DESENVOLUPAMENT SOCIAL I ECONÒMIC

A les ciutats s'ha d'estimular el desenvolupament d'activitat econòmica d'una manera equilibrada i eficient, per tal que es fomenti l'ocupació a prop de l'habitatge, en funció de les capacitats de cada territori, i que s'incentivi alhora un ús més eficient de les infraestructures de serveis i dels recursos naturals.

22@
  • ON SOM?
    A l'àrea metropolitana de Barcelona es genera més de la meitat de la producció total de Catalunya. L'àrea comprèn un teixit empresarial ric i divers, amb una marcada especialització terciària, com correspon a la funció de capitalitat d'una regió econòmica molt més extensa, i que abasta no únicament el conjunt de Catalunya, sinó bona part del territori peninsular i de l'euroregió mediterrània.

    Malgrat aquesta especialització terciària, l'àrea metropolitana ha sabut mantenir una destacada activitat industrial, estretament relacionada amb el teixit productiu de la resta de la regió i de Catalunya i, fins i tot, una activitat agrària que, si bé és poc significativa en termes d'aportació al PIB, representa un gran actiu en termes de sostenibilitat i com a referent d'un nou model d'economia circular i de proximitat.

    Les diferents activitats econòmiques presents han anat ocupant espais diversos, en funció de les seves necessitats i característiques productives o de la disponibilitat de sòl i sostre. Aquesta situació ha derivat, sovint, en disfuncions per a la població o per al medi ambient. En són una mostra el desplaçament d'activitats industrials per part de serveis adreçats a la població en moltes àrees especialitzades, la instal·lació de sector terciari avançat en blocs residencials als centres de moltes ciutats, l'absorció d'àrees industrials per teixits residencials, la baixa accessibilitat amb transport col·lectiu d'alguns nuclis d'activitat que generen una gran mobilitat de treballadors, o la baixa accessibilitat a la xarxa viària de gran capacitat i a la xarxa ferroviària de mercaderies.
  • CAP A ON ANEM?
    En primer lloc, els processos de digitalització i d'intercanvi d'informació estan donant lloc a noves activitats productives i a nous espais de generació de coneixement i d'activitats. En aquest context, per promoure el correcte funcionament d'aquests espais, cal una correcta ordenació per garantir la ubicació més adient dels diferents usos i activitats i, al mateix temps, evitar una competència negativa entre els diversos agents i usuaris metropolitans.

    En paral·lel, es viu un creixent procés d'obertura a l'exterior, que es manifesta tant en el moviment de persones com en el de mercaderies i en els fluxos monetaris. Ara bé, aquesta internacionalització, que és positiva, planteja alhora una sèrie de reptes. D'una banda, els derivats dels impactes sobre el medi, ja sigui pel sòl consumit per les infraestructures que fan possible aquest intercanvi de fluxos (port, aeroport, xarxa viària i ferroviària), com per la contaminació i les emissions que provoca el transport. De l'altra, apareixen unes noves exigències, que es generen quan una activitat econòmica amplia el seu àmbit de competència a l'escala internacional.

    Finalment, la creixent consciència col·lectiva sobre els impactes ambientals i socials que ha produït l'actual forma de vida a la major part de països occidentals, dona lloc a la necessitat d'implantar un nou model d'economia sostenible, de proximitat i circular, amb unes condicions espacials que l'afavoreixin. No es tracta únicament de proveir espais i equipaments específics, sinó, sobretot, de procurar entorns que facilitin uns hàbits de vida i un ús òptim dels recursos per tal de contribuir a l'assoliment d'aquest model.
A efectes del desenvolupament social i econòmic, l'àrea metropolitana té davant diversos reptes endògens i exògens que cal tenir en compte a l'hora d'enfocar el nou Pla, com són, entre d'altres:

  • el canvi climàtic i l'escassetat de recursos
  • la transició energètica
  • la internacionalització de l'economia
  • les innovacions tecnològiques
  • els canvis demogràfics
  • l'evolució de l'activitat econòmica i dels llocs de treball
  • la renovació de les activitats terciàries
  • la transformació dels espais de producció
  • la revalorització de les activitats agràries
  • l'especialització funcional del territori

Per superar aquests reptes amb èxit, cal entendre com està implantada físicament l'activitat econòmica, i com es relaciona amb l'entorn. Podem destacar els tres territoris diferenciats a l'àrea metropolitana on es desenvolupa l'activitat econòmica: el mosaic agroforestal, els espais especialitzats d'activitat econòmica i la ciutat mixta. Cada un té els seus requeriments i les seves característiques que cal protegir i optimitzar.

