INFRAESTRUCTURA VERDA

La major part del territori metropolità està constituït per espais de gran valor ambiental i social, com ara parcs naturals, espais fluvials, platges o sòls agraris, i també parcs urbans, places i carrers. Junts configuren la infraestructura verda metropolitana, de gran riquesa ecològica i paisatgística, amb més de 60 hàbitats amb superfície rellevant i més de 5.300 espècies comptabilitzades, i que aporta serveis ecosistèmics per a la millora de l'entorn.

portada
  • ON SOM?
    Els 636 km² que formen el territori metropolità estan ocupats per un gran nombre d'assentaments urbans de diversos tipus i per una densa xarxa d'infraestructures i serveis. No obstant això, en aquest territori densament ocupat encara hi subsisteix un sistema d'espais naturals i agrícoles, que ocupa més del 52 % de la superfície i que és ple de valors ambientals, productius i socials que beneficien tots els ciutadans.

    Es tracta d'una infraestructura verda molt diversa, que té un paper fonamental en el futur de la metròpolis, amenaçada pels efectes globals del canvi climàtic i pels impactes locals derivats del trànsit o l'ocupació del sòl.
  • CAP A ON ANEM?
    Invertir la mirada al territori posant en primer pla la infraestructura verda com una xarxa ambiental estratègicament planificada, que suporta i condiciona el planejament urbanístic, per garantir més biodiversitat, connectivitat i aportació de serveis ecosistèmics a la metròpolis; una infraestructura que fusioni natura, espai públic i ciutat, de manera que el verd s'infiltri a la ciutat i relligui un espai públic regenerat amb noves qualitats ambientals i ecològiques.

La infraestructura verda, que podria arribar a representar un 71 % de la superfície metropolitana, està amenaçada per la forta intervenció humana, que genera una fragmentació dels espais naturals, alteracions derivades de certes activitats urbanes, l'homogeneïtzació del paisatges i els impactes del canvi climàtic.

La infraestructura verda

Malauradament, es preveu un escenari entre el 2041 i el 2070 en què hi haurà:


  • Un augment entre 1,7 ºC i 2,1 ºC de la temperatura mitjana
  • Una reducció de les precipitacions del 8 %
  • Un augment dels períodes de sequera i dels aiguats extrems
  • Un possible increment del nivell del mar d'1 m


Els ecosistemes metropolitans regulen el cicle de l'aigua, minimitzen les afectacions al litoral i generen ambients urbans menys calorosos. Aquests i altres serveis ecosistèmics fan que el territori metropolità sigui més resilient als impactes que s'esperen del canvi climàtic. Per això, cal identificar i preservar els espais estratègics que poden fer aquestes funcions.
  • Ecosistemes connectats
    La fragmentació del paisatge metropolità, causada majoritàriament per les activitats humanes, ha trencat o disminuït la connectivitat ecològica. Aquest fenomen es fa evident en 37 punts crítics per a la connectivitat ecològica. Les escorrenties superficials i les zones inundables sempre han representat un condicionant en el desenvolupament urbà, que hem de valorar per reconstruir connexions ecològiques. L'aigua és un bé escàs i molt valuós, fet que amb el canvi climàtic s'està agreujant. Des del punt de vista de la biodiversitat, a l'àrea metropolitana de Barcelona trobem entorns relacionats amb l'aigua tan peculiars com ara les conques del Llobregat i el Besòs, les rieres, i les zones humides i dunars de la franja litoral. 

    Per tant, cal reconèixer i valorar la hidrografia superficial com a estructura blava amb funció de connexió ecològica, i el paper dels recursos subterranis propis per garantir l'abastament d'aigua de l'àrea metropolitana. En aquest sentit, cal preservar les rieres, els rius i els sòls permeables de les principals zones de recàrrega, tant en zones agrícoles com forestals, per evitar problemes d'inundabilitat aigües avall, i en els entorns urbans per aconseguir una millor regulació hídrica i tèrmica.

    Ecosistemes connectats
  • Paisatges productius
    Des de l'any 1956 s'han perdut el 80 % dels terrenys agrícoles a les valls fluvials i als espais de muntanya. Malgrat la forta intervenció humana, l'àrea metropolitana de Barcelona encara manté una elevada biodiversitat. Les mateixes característiques del relleu que van condicionar la manera com s'ocupava el sòl van permetre preservar, a Collserola, al massís del Garraf, a les muntanyes de l'Ordal i a la serralada de Marina, espais de gran valor ecosistèmic. Aquests espais, que mantenen bona part de les cobertes boscoses, es combinen amb activitats agràries, ja sigui en extensions com la que ocupa el curs baix del Llobregat o bé alternades amb les masses boscoses. En el paisatge mediterrani, la biodiversitat s'enfronta a fortes pressions (aforestació, desforestació, abandonament de conreus, urbanització) sobre els seus organismes i ecosistemes, en part derivades del canvi climàtic. Per aquest motiu, l'activitat humana en forma d'agricultura i ramaderia extensiva és necesària per mantenir-la.

    Per tal d'evitar la pèrdua de biodiversitat i poder garantir el cicle natural i l'aprovisionament de l'aigua, així com el d'aliments de proximitat, i per minimitzar els riscos naturals que comporta un territori excessivament aforestat per manca de gestió, cal recuperar l'estructura del mosaic agroforestal, protegir els sòls fèrtils i permetre aquelles activitats que en garanteixin la gestió activa.

    Paisatge productiu
  • Ciutats renaturalitzades
    La fragmentació del territori ha creat espais de transició entre la ciutat i els espais agrícoles i naturals, que han adoptat una situació de marginalitat. De fet, hi ha 10.742 ha de territori metropolità que s'han convertit en espais intersticials. També és important fer notar que més del 25 % de la població viu en àmbits afectats per alguna infraestructura segregada.

    Per altra banda, la regulació urbanística no respon a les noves demandes socials en termes de qualitat del verd i habitabilitat. Així, només el 25 % del verd qualificat com a tal arriba a tenir una funció ecosistèmica a la pràctica, de manera que el conjunt dels espais destinats pel planejament a verd urbà es configuren com un sistema desdibuixat, no permeable, i poc verd. De fet, el  65 % de la població viu en entorns urbans amb un alt impacte del trànsit de vehicles i amb poc verd urbà.

    Per tant, cal reconnectar els assentaments urbans amb el medi, infiltrar la qualitat del verd als teixits posant atenció a la seva relació amb l'entorn natural i productiu. En aquesta relació, són d'especial importància les connexions verdes i els parcs de valor metropolità, que cohesionen socialment i ecològicament les ciutats amb l'entorn.

    Ciutats renaturalitzades
Pel que fa a la infraestructura verda, de la diagnosi del territori metropolità se'n desprenen uns reptes que el planejament ha d'abordar en funció dels seus objectius generals i la seva capacitat d'actuació.
Un cop feta la valoració i la tria final de les diverses alternatives, el PDU pot abordar els reptes plantejats i acabar de perfilar les seves propostes.
Aquestes propostes es defineixen en el nivell de concreció que correspon a un avanç, a l'apartat de propòsits, el qual s'ha estructurat seguint quatre grans categories de components: els elements estructurants, el mosaic agroforestal, els teixits urbans i els àmbits d'actuació.
Infraestructura verda
Aquesta cartografia està realitzada a partir del plànol "D.II.01 Infraestructura verda", que forma part de la documentació gràfica del document d'Avanç.
Clica per veure'n la llegenda.