• Acreditacions  09.15 h
• Benvinguda institucional COAC  09.30 h
  Guim Costa, degà del COAC
• Introducció institucional AMB
  Damià Calvet, vicepresident de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals, AMB
• PDUM. Un pla adaptatiu per a una metròpolis resilitent  09.40 h
  Xavier Mariño, director de l’Àrea de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals, AMB
  Mireia Peris, cap del Servei de Redacció del Pla Director (SRPD), AMB
• Intervencions d’experts 
• Pausa  10.40 h
• PDUM. Un pla sensible a la diversitat metropolitana 11.00 h
  Isabel Tomé, cap de la Secció de Reordenació Urbana (SRPD), AMB
  Ramon Sisó, cap de l’Oficina d’Ordenació Territorial (SRPD), AMB
• Intervencions d’experts
• Torn obert de paraules 12.10 h
• Cloenda  12.25 h
  Ramon Torra, gerent de l’AMB
  Albert de Pablo, membre de l’Agrupació Sènior del COAC

Conductor de l’acte: Pere Ponsatí, AMB

El passat 20 de març, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va celebrar a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) la sessió “L’aposta del PDUM per una metròpolis en evolució”, que va reunir professionals i figures clau dels àmbits del planejament urbanístic, l’arquitectura i altres disciplines vinculades al territori. La jornada va tenir lloc poques setmanes després de la segona aprovació inicial del Pla director urbanístic metropolità (PDUM) i va servir per explicar les principals actualitzacions del document, fruit de les més de 5.200 al·legacions i aportacions rebudes durant el període d’informació pública.

BENVINGUDA

La jornada va començar amb la benvinguda de Guim Costa, degà del COAC, que va destacar la importància de dedicar una sessió al PDUM en el marc del període d’informació pública. Va subratllar que el PDUM és una eina clau per orientar el desenvolupament urbà dels municipis metropolitans en les pròximes dècades i per fer front a reptes com la sostenibilitat, l’accés a l’habitatge, la mobilitat i la cohesió social. També va ressaltar el caràcter obert i participatiu del procés i el paper que poden tenir els arquitectes i professionals del territori.

A continuació, Ramon Torra, gerent de l’AMB, va situar el PDUM com un mandat derivat de la creació de l’AMB, resultat d’un procés de treball llarg i continuat. Va explicar que la segona aprovació inicial del Pla incorpora les aportacions rebudes durant el període d’informació pública, cosa que dona lloc a un document més estratègic i sòlid, i va animar els professionals i les institucions a participar activament en el procés per millorar el document abans de l’aprovació definitiva.

EVOLUCIÓ I CANVIS DEL PLA

Xavier Mariño, director de l’Àrea de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals de l’AMB, va explicar que el PDUM és un projecte col·lectiu, construït amb ajuntaments, Generalitat i equips tècnics pluridisciplinaris. Va destacar que el Pla respon tant al mandat de la llei de creació de l’AMB com al Pla territorial metropolità de Barcelona, i que té l’objectiu d’ordenar el territori de manera integrada en les pròximes dècades. El document defineix un model de desenvolupament que integra la diversitat del territori i situa les persones al centre de la planificació, tot reconeixent les diferents realitats dels municipis metropolitans.

Va fer èmfasi en el llarg procés participatiu anterior, amb centenars de documents i milers de propostes rebudes, moltes de les quals venien dels ajuntaments. Gran part d’aquestes aportacions s’han incorporat al nou document, fet que en reforça el caràcter estratègic i la flexibilitat per adaptar-se a l’evolució futura del territori.

Mireia Peris, cap del Servei de Redacció del Pla director (SRPD), va detallar els principals canvis de la nova versió del Pla. Va explicar que, tot mantenint l’estructura bàsica, s’han revisat els diferents documents per fer-los més clars i coherents amb l’estratègia general. També va destacar que el Pla incorpora noves eines per ordenar el territori, reforça el model policèntric metropolità, ajusta les propostes d’infraestructura verda i revisa els àmbits de transformació urbana. A més, el document inclou estudis d’avaluació ambiental, social i de mobiltat, amb l’objectiu de mesurar l’impacte real que tindrà el PDUM sobre el territori.

TERRITORIALITZACIÓ DEL MODEL METROPOLITÀ

Ramon Sisó, cap de l’Oficina d’Ordenació Territorial del SRPD, va centrar la seva intervenció en com el PDUM concreta el model policèntric i la seva aplicació a escala metropolitana i regional. Va explicar que el pla parteix del model territorial existent, basat en una xarxa de ciutats i centralitats, i el desenvolupa més enllà: identifica zones de creixement, àrees que cal regenerar i àmbits que poden equilibrar el territori. Va remarcar la importància de reforçar els centres urbans existents, regenerar teixits urbans envellits i identificar zones d’oportunitat per activitats econòmiques, habitatge i equipaments. També va subratllar el paper estructurador dels espais oberts, la infraestructura verda, les avingudes metropolitanes i el sistema ferroviari per millorar la connexió i reduir la dependència del vehicle privat.