La forma de l'activitat econòmica
  • MOSAIC AGROFORESTAL
    L'economia del mosaic agroforestal resulta d'un gran valor com a sistema alimentari de proximitat, pel seu caràcter estratègic en el perfil ambiental i social, i també per la seva singularitat i valor afegit.
    En aquest sentit, el Parc Agrari del Baix Llobregat –un dels sòls agrícoles més productius de Catalunya i, per tant, un important actiu econòmic– representa un àmbit estratègic per a la funcionalitat ecològica i el manteniment del territori metropolità.
    És per aquestes i altres raons que el PDU s'esforça a potenciar i recuperar els espais agraris, que actualment ocupen 2.400 ha de superfície i, malgrat que un 25 % d'aquesta s'utilitza amb usos no agraris o està abandonada, permet cobrir el 3 % del consum d'aliments de la població metropolitana.

    Mosaic agroforestal
  • ESPAIS ESPECIALITZATS D'ACTIVITAT ECONÒMICA
    Els espais especialitzats d'activitat econòmica són un patrimoni que cal conservar i reforçar en termes de competitivitat. És necessari reconèixer-ne les característiques i enfocar el seu desenvolupament sobre la base d'una bona identificació de les possibilitats i oportunitats que cada espai pot aportar al conjunt del teixit econòmic.
    S'identifiquen i es classifiquen dues tipologies d'espais: els que es caracteritzen perquè estan situats al voltant de corredors viaris d'alta capacitat i els que estan en continuïtat amb els nuclis urbans. En conjunt, aquests espais ocupen 4.800 ha i acullen el 23 % dels treballadors de l'àrea metropolitana.

    Espais especialitzats d'activitat econòmica


    Els sòls especialitzats en corredor, segregats del teixit residencial, es caracteritzen per la forta activitat industrial que s'hi desenvolupa, perquè són teixits relativament moderns i disposen d'una bona accessibilitat a les infraestructures d'alta capacitat de transport de mercaderies, tant viària (més del 75 %) com ferroviària (més del 50 %).
    Els sòls especialitzats en contacte amb els teixits urbans residencials, en continu urbà es caracteritzen pel seu envelliment, però també per l'alta accessibilitat en transport públic i perquè s'hi desenvolupen activitats que donen servei al teixit econòmic de la ciutat central. La seva ubicació els fa ser objecte de fortes pressions per a la seva actualització o transformació.

    Espais especialitzats d'activitat econòmica
  • CIUTAT MIXTA
    La ciutat mixta és un gran actiu de la nostra societat que es beneficia de la barreja de la vitalitat de l'activitat econòmica i dels usos residencials. No obstant això, aquesta barreja requereix unes delicades proporcions d'usos i activitats. Cal que el PDU pugui garantir el correcte equilibri d'aquestes proporcions.

    Les tensions per la competència d'usos en els teixits urbans, entre l'activitat econòmica i l'ús residencial, pot arribar a afectar l'habitatge d'unes 600.000 persones, mentre que, per altra banda, un 59 % dels treballadors tenen la seva feina en aquest tipus de teixit.

    Ciutat mixta
Pel que fa al desenvolupament social i econòmic, de la diagnosi del territori metropolità se'n desprenen uns reptes que el planejament ha d'abordar en funció dels objectius generals i de la capacitat d'actuació.
Un cop feta la valoració i la tria final de les diverses alternatives, el PDU pot abordar els reptes plantejats i acabar de perfilar-ne les propostes.
Aquestes propostes es defineixen en el nivell de concreció que correspon a un avanç, a l'apartat de propòsits, el qual s'ha estructurat seguint quatre grans categories: els elements estructurants, el mosaic agroforestal, els teixits urbans i els àmbits d'actuació.
Intensitat funcional dels teixits urbans
Aquesta cartografia està realitzada a partir del plànol "D.V.03 Intensitat funcional dels teixits urbans", que forma part de la documentació gràfica del document d'Avanç.
Clica per veure'n la llegenda.
Connectivitat viària i transport ferroviari de mercaderies
Aquesta cartografia està realitzada a partir del plànol "D.V.07 Connectivitat viària i transport ferroviari de mercaderies", que forma part de la documentació gràfica del document d'Avanç.
Clica per veure'n la llegenda.
Centres metropolitans estructurants
Aquesta cartografia està realitzada a partir del plànol "D.III.01 Centres metropolitans estructurants", que forma part de la documentació gràfica del document d'Avanç.
Clica per veure'n la llegenda.