Caldria un posicionament clar del PDU en el sentit que els espais lliures, o oberts, són un sistema indispensable de suport a la vida. L'esperit dels documents urbanístics hauria de ser clar i inequívoc en aquesta direcció. A continuació, caldria definir-los en conseqüència, abandonant el sentit negatiu i residual que té el concepte de sòl no urbanitzable, i reconèixer-los com a sistema ecològic de suport, amb una incidència cabdal i insubstituïble en la qualitat de la vida de les persones. Directament relacionat amb això hi hauria les funcions concretes d'aquests espais, que caldria definir i avaluar de manera que l'ordenació territorial i urbanística contribuís a la seva conservació i restauració.

Una possible forma d'abordar-ho seria el plantejament actual dels serveis ecosistèmics, és a dir, els serveis dels espais lliures amb una correlació directa amb el benestar de les persones. La classificació més habitual del serveis ecosistèmics reconeix uns serveis generals de suport, de regulació, d'aprovisionament i culturals.