CICLES DE MATÈRIA I ENERGIA

La ciutat és l'hàbitat principal de l'espècie humana, és un espai físic però també funcional. En aquest ecosistema dinàmic, cal plantejar la circularitat del metabolisme urbà (fluxos d'aliments, matèries primeres, energia, aigua i persones en moviment) per tal de reduir les emissions i els seus impactes negatius.

Cicles de matèria i energia
  • ON SOM?
    Fins ara, molts aspectes del planejament urbà s'han treballat de manera sectorial i sense diàleg entre si. Convé una mirada integradora que estudiï la ciutat des dels fluxos de materials, d'energia i d'organismes en constant moviment i transformació que s'hi troben.

    Vivim en temps de transició cap a un model de funcionament urbà més sostenible. El consum de combustibles fòssils, el desenvolupament tecnològic i el creixement d'infraestructures de la mobilitat ens ha portat a uns models urbans amb forts impactes ambientals i consums energètics desproporcionats, que malmeten greument el territori i la salut de les persones. Cal entendre la ciutat com un ecosistema dinàmic que inclou molts més sistemes. Des d'aquesta visió de conjunt, cal retornar l'ecologia i les lleis de la natura a les lògiques de l'urbanisme per construir la ciutat.
  • CAP A ON ANEM?
    Si bé l'urbanisme ha de servir perquè la gent visqui millor, cal que el planejament urbanístic del futur proposi les condicions necessàries per restaurar la infraestructura verda, minimitzar els impactes ambientals i afavorir un sistema resilient i adaptable al canvi climàtic.

    Cal un aprofitament més ben repartit dels recursos energètics davant de la generació centralitzada i les grans xarxes de transport d'energia. Cal cessar la linealitat dels processos urbans, aprofitant i valoritzant fluxos residuals de manera circular, renovable i reciclable. En definitiva, cal anar cap a un planejament amb una visió més transversal i adaptable, que gestioni la complexitat del territori com a ecosistema de manera diferenciada segons la naturalesa de l'actuació i la seva escala d'aplicació.
Per optimitzar les infraestructures i els serveis tècnics, cal que estiguin coordinats amb la resta d'usos, i per això és necessari planificar reserves de sòl actualitzades a les noves necessitats i superar les mancances que mostra el planejament  urbanístic actual. Cal tenir en compte tots els aspectes alhora per superar la visió sectorial no coordinada.
Actualment, només un 39 % del sòl destinat a servei tècnic s'ha utilitzat i hi ha un romanent de 210 ha pendents. Per altra banda, el 71 % de les infraestructures de serveis existents se situen en sòls amb qualificació de sistemes o aprofitament.

Cicles matèria i energia
  • MATERIALS
    Pel que fa als recursos materials (aliments, matèries primeres i altres béns de consum), és difícil precisar-ne la demanda en l'àmbit metropolità, ja que, a diferència de l'energia i l'aigua, els seus fluxos no es comptabilitzen de manera sistemàtica.
    Tot i així, sabem que la logística dels fluxos de materials demana espais adequats per fomentar una economia més circular i una mobilitat de les mercaderies més continguda. En aquest sentit, els espais especialitzats d'activitat econòmica en contacte amb els teixits residencials tenen un paper estratègic.
    Cal tenir present que l'any 2025 el 70 % dels residus generats s'hauran de valoritzar, lluny del 50 % que es processen actualment. Es veuen tendències positives, en canvi, pel que fa a l'increment d'establiments amb activitats relacionades amb l'economia circular, sobretot als espais d'activitat econòmica integrats en el teixit urbà, on ja representen més del 20 % del total.

    Fluxos materials
  • AIGUA
    La demanda d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona l'any 2017 va ser de 283 hm3, que suposa el 40 % del consum domèstic total a Catalunya. Aquesta demanda és servida majoritàriament a partir d'aigua superficial captada als rius Llobregat i Ter, tot i que també hi tenen un pes important els aqüífers del territori metropolità, origen del 20 % de l'aigua subministrada i, en menor mesura, l'aigua marina tractada a la planta dessalinitzadora, la regenerada a les estacions de regeneració d'aigua (ERA)  i l'aigua embotellada de diferents orígens.
    El cicle metropolità de l'aigua encara té una gran recorregut per fer minvar la dependència de l'exterior, amb els beneficis que aquest fet comportaria.
    S'ha de tendir a un aprofitament més gran dels aqüífers, de l'aigua regenerada i de les aigües grises, actualment molt per sota del seu potencial. Es podria arribar a cobrir el 50 % del subministrament d'aigua mitjançant recursos del mateix territori metropolità.

    Cicle de l'aigua
  • ENERGIA
    La demanda actual d'energia al territori metropolità s'estima entorn dels 44.786 GWh anuals, que equival a un 30 % del consum de Catalunya. Aquesta energia es consumeix, majoritàriament, en forma de combustibles líquids i d'electricitat, tot i que el gas natural també hi té un pes important. En canvi, els gasos liquats del petroli (majoritàriament, butà i propà) en representen una part molt més petita. L'any 2014, l'àrea metropolitana de Barcelona va generar el 38,6 % de l'electricitat consumida dins del mateix territori, el 6,4 % de la qual a partir de fonts d'energies renovables o recuperades i amb cogeneració.
    És inqüestionable que el cicle de l'energia ha de viure una transició en els pròxims anys, forçada per la crisi climàtica actual. Com una de les possibles línies de millora, es pot destacar que el territori metropolità té potencial suficient per arribar a cobrir fins al 30 % de l'energia demanada actualment a partir de fonts renovables locals, gràcies al fet que el 30 % del sòl urbà té un alt potencial de captació d'energia solar. Aquest sòl està ubicat, majoritàriament, als àmbits especialitzats d'activitat econòmica.
    Finalment, cal treballar per a la integració territorial adequada de les infraestructures que garanteixen el subministrament d'energia. Al territori metropolità, tenint en compte les infraestructures actuals i les planificades, s'han detectat 5 àmbits estratègics on abordar la integració ambiental i paisatgística, i 13 més on caldria considerar els riscos potencials existents.

    Cicle de l'energia
Pel que fa als cicles de matèria i energia, de la diagnosi del territori metropolità se'n desprenen uns reptes que el planejament ha d'abordar en funció dels seus objectius generals i la seva capacitat d'actuació.
Un cop feta la valoració i la tria final de les diverses alternatives, el PDU pot abordar els reptes plantejats i acabar de perfilar les seves propostes.
Aquestes propostes es defineixen en el nivell de concreció que correspon a un avanç, a l'apartat de propòsits, el qual s'ha estructurat seguint quatre grans categories de components: els elements estructurants, el mosaic agroforestal, els teixits urbans i els àmbits d'actuació.
Xarxes de serveis metropolitans
Aquesta cartografia està realitzada a partir del plànol "I.17 Xarxes de serveis metropolitans", que forma part de la documentació gràfica del document d'Avanç.
Clica per veure'n la llegenda.