Isabel Tomé, cap de la Secció de Reordenació Urbana del SRPD, va completar aquesta visió explicant com les estratègies generals es concreten en diferents àmbits territorials de l’àrea metropolitana. Va destacar la necessitat de regenerar zones amb dèficits socials o polígons econòmics en transformació i va explicar els instruments que ofereix el Pla: estratègies urbanes, àrees de regeneració i àrees d’oportunitat metropolitana. També va posar èmfasi en la protecció dels espais oberts i agraris, especialment al delta del Llobregat, i en el reforç de la connexió entre la plana de Barcelona i el Vallès, de manera que s’integri la regeneració urbana amb la protecció ambiental i l’equilibri territorial.

CLOENDA

L’última part de la jornada va anar a càrrec de Damià Calvet, vicepresident de l’Àrea de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals de l’AMB, qui va recordar que el PDUM és una eina per afrontar els reptes socials, ambientals i territorials, i centrar-se en la cohesió social i la sostenibilitat, amb especial atenció a l’habitatge. Va insistir en la participació activa d’ajuntaments i professionals per consolidar un model metropolità equilibrat i resilient.

Finalment, Albert de Pablo, membre de l’Agrupació Sènior del COAC, va subratllar la trajectòria del Pla i la importància del compromís continu dels professionals, alhora que va animar a seguir aportant experiència i coneixement per construir un futur metropolità sostenible i cohesionador.

Primera part

Segona part

PDUM. Un pla adaptatiu per a una metròpolis resilient. Xavier Mariño i Mireia Peris

PDUM. Un pla sensible a la diversitat metropolitana. Ramon Sisó i Isabel Tomé

• Acreditacions  17.15 h
• Benvinguda institucional de l’AMB  17.30 h
  Damià Calvet, vicepresident de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals, AMB
• Les diferents mirades del PDUM  17.35 h
  Xavier Mariño, director de l’Àrea de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals, AMB
• Regular urbanísticament per facilitar l’evolució metropolitana  17.50 h
  Mercè González, cap de l’Oficina de Normativa (SRPD), AMB
• Planificar la metròpolis per impulsar la transició ecològica
  Jacob Cirera, cap de la Secció d’Urbanisme Ecosistèmic (SRPD), AMB
• Connectar els municipis per vertebrar el territori
  Javier Ortigosa, cap de la Secció de Mobilitat i Vertebració Urbana (SRPD), AMB
• Intervencions d’experts
• Pausa  18.35 h
• Promoure l’habitatge perquè sigui assequible  18.55 h
  Alexandra Quesada, cap de la Secció d’Habitatge i Prospectiva Urbana (SRPD), AMB
• Programar el sòl per potenciar les sinergies econòmiques
  Joan López, cap de l’Oficina de Desenvolupament Socioeconòmic (SRPD), AMB
• Incloure la diversitat per afavorir la cohesió social
  Mireia Peris, cap del Servei de Redacció del Pla Director (SRPD), AMB
• Intervencions d’experts
• Torn obert de paraules 19.40 h
• Cloenda  19.55 h
  Agustí Jover, secretari de la Comissió Intercol·legial de Territori i Urbanisme (CITU)
  Ramon Torra, gerent de l’AMB

Conductor de l’acte: Pere Ponsatí, AMB

El dijous 16 d’abril a la tarda es va celebrar la segona sessió explicativa del Pla director urbanístic metropolità (PDUM), en el marc del període d’informació pública, que finalitza l’11 de maig. La jornada va donar continuïtat a la primera sessió de caràcter més general i es va centrar en l’exposició detallada dels principals continguts del document, aprofundint en els eixos que estructuren el model territorial metropolità

BENVINGUDA INSTITUCIONAL

Damià Calvet va situar el PDUM en la seva fase final de tramitació i va recordar que es tracta d’un instrument derivat d’un mandat legal i fruit d’un llarg procés de treball tècnic i participatiu. Va destacar que la segona aprovació inicial permet reforçar la solidesa del document i dotar-lo de més seguretat jurídica, amb l’objectiu d’orientar el futur del desenvolupament metropolità davant dels grans reptes ambientals i socials.

Per la seva banda, Xavier Mariño va subratllar el caràcter col·lectiu i compartit del PDUM, elaborat amb la participació d’administracions, equips tècnics i agents del territori. Va remarcar que el model territorial es construeix a partir de la diversitat metropolitana i s’estructura en tres grans sistemes: la ciutat contínua, les ciutats nodals interconnectades i els paisatges de baixa densitat.

També va destacar l’elevat volum d’aportacions rebudes durant el període d’informació pública, amb més de 500 documents entre al·legacions i informes, que es tradueixen en prop de 5.100 aportacions. En aquest sentit, va assenyalar que una gran part han estat incorporades, totalment o parcialment, i que aquestes han contribuït a la millora i evolució del document en aquesta segona aprovació inicial.

Finalment, va recordar els principis que estructuren el pla: el model policèntric, la xarxa d’avingudes metropolitanes i eixos verds, la promoció de la mobilitat sostenible, l’ordenació dels assentaments urbans i la millora de l’eficiència del metabolisme urbà.

