PDU Search

Debat a l'àmbit de Barcelona

Aquest setembre han començat els debats ciutadans programats per la tardor. Són sessions en què es convida la ciutadania a conèixer millor què és i què proposa el PDU metropolità, i a participar en el debat de com ha de ser el territori que volem. Per apropar la participació als ciutadans dels diferents municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, s'han creat cinc àmbits territorials que apleguen el conjunt dels 36 municipis que en formen part.

Tipus: Debats ciutadans
Data: 9 de desembre de 2019
Lloc: Nau Bostik (carrer de Ferran Turné, 1-11)
Municipi: Barcelona
Àmbit: Barcelona
Coordinació i gestió: AMB (Equip PDU i Oficina Tècnica de Gerència) i Paisaje transversal
Dinamitzadors: Nusos Cooperativa i Cristina Poza
Comunicació i enregistrament: La Creativa
Il·lustracions: Banda Bisagra

El procés de participació ciutadana de l'Avanç del Pla director urbanístic metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona preveu diferents activitats obertes a la ciutadania, tant digitals com presencials, amb l'objectiu de fer-ne difusió i recollir-ne percepcions i propostes.

A Barcelona es tanca l'itinerari dels debats ciutadans en els diferents àmbits territorials, coincidint també amb el recorregut de l'exposició "Metròpolis de ciutats". Els quatre debats anteriors han tingut lloc a Sant Feliu de Llobregat (àmbit Vall Baixa i Ordal), el Prat de Llobregat (àmbit Delta de Llobregat i Continu Urbà), Cerdanyola del Vallés (àmbit Vallès) i Badalona (àmbit Nord).

El debat ciutadà de Barcelona, d'acord amb la sol·licitud de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), es desenvolupa en dues jornades. La primera, el dia 9 de desembre, amb caràcter informatiu i formatiu sobre els continguts del PDU. La segona tindrà lloc el proper 30 de gener i s'hi debatran amb més profunditat les opcions i propostes de cinc temàtiques de l'Avanç del PDU. 
  • Programa
    17.45 h  Acollida

    18.00 h  Benvinguda i inauguració de l'exposició a càrrec de Jordi Sánchez, vicepresident de l'Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l'AMB.
    Intervenció a càrrec de Laia Grau, gerent d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona

    18.20 h  Presentació general dels continguts del PDU i visita guiada a l'exposició "Metròpolis de ciutats". A càrrec de Xavier Mariño, cap del Servei de Redacció del Pla Director, i de tècnics del PDU

    19.20 h  Pausa cafè
    Anotacions individuals en les targetes de treball:
    • Quins són els principals reptes metropolitans?
    • Quines expectatives s'obren amb el PDU metropolità?

    19.30 h  Treball per grups. Confecció de panells sobre diferents temàtiques: infraestructura verda, mobilitat, cohesió social i habitatge, desenvolupament econòmic i social, i cicle de matèria i energia

    20.20 h  Sessió plenària. Presentació del treball per grups.

    20.30 h  Tancament. A càrrec de Josep M. Carreras, director de l'Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l'AMB
  • Relat
    Els objectius de les jornades de participació són difondre els continguts generals de l'Avanç del PDU metropolità, aprofundir en els propòsits dels diferents temes, reflexionar, debatre i prioritzar els principals reptes metropolitans, i fer aportacions sobre les temàtiques que preveu el Pla.
    La Nau Bostik, una antiga fàbrica ubicada a la Sagrera i espai de trobada i creació artística autogestionat, és el lloc que acull l'exposició "Metròpolis de ciutats" i el debat ciutadà de Barcelona.
    La sessió del 9 de desembre ha començat amb les intervencions de Jordi Sánchez, vicepresident de l'Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l'AMB, i de Laia Grau, gerent d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, que han destacat el valor de la participació a l'hora de pensar el territori.
    Xavier Mariño, cap del Servei de Redacció del Pla Director, ha exposat els principals objectius del Pla i, a continuació, s'ha fet una visita guiada a l'exposició "Metròpolis de ciutats". La visita ha comptat amb tècnics del PDU, que han explicat els principals reptes i línies de treball de les cinc temàtiques del Pla presents als debats: infraestructura verda, mobilitat, cohesió social i habitatge, desenvolupament econòmic i social i cicle de matèria i energia.
    Les 48 persones que hi han participat s'han dividit en tres grups per fer la visita i treballar després en les taules, en una dinàmica que té com a finalitat  facilitar la informació i la participació. Han assistit a la jornada un total de 26 dones (54,16 % del total) i 22 homes (45,83 % ).

    DC_Bcn_GraficsAssistents

    Després de la visita a l'exposició, Josep M. Carreras, director de l'Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l'AMB, ha aplegat novament tots els assistents per resumir el caràcter de les disposicions del PDU metropolità i els elements estructurants del Pla: estructura ecològica, urbana i social, xarxa d'infraestructures de mobilitat i serveis i infraestructures d'alta capacitat.

