Les consultes a les oficines de l’AMB, tant presencials com telemàtiques, han conclòs el 19 de desembre amb un total de 93 cites, en què s’han atès 179 persones (35 % dones i 65 % homes).

El perfil de les persones que han demanat cita es pot classificar en tres grans grups. El primer, membres de despatxos i consultories d'advocats, enginyers i arquitectes, que volien resoldre dubtes en representació d'un o diversos clients. Les consultes que feien i els aclariments que demanaven generalment eren molt tècnics i concrets, sovint sobre parcel·les o propietaris, entre altres temes.

El segon perfil està relacionat amb el sector dels polígons d'activitat econòmica: empresaris, representats tècnics o legals d’empreses i membres d'associacions o de grups empresarials. Sobretot, tenien consultes sobre quines són les propostes del PDUM i com afecten les seves activitats. La majoria estaven relacionades amb explicacions o aclariments sobre les centralitats i els àmbits d'oportunitat metropolitana.

Finalment, el tercer perfil majoritari és el de la ciutadania en general. Diverses persones volien resoldre dubtes sobre parcel·les privades concretes o sobre altres temes que els interessaven (principalment, parcs o equipaments). Els propietaris volien saber si el contingut del PDUM modifica els seus drets i deures en matèria d'urbanisme. Una gran part tenien a veure amb els límits del sòl no urbanitzable que proposa el Pla, tot i que un nombre significatiu de consultes també feien referència a conflictes del planejament vigent que no són competència del PDUM, ja que tenien a veure amb la qualificació de zones en sòl urbanitzable i, per tant, serà competència del POUMet revisar-ho.

Les consultes en l’àmbit Barcelona han conclòs el 27 d’octubre amb un total de 15 cites.

S’han atès 22 persones amb la mateixa proporció de dones i d’homes. Gairebé la meitat de les cites feien referència a aspectes del planejament vigent que no són competència del PDUM. No obstant això, en realitzar l’atenció juntament amb membres del l’equip tècnic de l’Ajuntament de Barcelona, aquestes consultes s’han respost igualment.

Respecte a les consultes pròpies del PDUM, destaquen les intervencions de representants d’associacions de veïns, que han preguntat sobre l’afectació general que tindrà el PDUM als barris que representen cadascuna d’elles.

La resta de consultes s’orientaven a parcel·les privades concretes. Els seus propietaris o representants volien saber si el contingut del PDUM modifica els seus drets i deures en matèria d’urbanisme.

Àmbit funcional BARCELONA

Les sessions en l’àmbit Llobregat Continu es van tancar amb 9 cites de resolució de dubtes i 7 consultes en paper per part de la ciutadania, que sumen un total de 16 persones ateses (10 homes i 7 dones). La majoria eren ciutadans preocupats pel futur del seu municipi. També es van atendre representants d’empreses i particulars interessats, alguns acompanyats per assessors, així com equips tècnics municipals de tots els municipis de l’àmbit, amb 6 visites individuals.

En general, les consultes estaven relacionades amb la comprensió del Pla, la previsió i els terminis per a la seva aprovació i futur desenvolupament i la interpretació de la normativa, en especial la dels sistemes urbanístics que proposa, com per exemple els parcs estructurants equipats, els equipaments estructurants i els seus usos i gestió. També es van fer preguntes i rebre comentaris sobre altres elements d’estructura de la proposta, principalment sobre les avingudes i els eixos verds.

Diversos ciutadans i associacions veïnals es van interessar per saber què diu el PDUM sobre el futur parc d’habitatge públic dels municipis metropolitans, en especial sobre les dotacions per als col·lectius amb més dificultats d’accés a l’habitatge.

Van suscitar un especial interès diverses casuístiques de sòls situats en àmbits limítrofs entre sòl urbà i sòl no urbanitzable. El PDUM ajusta alguns dels límits urbans actuals, entre altres motius per integrar espais lliures de vora, que actualment estan classificats de sòl urbà, dins el sòl no urbanitzable.

Es van compartir visions i coneixements entorn a les eines que proposa el Pla per millorar barris degradats. També es van compartir solucions i propostes per desencallar projectes infraestructurals d’interès plurimunicipal estratègics per a la metròpolis, com per exemple les previsions de transformació de la B-23 i tot el seu àmbit d’influència. També sobre l’encaix de les àrees d’activitat econòmiques de caràcter més estratègic, com les relacionades amb les xarxes crítiques de telecomunicacions.

Àmbit funcional LLOBREGAT CONTINU

Les sessions en l'àmbit Llobregat Delta es van tancar amb 28 cites i 26 consultes en paper per part de la ciutadania, que sumen un total de 81 persones ateses (53 homes i 28 dones). Es tracta d'una participació elevada, tanmateix, la resposta de la ciutadania per cadascun dels municipis del Delta no guarda una proporció quantitativa amb el seu volum poblacional. Els municipis amb menys pes poblacional respecte al conjunt de l’àrea metropolitana gestionen més peticions d’informació sobre el PDUM en comparació amb d’altres amb més població.

Per la seva banda, les oficines municipals han aprofitat la presència de l’equip del PDUM per demanar una explicació general del Pla per a l’equip tècnic municipal i per a tècnics d’altres serveis.

Els temes sobre els quals s’han generat més consultes s’han polaritzat en dos extrems: en un grup, les casuístiques particulars dels propietaris, molt relacionades amb la delimitació del sòl no urbanitzable (SNU), i en l’altre, la preocupació per les previsions que fa el Pla en matèria de creixement demogràfic, nombre d’habitatges, etc., traslladades a cadascun dels municipis i, en especial, als àmbits de transformació d’interès metropolità.

