Cercador PDU

Metabolisme urbà i serveis

L'ordenació dels serveis tècnics, l'impuls de la rehabilitació energètica, la reflexió, la infraestructura verda, les estratègies de sostenibilitat sobre els teixits urbans preexistents, l'adaptació del planejament als riscos i vulnerabilitats del canvi climàtic, i la integració urbana d'un model distribuït de generació són aspectes clau del metabolisme urbà a desenvolupar.

Metabolisme urbà i serveis

Participació

Teresa Gómez-Fabra Gala , Laia Molist Pujadas , Josep Maria Carrera Alpuente , Carles Conill Vergès , Antoni Farrero Compte , Martín Gullón Santos , Ana Romero Càlix , Xavier Mariño Bermúdez , Frederic Ximeno Roca , Marc Montlleó Balsebre , Gustavo Rodríguez Ferrer , Raimon Roda i Noya , Joan Pino Vialta , Joan López Redondo , Jordi Mas Herrero , Manel Villalante i Llauradó , Jose Lao Mulero , Marta Continente Gonzalo , Maite Pérez Pérez , Joan Marull López , Xavier Mayor Farguell , Josep Maria Carreras i Quilis , Francesc Magrinyà Torner , Jordi Oliver Solà , Ramon Farreny Gaya , Moisès Morató Güell , Gemma Conde Cros , Jordi Romeu Garbí , Desirée Marín Navarro , Elena Lacort Maza , Enric Tello Aragay , Jordi Bordanove i Richart , Ton Padullés i Ciuró , Berta Cormenzana Izquierdo
  • BLOC 1. LA CIUTAT COM ECOSISTEMA, FLUXOS DE MATÈRIA I ENERGIA
    Es presenta el treball de base dins el marc conceptual del territori metropolità com ecosistema, i la definició dels objectius de la taula. És essencial la comprensió dels fluxos d'energia i materials dins els cicles biogeoquímics naturals per permetre detectar aquelles problemàtiques i oportunitats de millora per equilibrar el sistema i reduir la seva entropia. Cal passar de l'aprofitament d'estocs a l'aprofitament de fluxos generant una fisiologia del metabolisme urbà el més circular possible.
    • S01- 15/02/2017 La ciutat com ecosistema
      Quina és l'energia basal que garanteix el funcionament dels serveis bàsic de la ciutat, habitatges i sector terciari? Fins a quin punt l'àrea metropolitana de Barcelona pot arribar a ser autosuficient? Quins aspectes rellevants per garantir el subministrament de recursos en el futur són competència urbanística del PDU?
      • Presentació de la taula de metabolisme urbà i serveis:reptes i objectius. Salvador Rueda
      • Ecologia urbana. Jaume Terradas
      • Presentació del document de base per al desenvolupament de la taula. Jacob Cirera 
    • S02- 01/03/2017 Fluxos I
      Com garantim el subministrament d'aigua? Quins espais són estratègics per garantir el cicle natural d'aquest recurs en el territori metropolità? Quina és la demanda bàsica a subministrar? Quina és la qualitat de l'aigua que s'ha d'acomodar a cada ús? Com fomentem l'estalvi i la reutilització de l'aigua? Quin és el grau de dependència alimentària del territori metropolità, i quin és el potencial al qual es podria arribar recuperant conreus? Com podem afavorir els circuits curts d'elaboració, distribució i comercialització?
      • El metabolisme d'una metròpolis: el cas de Marseille Metropole. Marc Montlleó 
      • El cicle de l'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona. Joan Pinyol
      • El cicle dels aliments: el cas del Parc Agrari del Baix Llobregat. Raimon Roda
    • S03- 08/03/2017 Fluxos II
      Com reduïm la demanda d'energia a partir de l'eficiència i l'estalvi? Com es pot disminuir la dependència i la vulnerabilitat del sistema energètic? Com podem afavorir la superació del llindar de recollida selectiva en el què ens trobem estancats? Com es pot afavorir el tancament del cicle de la matèria orgànica? Com podem incidir per millorar l'organització urbana de les ciutats multiplicant el nombre i diversitat de persones jurídiques?
