)

EXPOSICIÓ METRÒPOLIS BARCELONA

Les ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona comparteixen polítiques, infraestructures, relacions i mercats de treball, educació i cultura, habitatge, salut, seguretat, mobilitat, energia i subministraments, etc. L'exposició Metròpolis Barcelona és una iniciativa de l'AMB que mostra la realitat d'aquest territori metropolità en tots els seus àmbits.

Metròpolis Barcelona

Metròpolis Barcelona

Aquesta exposició va mostrar la metròpolis de Barcelona projectada des de tres perspectives: el passat, el present i el futur. Per fer-ho, el projecte expogràfic es va organitzar a través d'un espai central i uns cubicles que oferien una visió conjunta dels àmbits i alhora en preservaven la individualitat.
  • El context
    • Barcelona entre les metròpolis
      Per la seva situació geogràfica i la seva cultura urbanística, Barcelona disposa d'un perfil propi que li atorga un caràcter singular respecte d'altres metròpolis importants d'arreu del món. Destaca el valor de la seva història, la compacitat del seu creixement i, sobretot, la forta dinàmica de finals del segle XIX i el segle XX. Les transformacions dels darrers quaranta anys, tant en els espais urbans com en les activitats econòmiques i residencials, l'han convertida en una ciutat rellevant en el panorama europeu.
      Barcelona
    • Metròpolis Barcelona: un pol cabdal a Europa
      L'àrea metropolitana de Barcelona (AMB) té un paper rellevant dins del context europeu. La posició geogràfica estratègica i el pes poblacional es potencien a través de les xarxes de transport (tren, carretera, vaixell i avió) i de comunicacions, que la interconnecten amb les principals àrees metropolitanes del continent. Aquests conjunts de ciutats s'agrupen segons diversos models espacials i cobreixen un territori específic que, en el cas de l'AMB, es concentra en l'arc mediterrani. A escala mundial, Barcelona ocupa una posició líder com a lloc de producció i recerca, destinació turística, centre de negocis, pol cultural i d'innovació, i port comercial i de lleure.

      Un pol d'atració a Europa
    • Metròpolis Barcelona: 1975-2015
      El període 1975-2015 correspon al gran creixement de Barcelona a l'empara del PGM i al desplegament d'una gran metròpolis europea. En aquests anys s'ha duplicat el sòl urbà de les ciutats metropolitanes. La transformació s'ha concentrat en la modernització de les infraestructures, el canvi d'escala dels teixits, la formalització d'una nova estructura d'espais públics verds i el desenvolupament de grans artefactes metropolitans (com per exemple la terminal 1 de l'aeroport o el centre comercial Splau).

      Metròpoils 1975 / 2015
  • El present
    • Noves formes de viure i treballar
      En els darrers quaranta anys, la societat i l'economia de la metròpolis han evolucionat substancialment. 

      La població s'ha envellit, hi ha menys naixements i més diversitat, fruit de la immigració internacional. L'economia industrial ha donat pas a l'economia dels serveis, a la producció, els serveis personals i el coneixement. Els canvis en el mercat laboral han modificat el patró de persona assalariada lligada indefinidament a un mateix lloc de treball, els canvis tecnològics han ampliat l'estructura ocupacional i han modificat la relació de la producció amb el territori.
      Ha canviat la nostra manera de viure i de treballar, i, conseqüentment, també la nostra manera de comportar-nos. S'han ampliat els horaris i les pràctiques d'oci i de lleure en una ciutat que batega les vint-i-quatre hores del dia.

      Noves formes de viure i treballar
    • La forma metropolitana de l'activitat econòmica
      L'activitat econòmica metropolitana és diversa, dispersa i complexa. Defineix el pla del terra de la metròpolis i determina en bona part l'horitzó del paisatge urbà que percebem els ciutadans. 

      L'àrea metropolitana es pot explicar a través de les formes contemporànies de l'activitat econòmica, agrupades en tres estrats diferenciats: el comerç quotidià, que es desenvolupa a l'entorn dels mercats i de determinats formats comercials —grans magatzems, centres comercials—; l'oci i el lleure, que es destinen tant als turistes com als ciutadans en el temps lliure, i els espais d'activitat econòmica especialitzats en la producció, la logística, el coneixement o el sector terciari.

      La forma metropolitana de l'activitat
    • Els equipaments de la metròpolis
      Els equipaments, com els espais públics, garanteixen l'estat del benestar i asseguren la qualitat de la vida metropolitana. Són els espais dedicats a l'ensenyament, la sanitat, l'esport, el lleure, la cultura i l'abastament. 

