L'estructura metropolitana, que dibuixa la forma principal de la metròpolis, està formada per aquells àmbits, nodes i enllaços que, d'una banda, articulen i vertebren les relacions dins de la mateixa metròpolis i, de l'altra, la lliguen i relacionen amb els territoris que hi ha passat el seu perímetre (la regió metropolitana i més enllà).
ESTRUCTURA METROPOLITANA
Els elements que componen l'estructura metropolitana han estat definits mitjançant una diagnosi orientada a uns objectius particulars, partint de la consideració que el territori està format per tres nivells o capes principals:
El primer nivell correspon a l'estructura ecològica, que ha de garantir el funcionament de tot el conjunt d'elements físics i naturals. És important prestar atenció a aquest nivell, ja que la intervenció al territori de l'ésser humà (usos antròpics) en les últimes dècades ha alterat aquest funcionament, especialment pel que fa a la connectivitat ecològica.
El segon nivell és l'estructura urbana i social, que consta dels elements que vertebren el territori segons la lògica de les persones. Aquest nivell, en el qual la regulació urbanística tindrà una incidència més gran, està format bàsicament per espais de centralitat amb interès particular, un sistema de vies metropolitanes que els enllacen i determinats elements de l'estructura verda. Aquest nivell garanteix que les persones es desplacin d'un punt a l'altre del territori i accedeixin als grans espais oberts.
Finalment, el tercer nivell d'estructura està format per totes aquelles xarxes i infraestructures que garanteixen el funcionament de les ciutats. Es tracta de les grans infraestructures de mobilitat, de les xarxes vinculades al cicle urbà d'energia i aigua i de les xarxes d'aprovisionament i rebuig de materials.
El primer nivell correspon a l'estructura ecològica, que ha de garantir el funcionament de tot el conjunt d'elements físics i naturals. És important prestar atenció a aquest nivell, ja que la intervenció al territori de l'ésser humà (usos antròpics) en les últimes dècades ha alterat aquest funcionament, especialment pel que fa a la connectivitat ecològica.
El segon nivell és l'estructura urbana i social, que consta dels elements que vertebren el territori segons la lògica de les persones. Aquest nivell, en el qual la regulació urbanística tindrà una incidència més gran, està format bàsicament per espais de centralitat amb interès particular, un sistema de vies metropolitanes que els enllacen i determinats elements de l'estructura verda. Aquest nivell garanteix que les persones es desplacin d'un punt a l'altre del territori i accedeixin als grans espais oberts.
Finalment, el tercer nivell d'estructura està format per totes aquelles xarxes i infraestructures que garanteixen el funcionament de les ciutats. Es tracta de les grans infraestructures de mobilitat, de les xarxes vinculades al cicle urbà d'energia i aigua i de les xarxes d'aprovisionament i rebuig de materials.
-
Estructura ecològica
La seva funcionalitat garanteix la preservació d'un recurs escàs i vital com és l'aigua, la qualitat i continuïtat del verd, i el manteniment d'activitats com l'agricultura i la pesca.
-
Estructura urbana i social
Conformada per les àrees de centralitat, les vies metropolitanes i l'estructura verda, vertebra el territori i les relacions socials.
-
Xarxes i infraestructures de mobilitat i serveis
Estructura que garanteix el funcionament de la ciutat, formada per les infraestructures de mobilitat d'alta capacitat i les xarxes de serveis.