      • Diagnosi de la gestió de residus municipals al territori metropolità. Victor Mitjans
      • Fluxos i reptes energètics a l'àrea metropolitana de Barcelona. Moisès Morató
      • Els fluxos d'informació com a generadors d'organització urbana. Salvador Rueda
  • BLOC 2. EL PAPER DE L'ESTRUCTURA TERRITORIAL I URBANA
    Es considera la matriu territorial i la seva planificació com a infraestructura verda incorporant solucions basades en la natura. És necessari pensar en una ordenació territorial d'usos que faciliti l'autoabastiment, l'autocontenció i l'escurçament dels desplaçaments. La planificació sostenible de les àrees urbanes és la clau per a un canvi de model més eficient. 
    • S04- 13/03/2017 La infraestructura verda en la regulació del metabolisme urbà
      Com podem preservar i millorar la qualitat dels cossos d'aigua des de l'urbanisme? Com podem preservar i millorar la qualitat dels sòls? Com podem millorar l'habitabilitat de les ciutats a través del verd urbà? Com podem incentivar des de l'urbanisme la restauració de la infraestructura verda? Com podem incloure el concepte d'infraestructura verda en el planejament? Com podem incloure estàndards qualitatius a més dels quantitatius?
      • Serveis ecosistèmics de regulació al territori metropolità. Joan Pino
      • Serveis ecosistèmics de suport i regulació del delta del Llobregat. Pau Esteban i Enric Vàzquez
      • El paper del verd urbà en l'habitabilitat de la ciutat. Jacob Cirera
    • S05- 22/03/2017 La distribució territorial d'usos
      Quin és el model territorial i urbà que s'ha d'impulsar per afavorir un menor consum de recursos naturals, minimitzar els impactes ambientals i mantenir l'organització urbana? Quina relació entre activitat primària, industrial, terciària i residencial és més òptima pel metabolisme urbà? Quin és el model tendencial de produir ciutat que tenen els municipis de l'àrea metropolitana? Quins són els equipaments i usos que poden potenciar la desmaterialització? Com podem incentivar, des de l'urbanisme, inversions públiques o privades per a la restauració de determinats usos que poden millorar el comportament metabòlic territorial?
      • Ordenació del territori, forma urbana i energia. Joan López
      • Indústria i ciutat: impacte ambiental o eficiència metabòlica? Miquel Pybus i Carmen Montaña
      • Estratègies d'autosuficiència en models urbans. Coque Claret i Dani Calatayud
      • Ciutat compacta i ciutat autosuficient. Ivan Muñiz
    • S06- 29/03/2017 Urbanisme sostenible
      Quins mecanismes ens hauria de proporcionar l'urbanisme per revertir determinades tendències insostenibles? Quines mesures urbanístiques es poden establir, segons els tipus de teixits urbans, per fomentar l'autogeneració d'energia? Com l'urbanisme pot millorar l'eficiència, inclús el model, en els teixits consolidats i fins a quin punt està constrenyent aquestes millores actualment? Quins són els aspectes clau per afrontar la rehabilitació dels teixits consolidats posant en valor l'eficiència pel futur sostenible d'aquests? Quines ordenances ambientals bàsiques a nivell de l'edificació es podrien plantejar des del planejament urbanístic?
