OBERTURA

9.30 h Recepció i benvinguda activa

PRIMERA PART. INFORMACIÓ

10.00 h Benvinguda i introducció: "Què és el PDU metropolità? En quin moment ens trobem (Avanç del Pla)?", a càrrec de Xavier Mariño, cap del Servei de Redacció del Pla Director de l'AMB

10.15 h Presentació de la jornada: "Cohesió social i habitatge al PDU metropolità", a càrrec de Mireia Peris i Sandra Quesada, arquitectes de l'equip de redacció del Pla

10.45 h Explicació del desenvolupament de la sessió, a càrrec de l'equip del PEMB

10.50 h Quin grau de coneixement tinc del PDU?

SEGONA PART. TREBALL EN GRUPS HETEROGENIS ALEATORIS

11.00 h Primera dinàmica sobre tendències globals i locals del sector

• Treball en grup: 30 minuts
• Posada en comú - dinàmica museu: 10 minuts

DESCANS

11.40 h Pausa-cafè

TERCERA PART. TREBALL EN GRUPS HOMOGENIS DETERMINATS

12.00 h Segona dinàmica sobre les necessitats concretes i les oportunitats i incerteses al PDU

• Treball en grup: 30 minuts
• Posada en comú: 20-30 minuts

CLAUSURA

13.00 h Tancament, propers passos i agraïments. Espai per al torn obert de paraula, a càrrec de l'equip del PEMB i del PDU metropolità

13.10 h Finalització

Cohesió social i habitatge: aquestes han estat les temàtiques al voltant de les quals ha girat la quarta sessió del procés participatiu sobre l'Avanç del Pla director urbanístic metropolità (l'instrument que ha d'ordenar el territori metropolità les properes dècades), coorganitzat pel PEMB i l'oficina del PDU, que en aquesta ocasió ha tingut lloc a l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est, al Campus Diagonal-Besòs de la UPC, a Sant Adrià de Besòs. Representants de la quàdruple hèlix s'han trobat per treballar al voltant de les tendències globals i locals que afecten la cohesió social i l'habitatge i per detectar necessitats, incerteses i requeriments que ha de tenir en compte el PDU, de sectors i actors no sempre interpel·lats directament per l'urbanisme.

Seguint l'estructura de trobades anteriors, Xavier Mariño, cap del Servei de Redacció del Pla Director, ha obert la sessió de treball exposant l'estat de l'Avanç del PDU: definició, marc normatiu, situació actual, objectius, determinacions i propòsits del nou Pla, que té com a funció principal "refer", ha dit l'arquitecte, "tenint en compte el poc marge de creixement del territori metropolità". Mariño ha volgut destacar, també, la importància de "vetllar per l'interès metropolità, ja que és millor abordar molts dels reptes i problemàtiques amb visió conjunta i no parcial". "Potser no cal fomentar una identitat, però sí, almenys, una consciència metropolitana", ha afegit.

A continuació, Sandra Quesada i Mireia Peris, arquitectes i membres del Servei de Redacció del Pla Director, han estat les encarregades d'enfocar la jornada cap a l'àmbit de la cohesió social i l'habitatge. Quesada ha situat el marc contextual i les tendències del territori, entre les que ha destacat l'envelliment de la població, unit als efectes de la immigració i les noves estructures familiars (monoparentals, unipersonals, etc.) que no s'adeqüen a les dimensions de les llars. L'arquitecta també ha presentat una radiografia de la situació actual i les previsions pel que fa a l'habitatge assequible (protecció oficial, rendes baixes, inserció, cooperatives, etc.), situat actualment en gairebé 1,3 milions de llars a l'àrea metropolitana. La previsió de cara a l'any 2042 és l'increment de 116.000 habitatges assequibles de nova construcció, dels quals 35.000 serien de protecció oficial. "El repte és assolir l'objectiu de solidaritat urbana en 15 anys", ha explicat Quesada, "i que els municipis amb forta demanda d'habitatge arribin al 15 % d'habitatge assequible, és a dir, unes 214.000 llars, de les quals el lloguer social hauria de representar-ne 71.200 (5 %)".