      En els darrers anys, se n'han construït molts —més de 3.000— tot fent un esforç per articular-los amb els preexistents i enriquir significativament el teixit de les dinàmiques quotidianes. La millora de la relació espacial i de la gestió d'aquesta xarxa metropolitana d'equipaments serà, sens dubte, un dels principals objectius per garantir un ús més racional i confortable del conjunt.

      Equipaments
    • Els teixits urbans residencials
      Els trenta-sis municipis que conformen l'Àrea Metropolitana de Barcelona tenen l'origen en un conjunt de viles i ciutats ben situades en el territori. Totes han tingut un important creixement en els segles XIX o XX, amb un fort component residencial fins al principi del segle XX. Més tard sorgeixen àmbits especialitzats amb usos excloents. 

      En aquest apartat ens centrem en l'estudi dels teixits urbans d'ús residencial. Es reconeixen dotze tipus de teixits que es delimiten arreu del territori metropolità. De cada teixit s'analitzen cinc paràmetres representatius: el sistema viari, la compacitat, la densitat d'habitatges, la densitat de població i la diversitat d'usos.

      Teixits residencials
    • Els centres a la metròpolis
      Els espais centrals de la metròpolis són aquells on es concentra la gent. Són els llocs simbòlics i de vida cívica a l'entorn dels centres de poder, al voltant dels equipaments o les estacions, al costat dels grans intercanviadors, als espais lliures.

      Tenen una forma canviant i el grau d'utilització té una intensitat variable. Hi ha centralitats que neixen de la superposició de visites puntuals, d'altres que són escenari d'esdeveniments. Algunes basen la seva identitat en la quotidianitat i altres es recolzen en el protagonisme continuat que han tingut en diferents moments de la seva història.

      Centres de la metròpolis
    • El paisatge de la metròpolis: ecologia, lleure i producció
      El paisatge de la metròpolis, entès com a xarxa ambiental, hauria de ser la columna vertebral del territori metropolità. Els carrers, les places i els parcs de les nostres ciutats es poden renaturalitzar i connectar amb els parcs metropolitans i amb els espais agrícoles i naturals que encara conservem. Una nova xarxa d'espais oberts que haurà de disposar de totes les connectivitats possibles, i que haurà d'estar plena de valors ecològics, de possibilitats d'ús per al lleure i de capacitats productives. Una xarxa ambiental i social que hauria de ser una de les columnes mestres del territori metropolità. 

      Paisatge de la metròpolis
    • El metabolisme metropolità
      La ciutat és l'hàbitat principal de l'espècie humana; més de la meitat dels humans viuen en una conurbació urbana. La ciutat és un espai físic, però sobretot és un espai funcional. La vida quotidiana s'hi desplega i s'hi manté gràcies als fluxos constants d'aliments, matèries primeres, energia, aigua i també persones. Tot plegat genera productes manufacturats, residus i emissions. Aquest cicle permanent és el metabolisme metropolità. Quan no hi parem prou atenció, apareixen disfuncions ambientals i disminueix la nostra qualitat de vida. El funcionament òptim de la ciutat ajuda a reduir les emissions i el seu impacte en el canvi climàtic.

      Metabolisme urbà
    • Nous paisatges metropolitans
      En els darrers anys, la realitat metropolitana ha passat, indefectiblement, de la cultura urbana de la compacitat que basava l'articulació dels seus barris a través d'un complex sistema de places i carrers a experimentar una progressiva dilatació dels límits i descompressió dels espais: han aparegut nous espais especialitzats pel moviment dels cotxes que han creat nous usos i noves imatges. Cal entendre'ls i buscar-los una millor imbricació metropolitana. 

      Nous Paisatges
    • La mobilitat metropolitana
      La mobilitat de persones i mercaderies a la metròpolis ha augmentat en gran mesura en els darrers 40 anys, a la vegada que s'ha passat d'un model radial centrat en Barcelona a una configuració de la xarxa viària articulada a partir de subcentres municipals. Les xarxes de transport públic estan més ben connectades gràcies a polítiques d'integració tarifària i una major intermodalitat. L'estructura urbana compacta afavoreix el desplaçament majoritari a peu i en bicicleta dins dels centres urbans, un dels punts forts de la mobilitat de l'AMB, especialment en el sector central. Davant l'amenaça de l'efecte hivernacle, cal treballar vers una mobilitat sostenible que ajudi a reduir-lo.