      • Principis de l'urbanisme ecosistèmic.  Berta Cormenzana
      • Oportunitats, limitacions i estratègies del planejament: L'experiència de l'ecobarri de Vallbona. Jordi Oliver
      • Criteris de sostenibilitat en l'urbanisme i l'edificació. Albert Cuchí
      • Cap a un canvi d'escala en la rehabilitació residencial: El projecte "Renovem els barris" de Sta Coloma de Gramenet. Jordi Mas
  • BLOC 3. EXTERNALITATS DEL METABOLISME URBÀ: PROBLEMÀTIQUES AMBIENTALS
    El consum de grans quantitats d'energia i materials que es produeix en grans aglomeracions urbanes té un retorn en forma d'externalitats, fluxos residuals i dissipats que no poden ser reaprofitats i que disminueixen la qualitat del medi. El repte i la dificultat resideix en convertir les bondats ambientals de la densitat i la complexitat urbana en ambients saludables. La mobilitat és actualment la principal responsable d'emissions atmosfèriques contaminants i de soroll. És necessari, per tant, internalitzar aquests impactes en la definició del model de transport.
    • S07- 05/04/2017 Contaminació causada pel metabolisme urbà
      Com garantim nivells admissibles de qualitat de l'aire a l'àrea metropolitana? Com garantim el confort acústic de la població? Com podem garantir el confort tèrmic futur de les ciutats mitigant l'efecte illa de calor? Com condiciona els usos i el metabolisme la contaminació i l'estat dels sòls? Com es pot prevenir i mitigar la contaminació lluminosa, odorífera i electromagnètica? Com podem plantejar, des de l'urbanisme, mecanismes compensatoris per a una correcta integració de les infraestructures? Com podem fer un seguiment i mesura efectiu d'aquells paràmetres que poden generar un impacte sobre la qualitat ambiental?
      • Illa de calor. Javier Martín Vide
      • Sòls contaminats i activitats potencialment contaminants. Joan Bartoll i Josep M Pradell
      • Contaminació lluminosa, odorífera i electromagnètica. Elena Veza
    • S08- 19/04/2017 Externalitats ambientals de la mobilitat
      Quina relació hi ha entre la mobilitat i la contaminació de les ciutats? Quines externalitats ambientals genera cada sistema de transport? Quin sistema de transport s'ajusta millor a cada funció pel que fa a l'eficiència en la utilització de recursos? Quins inputs es poden aportar a la definició del model de transport des de la perspectiva del metabolisme urbà i la qualitat ambiental del medi urbà? Si en el futur es redueix l'aparcament a les ciutats, com podem aprofitar aquest espai per a la millora del metabolisme urbà? Quins usos, i amb quines condicions, podrien ser compatibles amb la protecció de sistemes viaris i ferroviaris per a la millora del metabolisme urbà? Com podem plantejar, des de l'urbanisme, mecanismes compensatoris per a una correcta integració de les infraestructures?
      • Externalitats ambientals dels diferents sistemes de transport. Jose Lao
      • Contaminació atmosfèrica i acústica a les proximitats de la xarxa viària metropolitana. Maite Pérez 
      • Com la planificació urbanística pot facilitar una mobilitat sostenible. Carles Conill
      • La mobilitat que ve: nous paradigmes, nous models de governança. Manel Villalante
  • BLOC 4. INFRAESTRUCTURES D'APROFITAMENT I GESTIÓ DE FLUXOS METABÒLICS
    Modernitzar les infraestructures i xarxes de serveis és bàsic per millorar la seva eficiència i permetre l'aprofitament d'un major nombre de recursos de forma més racional i separativa, reduint les externalitats dels fluxos residuals. La transició cap a fonts més renovables i locals passa per l'adaptació de les xarxes de servei a un model distribuït de generació i reaprofitament de fluxos on les TIC poden tenir un paper rellevant en l'augment d'eficiència del sistema.
