Nus Quatre Camins

El nus de Quatre Camins pot esdevenir una veritable cruïlla entre dues avingudes metropolitanes? Quin és el paper de les vies A-2 i BV-2002? Es planteja millorar els elements de relació i connexió d'aquest àmbit, sobretot en l'antiga N-2 i la BV-2002. El nus de Quatre Camins pot donar lloc a una nova centralitat metropolitana.

L'àmbit 5 es localitza al marge dret del Llobregat, concretament al voltant del nus de Quatre Camins, entre l'antic traçat de l'N-2 i la seva continuació fins a Sant Boi de Llobregat (actual BV-2002) i l'autovia A-2 fins a l'encreuament amb la B-23. Amb la construcció de l'A-2 es va transformar el caràcter de l'antiga N-2 i de la BV-2002. Actualment, hi ha trams amb secció de carrer urbà i d'altres amb secció de carretera. És evident que l'A-2 ha estat una oportunitat per desplaçar fluxos de mobilitat, però no ha funcionat per connectar millor els teixits urbans entre si, ni amb la infraestructura verda, ni amb les connexions viàries perpendiculars (eix format per la B-24, l'N-340 i, la riera de Cervelló o la Colònia Güell com a element paisatgístic cultural de primer nivell). Aquest traçat viari té dos caràcters ben diferenciats: el tram nord, abans de Quatre Camins, on l'N-2 travessa i estructura el centre dels nuclis urbans de Sant Andreu de la Barca i Pallejà, i el tram sud, on la BV-2002 passa tangent als nuclis de Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat. 

Via escènica

Equip: Agence Ter + Trazado + Cercle + Ana Coello

Via escènica


L'ordenació reconeix l'estructura del paisatge i posa en valor la riera de Cervelló. Entre les muntanyes d'Ordal i el Parc Agrari del Baix Llobregat s'estructura la vall secundària de la riera de Cervelló. La proposta reconeix el paisatge identitari al llarg de la riera amb una ordenació que potencia la connectivitat, l'accessibilitat i la centralitat metropolitana, com a porta per als nuclis de les muntanyes d'Ordal.
L'N‐2 es transforma en una via paisatgística, un balcó cap a la vall baixa del Llobregat, com una espina dorsal que articula diverses línies que connecten longitudinalment la vall: la via del ferrocarril, la carretera (N‐2/BV‐2002), un nou passeig per a vianants i bicicletes, el camí agrícola i el canal de la Dreta del Llobregat. El nus de Quatre Camins es planteja com una plaça-balcó que dona accés a quatre camins que porten a un barri d'usos innovadors, al Parc Agrari del Baix Llobregat, a l'estació intermodal i a la riera de Cervelló, que actua com a eix de connectivitat ecològica i social.

Es valora positivament l'ordenació urbanística, sobretot per la barreja d'usos proposats a l'entorn de l'estació. 

Sivella

Equip: Alonso Hernández & Asociados Arquitectura SL (AH asociados) + Marcos Gómara Guerrero + Miguel Hernández Quintanilla + Marcos Jubierre Zapater + Joan Massagué Sánchez + V.S. Ingenieria Y Urbanismo SL

Sivella


El nus de Quatre Camins serà una gran plaça. Es desfà el nus viari entre l'N-340 i la BV-2002 i es converteix en una cruïlla, una gran plaça com a punt de trobada i d'intercanvi d'activitats que es relaciona amb l'estació intermodal. El projecte proposa una nova estructura reticular que forma una façana més urbana a l'avinguda metropolitana i un front fluvial més discontinu i heterogeni de parcel·les productives i d'autogestió de petita escala, espais ludicoesportius i zones de restauració ambiental.

El projecte planteja la plaça de Quatre Camins com la sivella que lliga un doble cinturó: el cinturó del Baix Llobregat, que vincula els municipis i els espais fluvials amb una xarxa viària local, i un cinturó per als municipis d'Ordal, que es relaciona amb el Parc Agrari del Baix Llobregat i reorganitza les connexions entre municipis.

El jurat valora l'aposta contundent per fer una cruïlla al mateix nivell que l'estació i el model del sistema viari. 

