Metabolisme urbà

El PDUM atorga un protagonisme especial al metabolisme de l’àrea metropolitana, entès com el conjunt de fluxos de materials, energia, aigua, informació i persones. Aquesta visió incorpora criteris de sostenibilitat per millorar l’eficiència i la circularitat del metabolisme urbà.

El PDUM aborda les grans infraestructures de suport al metabolisme urbà, com els canals i les instal·lacions que vehiculen i tracten els fluxos d’energia, aigua, materials i persones que fan funcionar la metròpolis. Aquestes xarxes —d’energia, d’abastament i tractament d’aigua i de residus— es consideren des de la seva integració en el model de desenvolupament urbà, amb l’objectiu d’afavorir un pas d’un model lineal d’abastament i rebuig cap a un model més circular que permeti disminuir emissions d’efecte hivernacle i afrontar la crisi climàtica, i alhora contribuir a la sostenibilitat de la resta de teixits urbans. 

En coherència amb les planificacions sectorials, el PDUM coordina les previsions d’infraestructures amb les projeccions de demandes d’energia, aigua i residus en l’horitzó de desplegament de les seves propostes, preveient reserves de sòl quan cal, i definint emplaçaments específics o àmbits aproximats segons els requeriments de cada infraestructura. Al costat d’això, incorpora mesures per minimitzar l’impacte de les externalitats de les infraestructures de serveis tècnics i promou iniciatives per facilitar la circularitat i l’eficiència del metabolisme urbà.