    poster


    La sessió ha continuat amb el treball per grups entorn de dues qüestions: identificar els reptes metropolitans prioritaris i les oportunitats que el PDU ofereix per afrontar-los. Els dinamitzadors de les taules de treball han pogut agrupar els reptes i les oportunitats de les diferents temàtiques del Pla i s'han presentat en una sessió plenària, de cara a la segona part del debat, el 22 de gener.
    El tancament de la jornada ha estat a càrrec de Josep M. Carreras, que ha remarcat el valor de la participació ciutadana en un procés com l'elaboració del Pla director urbanístic, que té com a objectiu recollir les diferents visions dels territoris i de la ciutadania.
    Què s'ha dit?
    A diferència dels anteriors debats, el treball per taules ha consistit a identificar els principals reptes metropolitans en general i com el PDU pot afrontar-los, amb la finalitat de mesurar-ne després el pes dins de cada temàtica del Pla. Així, un cop identificats els reptes territorials i les oportunitats del PDU, les aportacions s'han classificat d'acord amb les diferents temàtiques: infraestructura verda, mobilitat, cohesió social i habitatge, desenvolupament econòmic i social i cicle de matèria i energia.
    • INFRAESTRUCTURA VERDA
      S'ha donat molta importància a la necessitat de posar en valor el verd des de diferents perspectives: cultural, de serveis ecosistèmics i com a dret. Per això, s'han d'incorporar (o reincorporar) entorns ecològics a la ciutat i assegurar la connectivitat entre espais naturals i urbans. Cal comprendre els cicles mediambientals i incorporar-los en la gestió del territori. En aquesta línia, també es proposa pensar en una diversitat de verds (connectors, parcs, vies...) per tal de teixir una infraestructura verda i rica.
      L'estructura blava del PDU ha de preveure el paper clau del mar per diversos motius: el reequilibri del territori, perquè defineix una manera de ser i de fer de les ciutats del litoral, perquè actua com a embornal de CO2 i perquè també proveeix d'aigua.
      El tercer repte és que el PDU promogui les zones forestals de les perifèries amb la finalitat d'afavorir-ne la protecció i l'aprofitament.

      InfraV
    • COHESIÓ SOCIAL I HABITATGE
      El repte més destacat és la necessitat d'actuar sobre les desigualtats i desequilibris socials del territori. S'identifica que les desigualtats en l'accés a l'habitatge provoquen segregació social i urbana. Les actuacions en habitatge, equipaments i serveis, transport públic i espais lliures, es consideren fonamentals per reduir les desigualtats territorials. En matèria d'habitatge, es proposa incrementar els habitatges assequibles, augmentar el parc públic i de lloguer, rehabilitar i crear nous models d'habitatge, així com posar a l'abast habitatges de propietat privada en desús. Es demana revertir la gentrificació promovent l'habitatge social a partir de diferents fórmules.

      També se suggereix que el PDU pot promoure la desclassificació de sòl urbanitzable, i que les plusvàlues que s'aconsegueixen amb la transformació del territori es poden reinvertir en la ciutat per millorar zones de baixa densitat amb dèficit de transport públic.

      Es detecta la necessitat que la ciutat estigui habitada perquè sigui segura: calen ciutats amb espais compartits, on hi hagi una barreja d'usos per tal de resoldre necessitats i fomentar espais de qualitat que facilitin les relacions. Igualment, cal un urbanisme amb perspectiva de gènere.

      Cohesió social i habitatge
    • MOBILITAT
      En aquesta temàtica s'han identificat una sèrie de reptes entorn de dos grans conceptes: la connectivitat i la sostenibilitat.
      Cal pensar una xarxa de mobilitat sostenible i cohesionadora capaç d'articular i vertebrar tot el territori, que connecti els nuclis propers o en continu urbà amb la xarxa de ciutats o assentaments dispersos, els llocs de treball i de residència...,  per tal de reduir les desigualtats i la segregació social. S'ha incloure el transport col·lectiu en els entorns amb menys densitat de població mitjançant noves línies. En el traçat de la connectivitat també s'han de preveure modes de transport actius, com els camins i les vies verdes, així com el soterrament de vies d'alta capacitat que actuen com a barreres i segreguen ciutats o barris. El PDU també hauria de tenir present la connectivitat amb altres territoris de l'entorn metropolità, com el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, per exemple.
      En un escenari d'emergència climàtica, el PDU metropolità ha de preveure i prevenir l'afectació de les grans infraestructures de mobilitat i d'alta capacitat, com la línia R1 de Rodalies, que pot veure's afectada per les conseqüències del canvi climàtic sobre el mar o els temporals.

      Mobilitat
    • DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL
      En aquesta matèria es planteja la dificultat que comporta intervenir en el territori apostant pel creixement i la capitalitat sense anar en detriment de la sostenibilitat i els efectes sobre la població, com els problemes actuals de gentrificació i contaminació.
      Es demana definir noves àrees de centralitat econòmica en l'eix del Besòs (Bon Pastor, Badalona, les Tres Xemeneies...), així com tenir present que l'Àrea Metropolitana de Barcelona és una part de la regió metropolitana, que també es veurà afectada pel PDU.
      El desenvolupament social i econòmic s'ha de basar en bona part en la millora de la mobilitat i la connectivitat, a potenciar l'activitat econòmica a escala local i a fomentar productes de proximitat i la sostenibilitat.
      També s'ha expressat la preocupació de la preservació de les grans infraestructures, com el port de Barcelona i l'aeroport, davant del risc i les conseqüències del canvi climàtic.

      Desenvolupament social i econòmic
    • CICLE DE MATÈRIA I ENERGIA
      El principal repte en aquesta matèria està relacionat amb el canvi climàtic. Es considera que el PDU pot limitar la demanda energètica i les emissions de CO2 en el planejament urbà, així com identificar les zones més contaminades per traçar accions per reduir-les. S'identifica la necessitat de fer una transició energètica cap a models més autosuficients i d'energia verda. En aquest sentit, es proposa potenciar sistemes urbans de desenvolupament sostenible a través d'una articulació del territori policèntrica, que tingui en comptes els diferents factors socials i el metabolisme urbà.
      Es considera com a tasca pendent abordar els riscos naturals dins de la planificació urbanística, com ara el risc d'incendis i riuades al territori, i en aquest sentit cal fer una tasca de sensibilització amb els ajuntaments. 

      Cicle matèria i energia
  • Materials relacionats
Image Gallery

Video

Debat ciutadà: Barcelona_Resum

Debat ciutadà: Barcelona_Resum

0 Comments