permeti regular la ciutat actual i organitzar-ne el creixement i la transformació. En el cas de l'àrea metropolitana de Barcelona, es va fer (i molt bé) el 1947, però aquest Pla general metropolità ha quedat obsolet, ja no respon als reptes de la societat actual.

La majoria de ciutats del món tenen tres reptes:
   • Posar fi a les desigualtats socials
   • Organitzar la mobilitat tant de persones com de mercaderies
   • Tenir qualitat mediambiental
I en el cas de l'àrea metropolitana de Barcelona, hi ha un quart repte: aconseguir que un conjunt de nuclis urbans es puguin articular com una ciutat de ciutats, cal trencar la concepció de Barcelona i perifèria.

El procés de redacció del PDU té dues línies principals:
   1) L'articulació de diferents problemes i diagnòstics a partir de vuit temes, que s'engloben en tres conjunts:
       a) Metabolisme urbà
       b) Espais residencials i cohesió social
       c) Espais i activitat econòmica
   2) Fer un procés de participació de diferents col·lectius: tècnics i experts, ajuntaments (tècnics municipals) i organitzacions del teixit social i la ciutadania.

En el cas de la ciutadania, cal fer que arribi a tothom: associacions de veïns, sindicats, entitats culturals, etc. Cal que ens centrem en els aspectes que afectin cada col·lectiu, i també caldrà adequar la participació als interlocutors, ja que han de conèixer el tema urbanístic, i si no és el cas, s'ha de mirar de fer-ho arribar a tothom.