OBERTURA

9.30 h Recepció i benvinguda activa

PRIMERA PART. INFORMACIÓ

10.00 h Benvinguda i introducció: Què és el PDU metropolità? En quin moment ens trobem (Avanç del Pla)? A càrrec de Xavier Mariño, cap del Servei de Redacció del Pla director urbanístic de l'AMB

10.15 h Presentació de la jornada: Cicles de matèria i energia al PDU metropolità. A càrrec de Jacob Cirera, ambientòleg de l'equip de redacció del Pla

10.45 h Explicació del desenvolupament de la sessió, a càrrec de l'equip del PEMB

10.50 h Quin grau de coneixement tinc del PDU?

SEGONA PART. TREBALL EN GRUPS HETEROGENIS ALEATORIS

11.00 h Primera dinàmica sobre tendències globals i locals del sector

• Treball en grup: 30 minuts
• Posada en comú - dinàmica museu: 10 minuts

DESCANS

11.40 h Pausa-cafè

TERCERA PART. TREBALL EN GRUPS HOMOGENIS DETERMINATS

12.00 h Segona dinàmica sobre les necessitats concretes i les oportunitats i incerteses al PDU

• Treball en grup: 30 minuts
• Posada en comú: 20-30 minuts

CLAUSURA

13.00 h Tancament, propers passos i agraïments. Espai per al torn obert de paraula, a càrrec de l'equip del PEMB i del PDU metropolità

13.10 h Finalització

El passat 10 d'octubre va tenir lloc el segon taller del PEMB, en aquesta ocasió dedicat al metabolisme urbà (cicles de matèria, energia i dades). Es va dur a terme a Mercabarna flor, Sant Boi de Llobregat.

Després de les explicacions sobre el moment en què es troba l'Avanç del PDU metropolità (objectius, diagnosi i propòsits) des d'una visió general, de la mà de  Xavier Mariño (cap del Servei de Redacció del Pla), Jacob Cirera, membre de l'equip de redacció del Pla, va exposar el contingut de l'Avanç pel que fa al metabolisme urbà i va donar el marc general per tal de tenir un punt de partida en les dinàmiques. Cirera va destacar el paper del metabolisme urbà en l'aprofitament de recursos renovables, la millora del cicle natural de l'aigua i la connectivitat ecològica, l'ús eficient del territori i la seva capacitat d'esdevenir més circular, la recuperació de conreus o la necessitat de naturalitzar els teixits urbans per augmentar la qualitat de vida dels ciutadans

Un total de 16 persones provinents de diferents àmbits de l'anomenada quàdruple hèlix, és a dir, d'administracions (Departament d'urbanisme de la Generalitat de Catalunya, Àrea de Desenvolupament Econòmic de l'Ajuntament de Rubí), d'operadors (Agència Catalana de l'Aigua i Aigües de Barcelona), de consultores privades (Símbiosy), de col·legis professionals (Col·legi d'Enginyers Agrònoms i Col·legi d'Ambientòlegs) i del món de la recerca (IERMB, ICTA), van participar en les dinàmiques per, en primer lloc, llistar els reptes i les oportunitats del planejament metropolità en relació amb les tendències globals i locals i, en segon lloc, suggerir demandes i enumerar necessitats específiques i incerteses per al futur PDU metropolità.

Pel que fa als reptes i les oportunitats en el planejament metropolità, els assistents van coincidir a situar-hi la reducció de pèrdues en la distribució d'aigua i energia, els espais d'innovació empresarial com a pols d'atracció d'inversió i nous models econòmics, la recollida d'aigües pluvials, la distribució d'aigua regenerada a tot el territori, la circularitat de materials, la protecció de les zones de recàrrega d'aqüífers, la reducció de residus o els canvis de models de governança per afavorir la innovació més enllà de la reglamentació existent, com a elements importants a tenir en compte.

Pel que fa a les necessitats específiques, els assistents van coincidir en la importància de millorar l'estat de les masses d'aigua —sobretot protegint les zones de recàrrega d'aqüífers— i garantir, així, l'abastament d'aigua de qualitat en quantitat, protegir també els espais agraris, millorar el transport públic, tenir una visió sistèmica dels recursos mitjançant la compartició de dades, millorar la recollida selectiva i, sobretot, anar cap a un escenari de reducció de residus. També es van esmentar qüestions com la rehabilitació urbana, la determinació del potencial d'autosuficiència dels fluxos d'aigua, energia i materials en la visió ecosistèmica de la ciutat i, en definitiva, la necessitat de definir un model funcional de ciutat.

Algunes de les demandes concretes dels membres de la quàdruple hèlix per al document que s'està elaborant van ser: la reserva de sòls per a parcs de reciclatge i reutilització; afavorir una gestió agrícola, ramadera i forestal flexible; l'existència de figures urbanístiques més adaptables al canvi i a noves necessitats; una normativa edificatòria i urbanística que promogui o exigeixi l'ús d'energies renovables; aprofitar el bosc per generar energia i recursos; promoure sistemes constructius reutilitzables (modulars i que permetin la reducció de residus i l'ús de recursos); preveure sistemes d'autosanejament en les àrees industrials, i de reducció de residus, recollida i reutilització d'aigua de la pluja; que hi hagi més integració de zones periurbanes per optimitzar sinergies de recursos, i que l'Avanç PDU metropolità vetlli per la qualitat de l'aire per sobre d'interessos econòmics.

Finalment, en el capítol d'incerteses, van destacar-ne sobretot dues: els canvis tecnològics i  com governar la flexibilitat que es considera necessària per al nou planejament. 

• L'Avanç de butxaca
• Glossari
• Fullet explicatiu general
• Fullet explicatiu temàtic
• Presentació "El contingut de l'Avanç del PDU"
• Presentació dels "Cicles de matèria i energia" (10-10-19)