Productivitats superposades

Equip: Estudio MMASA + Taller Bivaque + Serye + Antega (Luciano Alfaya, Patricia Muñiz, Javier Rocamonde, Jimena Varela, Michael Juan, Rei Takazawa, Uxia Rodellar, Antia Martinez, Eugenia Calvo, Jessica Caro, Rodrigo Martinez, Alfonso Bar y Patricia Villot)

Productivitats superposades


Les zones de vora urbana deixen de ser fronteres i es converteixen en espais de connexió. El plantejament d'aquesta proposta posa l'accent en les sinergies entre els usos productius que sostenen la vida i el paisatge del Parc Agrari del Baix Llobregat. Les infraestructures viàries deixen de ser una barrera i passen a articular els cicles dels processos productius i ecològics. 

Es proposa reconvertir el nus en una àrea productiva d'innovació i altres usos per potenciar els cicles naturals i activar l'ecosistema urbà i ambiental, amb una estació intermodal que configura una nova centralitat en un espai d'alta accessibilitat i també representa una fita per al nou model de paisatge productiu. Es recupera el parcel·lari històric i es tecnifica l'agricultura, es plantegen espais productius compatibles amb altres usos i es proposen diverses tipologies d'habitatge. 

Es tracta d'una proposta força atrevida que aposta per reciclar els traçats existents, alhora que transforma totalment el nus introduint-hi un edifici icònic que pretén resoldre la intermodalitat. 

Llobregat 2040

Equip: Office of Landscape Morphology + Atelier Berger Milà + INGETEC

Llobregat 2040


De l'estació de Quatre Camins als quatre parcs d'una vall resilient. La transformació de l'intercanviador de Quatre Camins, la supressió dels carrils i de les rampes d'accés viari i la implementació d'una topografia suau permeten obrir l'estació ferroviària a l'avinguda metropolitana i vincular els quatre paisatges de la vall: el parc urbà, el parc agrari, el parc fluvial i el parc de les muntanyes d'Ordal. Les parcel·les són amples i la trama d'illes flexible i modulable en funció de les necessitats i oportunitats del territori, per adaptar-se a les variacions temporals. La idea resultant és, doncs, la cohabitació entre la ciutat, la natura i la infraestructura, per donar coherència a una centralitat distribuïda.

La transformació de les infraestructures es planteja com un procés per fases amb intervencions més acotades per assolir la fita del 2040, quan es preveu intensificar el programa i crear sinergies entre tots els àmbits proposats: l'estació de Quadre Camins, un parc productiu amb activitats d'indústria neta que cohabiten amb el parc agrari, un hub km 0 i totes les connexions als quatre parcs.  

El jurat valora positivament l'encaix territorial d'aquesta proposta i la formalització d'alguns punts d'intercanvi molt interessants. 

Del loop al nus

Equip: Francisca Josefa Moran Nuñez + Arquitectura Anna Noguera SLP + DAC ENVIRO SL + SINOB Mobilitat SL

Del loop al nus


Es recupera la cota 0 perquè la infraestructura verda penetri al nus viari. Es proposa un sistema d'anelles verdes (loops), que entrellacen el territori per facilitar-hi la mobilitat activa, es renaturalitzen els espais i es recupera la relació amb els espais naturals: el riu, les muntanyes, les rieres i els horts.

L'N-2/BV-2006/BV-2002 es converteix en una avinguda metropolitana que integra arbrat, transport públic i un espai públic per a la mobilitat activa. L'N-340 s'eleva al nivell de l'N-2 i reforça la connexió amb Molins de Rei i el node intermodal de Quatre Camins, i s'hi segrega la circulació motoritzada i per a vianants i bicicletes.

El nou nus és el punt central d'aquesta infraestructura verda, un nou pol d'atracció socioecològic i multifuncional. El desdoblament de la circulació en alçada permet recuperar la mobilitat a peu i en bicicleta, potenciar els ecosistemes naturals i minimitzar els efectes negatius del canvi climàtic. El nus es converteix en un punt neuràlgic per als nuclis urbans de Pallejà i Sant Vicenç dels Horts. La proposta paisatgística i la seva resolució estan molt ben valorades pel jurat.