      Mobilitat
    • Les innovacions a la ciutat
      Històricament, les ciutats han estat espais de creativitat, progrés i civilització, llocs que alhora faciliten la interacció social necessària per a la innovació. Avui, la digitalització de l'entorn està transformant la manera d'interactuar, gestionar, desplaçar-se i viure a la ciutat. Cada punt digital facilita dades que no solament permeten visualitzar dinàmiques que fins ara havien estat invisibles, sinó també crear sistemes que actuen i responen en temps real, i que alhora milloren l'ús i la qualitat de l'entorn urbà.

      Innovació
    • Màquina metropolitana
      Crearem una gran maqueta per explicar totes les capes, totes les realitats que té la ciutat. El dibuix dels camins de l'aigua, les canonades del gas, les clavegueres, el metro... els boscos, les carreteres... t'ho imagines?

      Màquina metropolitana
    • Explicació dinàmica de la metròpolis
      La realitat metropolitana canvia al llarg del temps. Si la forma física de la ciutat és fruit d'una construcció lenta però dinàmica, el comportament dels seus habitants en l'espai varia segons l'hora del dia o l'època de l'any. Proposem una doble lectura: des de les modificacions de la forma urbana i des de les interaccions dels ciutadans en els llocs a través de les xarxes de transport i comunicacions. La nostra capacitat per identificar ambdues visions serà el primer pas per afrontar les estratègies urbanístiques que les integren.

      Dinàmiques metropolitanes
  • El futur
    • Galeria d'oportunitats
      Aquesta realitat metropolitana ha estat determinada i gestionada durant més de 40 anys pel PGM del 1976. El Pla va ser un document tècnic molt avançat en el moment de la seva redacció que ha rebut moltes modificacions fruit de les demandes socials i econòmiques de la gran transformació de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'AMB vol revisar i posar en alça els nous reptes i oportunitats a través d'un procés participatiu per tal d'elaborar el nou pla director urbanístic. En aquest debat públic, encara obert, hi estan participant experts d'arreu, tècnics, organitzacions, col·lectius i persones implicades en el territori. S'han produït una sèrie de tallers (workshops de treball) al voltant dels temes més candents de l'urbanisme actual. Aquestes reflexions i propostes estan a disposició de tot aquell qui hi pugui estar interessat, tant en format paper com en format web. Benvingut al procés de reflexió de l'avantprojecte del pla director urbanístic metropolità (PDU).

      Galeria d'oportunitats
  • Adequació pedagògica
    Les visites gratuïtes adreçades a grups de secundària i batxillerat van acostar els alumnes a l'exposició mitjançant una visita guiada, de 90 minuts de durada, on un expert va parlar amb els estudiants i els va explicar els elements més interessants de cada mòdul.
    • Objectius
      Es pretenia que els nois i noies es formessin un criteri sobre el concepte de territori metropolità a partir de l'anàlisi i la reflexió, i així establir nexes entre el seu món i el món que hi ha sobre el planell, de manera que poguessin descobrir, també, com plasmar-ho amb diferents suports (audiovisual, gràfic, amb imatges) i diferents elements de representació: quadres, indicadors, matrius, esquemes, etc. Una realitat que ells també comparteixen.

      Es va proposar treballar mitjançant preguntes, a través d'un debat, exercicis pràctics i/o algun treball de camp per fer a l'escola un cop havien finalitzat la visita.

      El nivell de complexitat de la proposta era modulat després pel professor, que coneix la capacitat dels seus alumnes i sap fins a quin punt pot arribar.

      Les activitats que es van presentar eren:
      • Complimentar un dossier explícit de l'exposició amb preguntes concretes/enigmes dels elements més importants/destacats de cada mòdul i que podien anar responent a mesura que avançava la visita.
      • Un debat amb els arquitectes que formaran part de l'equip del PDU, on es van tractar diferents elements de l'exposició. (Es va elaborar un llistat de preguntes a treballar, per tal que cada institut identifiqués els temes d'interés.) L'expert va preguntar als alumnes sobre un tema i es va treballar.
      • Un llistat de textos per analitzar a classe, relacionats amb la temàtica urbana.
      • Proposta d'accions de recerca/de treball de camp sobre el seu territori (tant de lletres com de ciències). Es va presentar i es va explicar com es podia fer.
    • Materials i activitats ofertes
              Exercicis pràctics per a estudiants després de la visita a l'exposició