La interpretació dels anomenats espais oberts ha experimentat una evolució molt apreciable en la darrera dècada. La introducció dels conceptes, idees i visions procedents de l'ecologia del paisatge o territorial, fins i tot en espais urbans, ha obert un ventall de possibilitats d'aproximació també des d'aquesta disciplina a una comprensió més àmplia dels espais oberts i, conseqüentment, a una planificació i gestió millors d'aquests.

Amb aquest nou enfocament, cal determinar els valors estratègics, estructurals i funcionals de les diferents peces que configuren els espais oberts. Fer-ho ens permetrà definir millor les activitats que hi són compatibles, cosa que és clau per a enfrontar el repte d'una transformació territorial, la qual ens demana, cada dia més, redefinir les possibles activitats que s'hi puguin realitzar. Això ens porta a tenir més capacitat per a abordar consistentment les friccions i les pertorbacions que la nostra activitat genera en aquesta mena d'espais, especialment en el context metropolità.