Mobilitat i infraestrucutres de transport

La mobilitat i el desenvolupament urbà tenen una gran interrelació. Durant el segle XIX i principis del XX, els creixements urbans de l'àrea metropolitana eren compactes, vinculats a la mobilitat a peu i en ferrocarril, mentre que a partir dels anys cinquanta la popularització del cotxe i la millora de la xarxa viària indueixen una gran dispersió. Les polítiques de mobilitat que poden aturar aquesta tendència, són destinar més espai públic als modes no motoritzats i fomentar el transport públic, alhora que s'adopten restriccions al vehicle privat.

El paisatge de la metròpolis
  • BLOC 1. MOBILITAT, REPTES I OPORTUNITATS
    En aquest primer bloc es debat la situació i el rol de cada mode de transport a l'àrea metropolitana de Barcelona i les interaccions entre ells. Els recursos a una ciutat són limitats en especial quan ens referim a l'espai urbà. Els modes de transport competeixen per aquest espai i és doncs molt important des de la planificació urbana establir les bases i regulacions per fomentar una mobilitat més eficient i sostenible. 
  • BLOC 2. XARXES DE TRANSPORT I LOGÍSTICA
    En el segon bloc es proposa una visió de xarxa metropolitana i s'analitza tant els fluxos de persones a través dels grans nodes de transport de l'AMB com la situació de la logística i la Distribució Urbana de Mercaderies. Es debat la integració urbana i el rol dels "hubs" o portes a la ciutat, les reserves d'espai metropolità, i les perspectives de creixement en contrast amb el model de ciutat. Tanmateix, es debat en profunditat la situació de la logística a l'AMB, de com canvien els hàbits de consum, de com proposar millores a les cadenes de subministrament, com ordenar el sòl i l'activitat logística.
    • S06- 27/03/2017 Els 'hubs' de la ciutat
      Quines són les portes metropolitanes a prioritzar? Com millorar les sinèrgies urbanítiques entre les grans estacions intermodals? Com gestionar la mobilitat turísitca que atrau Barcelona?
      • Les portes del delta del Llobregat. Marc Garcia
      • El Aeropuerto: perspectivas e integración urbana. Nuria Aguilar
      • El port: creixement, fluxos i ciutat. David Pino
      • Les grans estacions intermodals i les sinèrgies urbanístiques. Joan Baltà
      • Les escales de la mobilitat turística a la destinació Barcelona. Albert Arias
    • S07- 03/04/2017 La logística i l'activitat econòmica
      Quin és el model logístic per l'àrea metropolitana? Com es podria ordenar el sòl logístic? Quines estratègies hi ha per fer possible una DUM més eficient i sostenible? Es podria utilitzar la xarxa de mobilitat també per la logística urbana?
      • El sòl logísitc a l'àrea metropolitana. Ignasi Ragàs
      • La Distribución Urbana de Mercancías. Àlex Sánchez
      • Noves tendències a la logísitca urbana. Joaquim López 
  • BLOC 3. URBANISME I MOBILITAT
    L'urbanisme determina la demanda de viatges en una ciutat. Per altra banda, l'entramat urbà és el suport de l'oferta de transport que canalitza aquests viatges. El procés invers també és vàlid: l'oferta de transport influeix en com s'habita la ciutat i a la llarga té efectes sobre l'entramat i la forma urbana. Aquesta intersecció és la prioritat del PDU en matèria de mobilitat. Parlarem dels usos del sòl, de la complexitat i densitat urbana, dels criteris de planificació i de com afecten la mobilitat. Posarem especial èmfasi en l'entramat urbà, en el rol del carrer i en l'organització i racionalització de l'espai viari.
  • BLOC 4. LA MOBILITAT 2.0
    Estem a les portes d'un canvi de paradigma a la mobilitat. Per una banda, l'economia col·laborativa, recolzada per les TIC, està creant nous serveis per compartir mitjans de transport (bicicletes compartides, taxis compartits). D'altra banda, la tecnologia ja permet una comunicació entre la infraestructura i el vehicle per gestionar la mobilitat més eficientment. Finalment, la gran revolució de la mobilitat vindrà donada pels vehicles autònoms. En aquest escenari la diferència entre el transport privat i públic serà més difosa i les potencialitats que aquests sistemes poden oferir són molt grans per reduir les externalitats del transport, en especial la recuperació d'espai urbà.
    • S10- 03/05/2017 Informació, dades i gestió
      Quina modelització del transport necessita l'àrea metropolitana? Quines dades han d'alimentar aquest model? S'hauria d'establir una metodologia de modelització al PDU? Quin paper tenen les companyies privades a la planificació i la gestió de la mobilitat? Com pot el MaaS influenciar aquesta planificació?
      • El model de gestió de la mobilitat futur. Carme Fàbregas
      • La modelització de la mobilitat. Jaume Barceló
      • La recollida de dades de mobilitat. Guillem Bernatallada
      • Prova pilot: matriu OD a partir de dades de telefonia. Joana Llinàs
    • S11- 15/05/2017 Infraestructures del transport.
      Quines són les prioritats en matèria d'infraestructures del transport a l'àrea met.? Discrepàncies amb el planejament i la planificació actuals? Quin és el rol del PDU en matèria d'infraestructura? Quines metodologies han d'acompanyar la planificació d'infraestructures? La planificació d'infraestructures i la reserva d'espai, flexibilitat i dinàmica del planejament amb el temps.
    • S12- 25/05/2017 La mobilitat autònoma
      Què hem d'esperar del canvi de paradigma a la mobilitat? Quins efectes sobre la ciutat tindrà aquest canvi de paradigma? Com es traduirà aquesta nova mobilitat a l'espai urbà? Com s'hauria d'adaptar el planejament urbanístic per a què les ciutats aprofitin els beneficis del canvi tecnològic? Urbanisme proactiu vs. Reactiu?
      • El futur de la mobilitat i el vehicle autònom. Vicenç Aguilera
      • El impacto de la movilitad autónoma. Álvaro Arrúe
      • Compartidos, autónomos, eléctricos: ¿todos pasajeros?. Javier Creus
      • Nous paradigmes i nous models de governança. Manel Villalante