• 9.45 h Acollida
• 10.00 h Benvinguda a càrrec de Mireia Peris, cap del Servei de Redacció del Pla Director (AMB), i presentació de la passejada
• 10.15 h Introducció a càrrec de Voltes Cooperativa i Ichik, Conflictes en Transformació
• 10.30 h Inici de la passejada 

1. Primera parada: passera damunt l’avinguda de Pius XII amb l'avinguda de la Torre Roja. Temes: centralitats i policentrisme.
2. Segona parada: parc del Molinet. Temes: estructura verda i metabolisme urbà.
3. Tercera parada: plaça de Mossèn Joan Cortinas. Temes: habitatge i estratègies de sòl urbà, estructura urbana social i mobilitat.

• 12.30 h Cloenda

Hi van participar un total de 70 persones (34 dones i 36 homes).

La majoria provenien de Barcelona i de Santa Coloma de Gramenet. La resta venien, d’una banda, d’altres municipis de l’àrea metropolitana (l’Hospitalet de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Badalona, el Prat de Llobregat i Sant Adrià de Besòs) i, de l’altra, de municipis de la regió metropolitana (Sabadell, Terrassa i Premià de Mar). 

El coneixement sobre el PDUM era divers. Un 53 % del grup tenia nocions del contingut del Pla, mentre que un 14 % el coneixia molt i un 14 % el desconeixia completament.
També cal destacar que 42 persones van assistir a les passejades a títol personal, mentre que 28 ho van fer en representació d’alguna entitat o administració. D’aquestes últimes, un 52 % eren representants d’administracions públiques i un 37 % estaven vinculades a entitats del tercer sector. 

Les entitats representades són les següents:

Administració i personal tècnic:

Ajuntament de Barberà del Vallès

Ajuntament de Barcelona

Ajuntament de Sant Adrià de Besòs

Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

AMB

Departament de Territori i Sostenibilitat

Entitats veïnals i ciutadanes:

Associació cultural Arc de SAB

Ateneu Adrianenc

AVV de la Sagrera

Diàlegs a la Riba del Besòs

Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)

Federación d'associacions veïnals de Santa Coloma de Gramenet (FAVGRAM)

Paisaje Transversal

Trinitat Uneix

Altres entitats:

PSC

UPC - ETSAB

Les passejades metropolitanes van ser una oportunitat única per explorar el territori de la mà de l’equip redactor del PDUM i compartir les inquietuds de la ciutadania. Van arrencar a l’Ateneu Adrianenc, una associació centenària del municipi de Sant Adrià de Besòs. En l’equipament es va fer la introducció del Pla, i es va proporcionar un marc contextual que establia els principis configuradors que el guien. Així, els participants ja estaven preparats per endinsar-se en els aspectes clau durant el recorregut a l’entorn del riu Besòs.

Seguidament, els grups van començar el recorregut pels carrers de Sant Adrià de Besòs, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. A la passera que hi ha en la intersecció de l’avinguda de Pius XII amb l’avinguda de la Torre Roja, a Santa Coloma de Gramenet, es va fer la primera parada per exposar el model policèntric de municipis, un dels principis configuradors del Pla.

L’estat actual de l’àrea metropolitana de Barcelona revela un desequilibri funcional amb concentració d’usos a la primera corona, que genera dependències de mobilitat i disparitats en els preus de l’habitatge. El PDUM proposa un model policèntric, una àrea metropolitana que tingui diversos centres urbans i que, per tant, distribueixi els usos, les activitats i l’habitatge de manera equitativa i sostenible. Les actuacions tenen una mirada holística i es basen en la transformació dels barris i els municipis, no tan centrades en la seva expansió sinó en la seva reestructuració i reordenació. Les passejades van transcórrer per un d’aquests futurs centres metropolitans, el Besòs Central,que té per objectiu articular el territori mitjançant la millora de les connexions transversals entre les dues bandes del riu, la connexió amb el riu i els teixits i les activitats de l’entorn.

En la segona parada, els grups van aturar-se en un mirador ubicat al parc del Molinet per observar Collserola i el riu Besòs. En aquest punt, es va explorar com el PDUM aborda diferents reptes urbans mitjançant la infraestructura verda i el metabolisme urbà, dos dels principis configuradors del Pla. Es va destacar la importància d’introduir espais verds i biodiversitat a les ciutats de manera resilient i sostenible per millorar la connectivitat ecològica i en resposta a l’emergència climàtica actual. El Pla considera que la infraestructura verda és clau i que ha d’esdevenir el principal condicionant en el desenvolupament urbà. Alhora també promou transformacions en el metabolisme urbà, com la reducció del vehicle privat, la millora de l’eficiència urbana i la localització dels creixements urbans amb la finalitat de desenvolupar una metròpolis que optimitzi els recursos naturals de què disposa, com ara l’aigua dels aqüífers o l’energia solar.

El recorregut va continuar creuant el riu Besòs per la passarel·la del Molinet amb l’objectiu d’arribar a la tercera parada, la plaça de Mossèn Joan Cortinas, on es van abordar les propostes del PDUM en relació amb l’habitatge i les estratègies de sòl urbà dels municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. La situació actual de l’habitatge a l’àrea metropolitana destaca pels elevats preus del mercat lliure d’habitatge i per l’escassetat d’opcions d’habitatge assequible. Mitjançant propostes centrades en l’ampliació de l’oferta d’habitatge assequible, la rehabilitació de zones deteriorades i l’augment d’equipaments, espais lliures i comerç de proximitat, el PDUM garanteix l’augment del parc d’habitatge públic, la millora de les condicions constructives, d’accessibilitat i de confort energètic d’edificacions en mal estat de conservació, i la promoció d’un entorn segur, equipat i sostenible als barris a fi de millorar de manera global la qualitat de vida de la ciutadania. 

Finalment, a la mateixa plaça de Mossèn Joan Cortinas, el tècnic redactor especialitzat en mobilitat i estructura urbana i social va explicar l’últim principi configurador del Pla. Actualment, l’àrea metropolitana de Barcelona presenta una complexa realitat fragmentada, amb discontinuïtats entre municipis generades per grans infraestructures com les autopistes. Els reptes actuals es deriven de l’increment de la mobilitat en vehicle privat i la falta de cohesió entre municipis. El PDUM proposa una xarxa d’escala humana, estructura urbana i social, que reestructura la metròpolis, integra els diferents centres urbans, fomenta una mobilitat activa i sostenible i prioritza les continuïtats metropolitanes i la recuperació de l’espai públic per a la ciutadania. L’objectiu final és una ciutat metropolitana cohesionada, amb densitat residencial al voltant de les estacions i una mobilitat que prioritzi el transport públic i sostenible.

Les dues jornades van culminar amb una cloenda, en la qual l’equip tècnic del PDUM va abordar les preguntes de la ciutadania recollides al llarg de la passejada. Aquesta interacció va pretendre enriquir el diàleg i fomentar una comprensió col·lectiva dels reptes i les oportunitats que afronta la metròpolis.