ELS EIXOS DEL MODEL TERRITORIAL

La part central de la sessió va concentrar el gruix del contingut tècnic del PDUM, amb la presentació dels principals àmbits al voltant de les qual s’articulen les propostes del Pla. Les intervencions van posar de manifest la voluntat d’integrar urbanisme, sostenibilitat, mobilitat i cohesió social en una mateixa estratègia territorial.

Regulació urbanística i marc normatiu

Mercè González es va referir al PDUM com un instrument flexible, operatiu i adaptatiu. Amb un nivell de regulació urbanístic i estratègic, orientat a definir processos, adaptar-se al context i respondre als reptes, el PDUM es configura com el primer instrument amb caràcter de revisió del model urbanístic metropolità. Va destacar els cinc aspectes clau del funcionament del Pla: el model, el llenguatge, les habilitacions, la concreció segons nivell de regulació i l’etapa transitòria, que es basa en els eixos de desplegament, aplicació del règim transitori i seguiment i actualització del Pla.

Transició ecològica i metabolisme urbà

En Jacob Cirera va exemplificar com el PDUM impulsa, a partir de l’urbanisme, diverses de les transicions ambientals necessàries per superar l'actual crisi planetària: transició energètica, circularitat, mitigació del canvi climàtic, transició hídrica, transició agroecològica, adaptació al canvi climàtic o reversió de la pèrdua de biodiversitat, i fer-ho a partir de propostes com les àrees de restauració dels espais oberts, l'estructura blava, la qualificació i classificació dels espais oberts, les estratègies de rehabilitació o les estratègies de reaprofitament de recursos.

Mobilitat i vertebració territorial

Javier Ortigosa va presentar la proposta de mobilitat i infraestructures del PDUM i va fer èmfasi en la definició d’una estructura metropolitana basada en una xarxa de carrers i avingudes. Aquesta estructura, conjuntament amb una xarxa ferroviària potent, ha de vertebrar la mobilitat sostenible a l’AMB. El PDUM reforça aquest esquelet a través de les transformacions urbanístiques que permeten consolidar-lo i donar-li coherència territorial.

Habitatge assequible i equitat urbana

Alexandra Quesada va ressaltar el paper del PDUM com a instrument per a la generació d’una infraestructura residencial sòlida, basada en un model d’habitatge permanent, assequible i eficient, davant de l’emergència d’habitatge actual i futura. L’increment de les reserves d’habitatge assequible estable —el que no perdrà la seva protecció— i la seva equidistribució en el territori són apostes clares per a la cohesió social de la metròpolis.  

Desenvolupament econòmic i ordenació del sòl

Joan López va destacar la importància del PDUM com a instrument per afavorir les sinergies entre l’activitat econòmica i la resta dels agents metropolitans, i consolidar d’aquesta manera una economia d’urbanització. La provisió del doble de sostre d’activitat respecte del que preveu el planejament vigent, la distribució d’aquest sostre a tota l’àrea metropolitana de manera que redueixi els actuals desequilibris funcionals i no comporti la classificació de nou sòl, la integració de les activitats econòmiques en els teixits residencials i la millora de les àrees especialitzades d’activitat en aspectes com l’accessibilitat, la protecció dels usos o les seves condicions físiques i dotacionals són alguns dels efectes de la proposta del PDUM.

Cohesió social i diversitat

Mireia Peris va destacar la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere interseccional a les propostes del Pla, que tingui en compte les necessitats dels col·lectius més vulnerables —com dones, gent gran, infants o persones amb rendes baixes—, així com el seu impacte en la salut i l’ecosistema. També va descriure els tres eixos clau en què es basa l’avaluació del Pla: les cures, l’equitat i la seguretat.

CLOENDA

La sessió va finalitzar amb la intervenció d’Agustí Jover, secretari de la Comissió Intercol·legial de Territori i Urbanisme, que va destacar procés de treball acumulat al llarg de l’elaboració del PDUM i el paper dels professionals en la seva definició. Així mateix, va subratllar la importància de continuar aportant coneixement i experiència des dels diferents àmbits vinculats al territori per contribuir a la millora del document.

Tot seguit, Ramon Torra, gerent de l’AMB, va cloure la jornada posant de manifest que el PDUM és el resultat d’un llarg procés de treball col·lectiu i que s’ha d’entendre com una eina dinàmica i en evolució constant. Va animar a continuar presentant aportacions durant el període d’informació pública, i va remarcar que totes les contribucions contribueixen a enriquir i millorar el document.

Les diferents mirades del PDUM. Xavier Mariño

Regular urbanísticament per facilitar l’evolució metropolitana. Mercè González.

Planificar la metròpolis per impulsar la transició ecològica. Jacob Cirera

Connectar els municipis per vertebrar el territori. Javier Ortigosa

Promoure l’habitatge perquè sigui assequible. Alexandra Quesada

Programar el sòl per potenciar les sinergies econòmiques. Joan López

Incloure la diversitat per afavorir la cohesió social. Mireia Peris

La visió polièdrica del PDUM