    • S09- 26/04/2017 Serveis i infraestructures de gestió actuals
      Com podem desenvolupar una millor xarxa de plantes de tractament, evitant transports innecessaris? Com podem racionalitzar les xarxes existents i planificades evitant la dispersió i compatibilitzant-les amb els valors de la matriu territorial, i amb d'altres usos urbans? Com podem incorporar les perspectiva 3D per evitar conflictes entre usos i sistemes? Quins usos són compatibles amb determinats serveis tècnics i quins no des de la perspectiva tridimensional? Quin reconeixement i tractament han de tenir els serveis tècnics en el planejament per evitar les incoherències actuals i contribuir a una millor ordenació de les xarxes i infraestructures de servei?Quins usos, i amb quines condicions, podrien ser compatibles amb la protecció de sistemes associada a les infraestructures de servei, per a la millora del metabolisme urbà? Quin paper ha de jugar el planejament per fomentar la relació entre companyies i administració per millorar el coneixement, planificació i gestió de les xarxes?
      • Instal·lacions de tractament d'aigua i residus de competència metropolitana. Noemí Guinovart 
      • Implantació territorial de les xarxes de serveis: condicionants i consideracions. Aleix Coral
      • Xarxes elèctriques: estat, planificació i integració amb l'urbanisme. Gustavo Rodríguez
    • S10- 10/05/2017 Generació descentralitzada, xarxes locals, autoconsum i TIC
      Com aconseguim la màxima autosuficiència energètica a l'àrea metropolitana de Barcelona a partir de les energies renovables? Quins aspectes urbanístics poden afavorir l'establiment d'un model distribuït de generació? Quins aspectes urbanístics poden afavorir l'establiment de xarxes separatives, i en quins casos és viable? Quines infraestructures són necessàries per a una millor gestió dels fluxos d'informació?
      • Potencial de les energies renovables i les xarxes de districte al territori metropolità. Gil Lladó 
      • L'eco-eficiència com a eina de suport a la decisió cap a una gestió sostenible del cicle de l'aigua a les ciutats. Desirée Marín
      • El paper de les TIC en la construcció i gestió de la ciutat. Marta Continente
  • BLOC 5. RESILIÈNCIA I ADAPTACIÓ AL CANVI
    Finalment, cal tenir en compte que el fenomen urbà es construeix sobre un medi ambient canviant i amb esdeveniments molt fluctuants que el canvi climàtic pot agreujar. La ciutat i les seves infraestructures no poden assumir un disseny a prova de tots els fenòmens extrems i, per tant, ha de pensar també a ordenar els seus usos i desenvolupaments per esdevenir més resilient.
    • S11- 24/05/2017 L'afectació del canvi climàtic sobre el metabolisme urbà.
      Com el PDU pot contribuir a estratègies urbanes d'adaptació i mitigació al canvi climàtic? Com poden, les àrees urbanes, afrontar els impactes derivats de l'increment de temperatures que es preveuen? Com prevenim els riscos hidrològics i l'afectació del litoral? Com podem incidir en la reducció de les emissions de GEH a l'àrea metropolitana de Barcelona?
      • Regionalització climàtica i impactes previstos al territori metropolità. Ana Romero?
      • L'eficiència energètica en els edificis: de la teoria a la pràctica. Ivan Capdevila
    • S12- 29/05/2017 Resiliència
      Com es pot reduir la vulnerabilitat del territori metropolità als efectes del canvi climàtic?Quines infraestructures poden ser més vulnerables al canvi climàtic? Com reduïm la nostra dependència dels combustibles fòssils i, per tant, la nostra vulnerabilitat a un possible "peak oil"? Com adaptem l'urbanisme als riscos tecnològics? Com pot contribuir l'economia circular a fer la metròpolis més resilient? Quins elements o criteris urbanístics poden fomentar-la? Com podem implicar la ciutadania en el procés d'implementació de mesures de rehabilitació energètica des de l'urbanisme per a que sigui més efectiu?
      • Resiliència i adaptació al canvi: L'exemple de la transició energètica a l'àrea metropolitana de Barcelona. Francesc Magrinyà
      • Resiliència de les infraestructures de servei: El cas de Sant Cugat del Vallès. Víctor Martínez
      • Climate Neutral Urban Districts: Projectes innovadors a Europa. Itzel Sanromà
      • L'energia a escala local: resiliència ciutadana. Ángel Ruiz
Galeria d'imatges