El paisatge de la metròpolis

Els carrers, les places i els parcs de les nostres ciutats es poden renaturalitzar i connectar amb els parcs metropolitans i amb els espais agrícoles i naturals. Una nova xarxa d'espais oberts que ha de disposar de totes les connectivitats possibles i que ha d'estar plena de valors ecològics, de possibilitats d'ús per al lleure i de capacitats productives.

El paisatge de la metròpolis
  • BLOC 1. D'ESPAIS OBERTS A XARXA METROPOLITANA
    Es presenta el document gràfic: els elements que conformen el sistema d'espais oberts, evolució en el planejament urbanístic i primera caracterització per iniciar la discussió sobre els principis bàsics del model territorial. La connectivitat és la condició indispensable perquè funcioni la matriu: s'ha de plantejar la construcció d'una infraestructura verda que ha de posseir simultàniament valors ambientals, socials i econòmics i que ens ha d'ajudar a resoldre la correcta relació entre els diferents espais.
  • BLOC 2. DIVERSITAT TIPOLÒGICA: ELS PAISATGES DE LA METRÒPOLIS
    Els grans espais oberts que procedeixen de la geografia i que encara perviuen entre les nostres ciutats. El repte és la seva integració en el conjunt del territori metropolità,reconeixement de la seva pluralitat i complexitat. La productivitat és necessària per poder conservar l'extensió i la qualitat de l'actual sistema d'espais oberts metropolità. La qualitat urbana està en el vincle entre ciutat i territori, cal establir infiltracions entre el sistema d'espais oberts i els teixits urbans. 
    • S04- 07/11/2016 Espais naturals
      Podem considerar aquests grans espais oberts, juntament amb l'espai agrícola, bé comú metropolità? La integració dels espais naturals en la matriu territorial vol dir també conflicte i pertorbació. Com regulem la diversitat d'usos i activitats en aquests espais? Cal repensar la relació entre el sistema d'espais urbans i d'espais oberts? En una òptica quantitativa basada només en estàndards els grans espais de lleure (rius, platges, etc.) no es poden "comptabilitzar" com a dotacions de parcs urbans (o metropolitans). Cal replante-jar-se aquest enfocament d'un urbanisme basat en el zonning i en el compliment d'estàndards quantitatius quan ja no respon a les demandes socials actuals?

      • La planificació i la gestió dels espais naturals. Carles Castell Puig 
      • Platges metropolitanes amb identitat pròpia. Eva Pages Aregall i Moises Martinez Lapeña
      • Espais oberts al territori Besòs. Sito Alarcón
    • S05- 16/11/2016 Espais agrourbans - activitats
      Podem considerar l'espai agrari com a un actiu estratègic territorial? La sobirania alimentària és un mite o una visió de futur? Quines podrien ser les mesures que des de l'ordenació urbanística podrien afavorir la producció agrària metropolitana i una economia verd arrelada al territori?
      • Governança alimentaria. Sònia Callau
      • Agricultura urbana i periurbana a l'àmbit metropolità de Barcelona. Joan Marull
      • Agricultura urbana social i sostenible. Josep Maria Vallès
    • S06- 30/11/2016 Espais agrourbans - suport
      De què parlem quan fem agricultura urbana? I quines consideracions fem sobre l'espai que ocupa?  Les unitats de paisatge definides pels catàlegs de paisatge poden convertir-se en un instrument d'ordenació urbanística així com indica la futura  llei de Territori? Com el PDU podria donar veu i forma a les iniciatives i als projectes locals? Els espais de vora podrien servir per regenerar activitats d'alt valor afegit?
      • L'oportunitat de l'espai rural sota relacions urbanes. Luis Maldonado
      • L'espai agrari metropolità – apunts. Annalisa Giocoli
      • L'Espai públic, comunitat productiva: el sistema de reg a les hortes termals de Caldes. Jordi Callbetó i Marta Serra
    • S07- 14/12/2016 Espais públics urbans
      Cal dotar d'estructura el sistema d'espais oberts urbans? Cal repensar la relació entre el sistema d'espais urbans i d'espais oberts? Com adaptar el sistema d'espais col·lectius a les actuals (i futures) necessitats?
      • Estructures cíviques i verds en els conjunts metropolitans. Maria Rubert 
      • Tres estratègies sobre l'eix Besòs. Isabel Tomé  i J. Peralta 
      • Barcelona, #PostCarCity? . David Bravo
      • Avaluació del Comportament Climàtic de l'espai públic. Estu-di de cas del Parc Central i Coll Favà, a Sant Cugat del Vallès. Blanca Arellano i Josep Roca 
  • BLOC 3. EINES PER LA CONSTRUCCIÓ DEL SISTEM D'ESPAIS OBERTS METROPOLITANS
    A partir de l'especificitat del lloc, del coneixement profund de les relacions que es van creant en cada espai entre suport físic, activitats i fluxos podem crear un marc de coherència global amb visió estratègica. El Parc Agrari del Baix Llobregat o el del Parc Natural de la Serra de Collserola són exemples de la gestió integral. Des de tres mirades diferents es detecten els instruments per ordenar, projectar i comunicar els valors d'un nou model territorial.