El carrer és l'espai estructurant de la ciutat mediterrània i la interfase entre el carrer i la casa és el parcel·lari que conté tot l'ADN del teixit urbà. Els teixits residencials d'alineació són l'expressió urbana més significativa del llegat d'aquesta ciutat mediterrània. En l'àmbit metropolità de Barcelona, no arriben a representar ni la meitat del sòl residencial però hi viu tres quartes parts de la població de la metròpolis.
Teixits residencials d'alineació
Participació
Mariona Figueras Nart
,
Laia Molist Pujadas
,
Xavier Mariño Bermúdez
,
Xavier Alarcón Carbó
,
Ernest Ruiz Almar
,
Mercè González i Brunat
,
Ana Romero Càlix
,
Isabel Castiñeira Palou
,
Sergio Porcel López
,
Josep Maria Carreras i Quilis
,
Pere Mogas Maresma
,
Montserrat Montalbo Todolí
,
Màrius Navazo Lafuente
,
Alexandra Quesada Serrano
-
Sessions de debat
-
S00- 04/10/2016 Introducció, treball de base i evolució històrica
M. Corominas, R. Vinyes i F. Peremiquel
Introducció i objectius de la taula temàtica, presentació del document de base "Teixits morfològics residencials" i de l'estudi "Evolució dels teixits residencials a l'àrea metropolitana de Barcelona en el període 1976-2016". -
S01- 07/10/2016 EsferaPública: Espai públic i equipaments
O. Ribera i M. Montalbo
L'activitat desenvolupa un rol destacat en la vitalitat urbana dels teixits residencials.
Des de l'esfera pública (S01), la lectura dels equipaments i l'espai públic, entesos d'una manera sistèmica, és cabdal per precisar els reptes urbanístics.
Des de l'esfera privada (S02), l'activitat econòmica -comerç, oficines, tallers, turisme...-esdevenen rellevants per garantir un cert equilibri urbà.
L'estudi de les funcions i disfuncions dels instruments de regulació actuals d'ambdues esferes poden donar pautes d'actuació i definir eines de futur. -
S02- 14/10/2016 Esfera Privada: L'activitat econòmica
S. Pagès-C.Díez, P. Mogas i X. Alarcón
L'activitat desenvolupa un rol destacat en la vitalitat urbana dels teixits residencials.
Des de l'esfera pública (S01), la lectura dels equipaments i l'espai públic, entesos d'una manera sistèmica, és cabdal per precisar els reptes urbanístics.
Des de l'esfera privada (S02), l'activitat econòmica -comerç, oficines, tallers, turisme...-esdevenen rellevants per garantir un cert equilibri urbà.
L'estudi de les funcions i disfuncions dels instruments de regulació actuals d'ambdues esferes poden donar pautes d'actuació i definir eines de futur. -
S03- 21/10/2016 Política metropolitana d'habitatge
J. Bosch, A. Iglesias i P. Feu
Garantir el dret a l'habitatge en teixits consolidats esdevé un repte. L'estudi de la Llei i els instruments urbanístics vigents defineix certes directrius urbanístiques adaptades a les necessitats actuals. -
S04- 04/11/2016 Forma urbana i cohesió social
S. Porcel i P. Picorelli
Existeix un estret lligam entre la morfologia urbana i les característiques socials dels teixits. L'estudi "Forma urbana i cohesió social" posa de relleu aquest fet, determina criteris d'actuació, i destaca i caracteritza els àmbits vulnerables. Les lliçons apreses en els Plans de Barris són d'utilitat per fer una prospecció en aquests aspectes. -
S05- 11/11/2016 Ecologia
A. Romero i B. Cormenzana
Un dels factors que determina la sostenibilitat ambiental dels teixits residencials és la seva morfologia urbana. L'estudi "Salut ambiental, metabolisme i governança" apunta unes primeres reflexions sobre el tema. Existeixen bones pràctiques urbanes on els aspectes ambientals han estat decisius per concebre la seva transformació. -
S06- 21/11/2016 Mobilitat i salut ambiental
M. Herce i M. Navazo
L'accessibilitat i la mobilitat incideixen considerablement en la qualitat de vida de les persones. La compacitat dels teixits d'alineació i el limitat espai lliure resultant determinen aspectes diferencials d'actuació i la necessitat imperiosa de pautar l'espai comú per conciliar els diferents fluxes, velocitats i elements. -
S07- 25/11/2017 Renovació urbana
A. Mateos i M. Perelló
Els teixits d'alineació són dels que han sofert més processos de transformació urbana -rehabilitació (S08) i renovació (S07)- per donar resposta a les noves necessitats i pal·liar certes deficiències. A través de l'estudi de certs àmbits, es reflexiona sobre les oportunitats i reptes, posant l'accent en els encerts i mancances dels instruments de planejament i gestió urbanística vigents. -
S08- 02/12/2016 Rehabilitació urbana
R. Fayos i JM. Vilanova
Els teixits d'alineació són dels que han sofert més processos de transformació urbana -rehabilitació (S08) i renovació (S07)- per donar resposta a les noves necessitats i paliar certes deficiències. A través de l'estudi de certs àmbits, es reflexiona sobre les oportunitats i reptes, posant l'accent en els encerts i mancances dels instruments de planejament i gestió urbanística vigents. -
S09- 16/12/2016 La regulació normativa i les llicències
I. Castiñeira i JM. Coll
Des de tres òptiques complementàries, es realitza una mirada amb clau de futur de la regulació normativa vigent. Un anàlisi intencionat de les NNUU-PGM (S10), un treball de camp per conèixer les tendències en obres majors i activitats en certs àmbits (S09), i una reflexió des de l'àmbit tècnic municipal (S09), són el punt de partida d'aquesta mirada intencionada. -
S10- 13/01/2017 La regulació normativa i les llicències
M. Gonzàlez
Des de tres òptiques complementàries, es realitza una mirada amb clau de futur de la regulació normativa vigent. Un anàlisi intencionat de les NNUU-PGM (S10), un treball de camp per conèixer les tendències en obres majors i activitats en certs àmbits (S09), i una reflexió des de l'àmbit tècnic municipal (S09), són el punt de partida d'aquesta mirada intencionada. -
D01- 03/03/2017 D01 - Document preliminar
Presentació del document preliminar on es defineix l'enfoc, estructura i aspectes a tractar al document de directrius. El feed-back dels assistents permetrà que l'essència de les aportacions hi sigui continguda.
Exposició del document de directrius, prèviament entregat als membres de la taula.
-
S00- 04/10/2016 Introducció, treball de base i evolució històrica