Pel que fa a les necessitats de la població, les arquitectes han situat dues escales, la metropolitana i la de proximitat. En el primer nivell, trobaríem requeriments pel que fa als espais oberts (espais naturals, parcs metropolitans, etc.), la fragmentació territorial, la relació entre residència i lloc de treball i l'habitatge assequible, explicat anteriorment. En referència a l'escala de proximitat, Mireia Peris ha parlat, d'una banda, de la intensitat d'usos, esmentant que "el desequilibri entre usos residencials i d'activitat econòmica provoca disfuncions en els assentaments urbans", i de l'altra, de les dotacions socioambientals, on el repte és incrementar la proximitat dels equipaments i espais lliures de cara a la població metropolitana i garantir l'accés a l'habitatge amb nivells òptims d'habitabilitat, accessibilitat i qualitat. Segons algunes dades donades per l'arquitecta, el 40 % de la població viu sense tots els equipaments bàsics de proximitat (a més de 8 minuts de distància); el 20 % dels habitatges no disposen d'espais públics de qualitat propers, i el 15 % estan sotmesos a nivells molt elevats de fluxos de vehicles. Peris ha destacat la importància de protegir els usos que estan sent expulsats de certes àrees a causa de les dinàmiques del mercat, com ara l'ús residencial al centre de Barcelona, i la necessitat d'assignar usos bàsics al territori definint els assentaments més idonis per a residència, activitat econòmica o mixtos, i ajudar a afavorir la convivència entre els uns i els altres.

Després de les presentacions, els assistents s'han dividit en grups per treballar, en una primera dinàmica, les tendències globals i locals i els reptes i les oportunitats en relació amb el planejament metropolità en l'àmbit de la cohesió social i l'habitatge. Tots els grups han coincidit àmpliament a posar sobre la taula la pèrdua de drets socials, l'empobriment, el creixement demogràfic, la gentrificació, la turistificació, la segregació, les dificultats d'accés a l'habitatge, la pèrdua de control polític, la inseguretat jurídica en l'àmbit immobiliari, la mercantilització de l'habitatge, el canvi climàtic i la pobresa energètica, pel que fa al context global; i en l'escala local, els problemes de manteniment del parc d'habitatge, la manca de voluntat o control polític, la falta d'inversió pública, la baixa capacitat d'innovació en la promoció immobiliària i les dificultats en el planejament. A partir d'aquí, s'han situat els següents reptes: la necessitat d'un planejament sectorial metropolità i una autoritat metropolitana que el reguli, la urgència de pensar estratègies de remodelació, de redistribució i d'equilibri territorial, el finançament i la col·laboració publicoprivada, els ajuts a la rehabilitació i els problemes d'accessibilitat.

En una segona dinàmica, els participants han definit les necessitats i incerteses entenent el PDU metropolità com una oportunitat per unir i coordinar polítiques d'habitatge i actuacions d'urbanisme. Quines necessitats s'han detectat? Cal aprofitar millor el sòl disponible; finançament i dotació pressupostària; governança, autoritat i capacitat executiva suficient; blindatge real de l'habitatge protegit i seguretat jurídica; nous instruments de gestió; programes de recuperació i rehabilitació d'habitatge envellit; protecció d'usos en alguns territoris i diversificació d'usos en d'altres, i un control de la política de preus. A partir d'aquí, què demanen al PDU? Un replantejament de l'anterior PGM i de les disconformitats que va generar, i amb les quals encara comptem; portar a la pràctica la solidaritat metropolitana; pensar estratègies com la redensificació; millorar l'accessibilitat i la mobilitat; zones de rehabilitació en llocs estratègics, i un increment de dotacions, d'equipaments i de l'espai de socialització davant del de circulació. Al cap i a la fi, segons han acordat els grups, la necessitat principal és "no pensar la cohesió social i l'habitatge de manera aïllada sinó com un repte que també implica potencialitats en l'espai públic i la mobilitat".

La cinquena i última sessió d'aquest cicle participatiu al voltant de l'Avanç del PDU metropolità tindrà lloc el proper 12 de desembre a l'Hospitalet del Llobregat i tractarà sobre mobilitat.

• L'Avanç de butxaca
• Glossari
• Fullet explicatiu general
• Fullet explicatiu temàtic
• Presentació "El contingut de l'Avanç del PDU"
• Presentació sobre "Cohesió Social i Habitatge al PDU" (19-12-19)