Pel que fa al tipus de demandant, es destaca la presència d’associacions de veïns i una plataforma mediambiental (SOS Delta). Als municipis de Sant Boi de Llobregat, Castelldefels i Viladecans les associacions han demanat una explicació particular del Pla. La motivació d’aquestes demandes es deu als conflictes urbanístics propiciats per la redacció de figures de planejament municipal, o bé per aprofundir en el coneixement del Pla, ja que els representants veïnals manifesten mancances dels ajuntaments a l’hora de difondre el Pla a la ciutadania.

Àmbit funcional LLOBREGAT DELTA

Les sessions en l’àmbit Nord es van tancar amb 18 cites i 3 consultes en paper per part de la ciutadania, que sumen un total de 46 persones ateses (32 homes i 14 dones). Una part provenien d’organitzacions i associacions veïnals preocupades pel futur del seu municipi. També van assistir-hi representants de fundacions gestores d’actius o particulars interessats pel Pla, de vegades acompanyats per assessors.

En general, les consultes es van centrar a resoldre dubtes per interpretar l’aplicació de la normativa, en especial la dels parcs estructurants equipats i la seva gestió. També sobre com es preveu el desenvolupament del Pla, la necessitat de trobar eines per millorar barris degradats o solucions per desencallar projectes que fa molts anys que estan aturats. En tots aquests processos, el PDUM és una oportunitat per avançar. Així mateix, van suscitar especial interès i bona rebuda la revisió normativa del sòl no urbanitzable, l’impuls de la infraestructura verda i la voluntat del PDUM per recuperar i promoure l’agricultura, i en especial la vinya als vessants de la serralada de la Marina.

Per exemple, l’associació de veïns de Badalona, que comptava amb la participació d’alguns arquitectes, va contribuir aportant idees per solucionar alguns dels problemes que haurà d’afrontar el municipi en els pròxims anys, com l’especial atenció que han de rebre els barris degradats de la Serra d’en Mena, o reflexions al voltant de l’accessibilitat i possible ampliació de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. També hi van participar diferents col·lectius ecologistes, que es van interessar, entre altres aspectes, per la protecció de les rieres i mines d’aigua existents.

Àmbit funcional NORD

Les consultes en l’àmbit Vall Baixa i Ordal van concloure el 20 de novembre, amb un total de 41 cites.

Es van atendre 65 persones, de les quals el 30 % eren dones, i destacava l’assistència d’assessors en  representació de propietaris. La majoria de persones tenien un perfil tècnic urbanista, formaven part dels equips dels ajuntaments visitants o venien com a assessors en representació de particulars o empreses que es veuran afectats per canvis introduïts pel PDUM.

En molts municipis, la nombrosa participació de tècnics municipals i representats polítics revelava implicació i voluntat d’informar-se sobre el document, tot aprofitant la visita al municipi de l’oficina itinerant.

Les consultes tant per part dels tècnics municipals com dels particulars acompanyats d’assessors tenien a veure principalment amb com afecta el PDUM els instruments urbanístics, en auqell moment en tramitació. Es manifestava la necessitat d’especificar millor alguns aspectes i concretar els supòsits de compatibilitat pel que fa a la suspensió de llicències.

En general, es considerava positiu el model territorial del Pla pel que fa a la delimitació dels espais oberts, encara que dues entitats ecologistes que van assistir a les cites farien al·legacions per proposar canvis concrets dirigits a millorar la qualitat de la infraestructura verda.

Àmbit funcional VALL BAIXA - ORDAL

La participació als municipis del Vallès va ser alta i força proporcionada respecte a la població de cadascun d’ells, amb un total de 26 cites i 15 consultes en paper per part de la ciutadania, que sumaven un total de 50 persones ateses (31 homes i 19 dones).

En aquest àmbit, destacava l’aportació més quantiosa de possibles al·legacions i la formulació de dubtes per part dels equips tècnics municipals. Les principals preguntes van girar a l’entorn de l’estructura de la normativa i d’alguns dels seus continguts. A més, calia sumar-hi les consultes particulars de cada municipi en relació amb la proposta del PDUM, principalment les que tenien a veure amb elements de l’estructura urbana i social, el pas de grans infraestructures (Barberà del Vallès), la dimensió (en extensió i intensitat) de les centralitats i, més enllà del límit de l’àrea metropolitana, la continuïtat de les actuacions cap a la resta de la regió.

En termes generals també es va consultar sobre els efectes de la suspensió de llicències sobre el planejament derivat en tràmit, que dependrien de la particularitat de cada cas, emparada pel pertinent informe jurídic i les consideracions emeses per l’equip tècnic del Pla.

Altres temes que es van tractar són els possibles conflictes amb les delimitacions del sòl no urbanitzable (SNU) i les preocupacions dels particulars sobre l’existència de canvis en el règim i les qualificacions urbanístiques. Així mateix, es van consultar dubtes sobre la desclassificació total o parcial d’alguns sectors de planejament vigent, amb especial atenció als que per la seva complexitat urbanística afectaven els agents particulars i altres administracions.

Pel que fa al tipus de demandant, a banda de les consultes de propietaris particulars, destacava la presència de representants del Consorci del Parc de l’Alba (Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès), els quals es va demanar informació i aclariments de les propostes del PDUM, sobretot centrades en la compatibilitat amb les propostes del Pla director del Centre Direccional mateix.

Àmbit funcional VALLÈS