MARC REGULADOR I GOVERNANÇA METROPOLITANA

El PGM (Pla General Metropolità) és el que defineix la regulació urbana i endreça el territori des del 1976. Tot i així, s'ha modificat més de 1.200 vegades per ajustar-lo a les necessitats de cada moment.

AMB
  • ON SOM?
    El territori de l'àrea metropolitana de Barcelona va doblar la seva població entre la dècada dels anys cinquanta i la dècada dels anys vuitanta del segle XX. Malgrat mantenir una població relativament estable al llarg de les darreres quatre dècades, s'hi han produït diversos fenòmens demogràfics que afecten les seves característiques i localització. Al mateix temps, les activitats econòmiques han experimentat, també, un marcat procés de creixement, transformació i expansió territorial. Tots dos períodes han tingut notables efectes sobre l'ocupació de sòl i han generat no únicament impactes físics, sinó també sobre la funcionalitat del sistema metropolità.
    Per tal de respondre a aquesta realitat canviant, els 36 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona s'han dotat de diverses figures de planejament urbanístic. Els 27 municipis que formaven l'antiga Corporació Metropolitana disposen, des de l'any 1976, del Pla General Metropolità (PGM). Dels altres nou municipis, set disposen de Pla general d'ordenació (PGO) i dos, més recentment, de Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM).
    En l'actualitat, però, la major part de les figures de planejament urbanístic presenten alguns símptomes de desgast. En el cas del PGM, en el transcurs de les més de quatre dècades des de la seva aprovació, i malgrat les més de 1.200 modificacions que ha patit, moltes de les seves previsions han quedat obsoletes, ja sigui perquè les condicions socioeconòmiques i d'atenció al medi ambient han canviat, o bé perquè s'han tractat amb menor èmfasi alguns aspectes que amb el temps han esdevingut més rellevants. El planejament de la resta de municipis de l'àrea metropolitana, si bé més recent, mostra també, en algunes ocasions, la conveniència d'actualitzar els continguts i de garantir la coherència amb la resta del territori.
    La necessitat de revisió de les deu figures de planejament general, que ordenen i qualifiquen detalladament el territori metropolità, és encara més palmària després de l'aprovació, l'any 2010, del Pla territorial metropolità de Barcelona, que defineix amb una escala territorial els sistemes d'infraestructures de mobilitat, espais oberts i assentaments per al conjunt de la regió metropolitana. A més, però, el Pla territorial estableix l'obligació d'elaborar un pla director urbanístic per a l'àrea metropolitana de Barcelona, com a instrument urbanístic previ de revisió i adaptació del planejament urbanístic vigent a les seves prescripcions.
    El PDU, a més, és obligat en compliment de les determinacions de la Llei de l'AMB. En aquest sentit, la planificació metropolitana no només esdevé essencial per garantir l'ordenació i el funcionament del territori metropolità sinó que, al mateix temps, esdevé indispensable per a l'exercici del conjunt de competències que l'AMB té assignades sobre aquest territori.
  • CAP A ON ANEM?
    L'àrea metropolitana de Barcelona és un territori consolidat, on no hi ha gaires opcions de construir-hi de nou. Per tant, la majoria d'operacions urbanístiques han de consistir en la transformació o rehabilitació urbana i la millora del funcionament del territori. En aquest sentit, el PDU és un instrument clau en l'assoliment dels objectius ambientals, que demanen reflexionar sobre l'espai natural no transformat amb una visió ecosistèmica.

    Aquest nou instrument s'ha de basar en un llenguatge únic, que unifiqui els deu plans d'ordenació vigents a dia d'avui –PGM, set plans generals d'ordenació i dos plans d'ordenació urbanística municipal– i que permeti llegir el territori metropolità d'una manera contínua. Aquest esforç ofereix, al mateix temps, l'oportunitat d'establir unes definicions comunes dels conceptes urbanístics.

    Amb els anys, els planejaments han anat incorporant modificacions i especificacions, fins a arribar a més de 7.000 qualificacions diferenciades. Cal, doncs, racionalitzar aquest conjunt tot reformulant les zones i els sistemes actuals i incorporant-hi noves eines, com l'anomenada hibridació tridimensional, que explora la possibilitat que un mateix sòl es pugui qualificar per a usos diferents en cada planta. 

    Així mateix, més enllà de la quantitat d'espais lliures i dotacions, fa falta també valorar-ne la qualitat, perquè tenen una funció social i ecològica important, ja que milloren les condicions de vida de la població.

    Finalment, el dinamisme de la societat actual requereix un marc regulador que no només s'adapti als requeriments actuals, sinó que permeti una actualització permanent a partir de les noves demandes. El coneixement cada vegada més detallat de les necessitats metropolitanes, que permeten la creixent disponibilitat d'informació i les noves tecnologies, s'ha de poder traslladar al planejament per donar una resposta urbanística més eficient.

    Per atendre aquests reptes, el PDU planteja una governança flexible que permeti adaptar-se a les diferents necessitats en l'àmbit territorial adequat i amb els instruments pertinents. En aquest sentit, són indispensables els convenis de l'AMB amb altres institucions, la concertació amb els agents econòmics i socials, o la funció de lobby cap a l'Estat i la Comissió Europea.
Dels trenta-sis municipis que conformen l'àrea metropolitana de Barcelona, vint-i-set estan sota el paraigua del PGM, set disposen de PGO, i dos més tenen els seu propi POUM. Tots aquests municipis són igualment importants pel que fa al rang normatiu de les seves determinacions. Ara bé, per l'extensió i el nivell d'ocupació del territori que ocupen, pel volum de població que apleguen i, sobretot, per l'antiguitat del document urbanístic, l'àmbit dels vint-i-set municipis subjectes al PGM ha estat un referent en l'activitat urbanística.
Modificacions PGM

El PDU és l'instrument que ha d'ordenar el territori metropolità les properes dècades, amb un model de desenvolupament urbanístic que integri la diversitat actual en un projecte comú, ecològicament sostenible, econòmicament eficient i socialment cohesionat. Aquest model ha de donar resposta a les necessitats de la població metropolitana, per millorar-ne la qualitat de vida, basant-se en les capacitats del territori.
  • NATURALESA, ENCAIX I NIVELL DE REGULACIÓ
    El PDU disposa d'àmplies atribucions atorgades per la Llei de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Llei 31/2010 del 3 d'agost, algunes de les quals són: la definició de les reserves per a sistemes urbanístics generals de comunicacions i d'altres infraestructures, equipaments comunitaris i espais lliures; la classificació del sòl; la fixació de criteris per a qualificar el sòl urbà i urbanitzable; o la definició dels àmbits de transformació urbanística d'interès metropolità i d'una normativa urbanística d'edificació comuna.
    Els marcs institucional, legal i de planejament determinen la naturalesa del Pla, en tant que no es tracta d'un pla territorial, ni sectorial, ni estratègic, que no pot comptar amb el nivell de detall i altres determinacions pròpies d'un pla d'ordenació urbanística municipal, però que té un marge d'actuació prou ampli com per millorar les condicions de vida de la metròpolis. Així, el PDU es configura com un instrument intermedi, de caràcter estructural, que ha de permetre donar una visió de conjunt de la realitat metropolitana i fer front als nous reptes i demandes.

    Esquema jeràrquic
  • Reptes i principis
    El PDU ha de ser un instrument de regulació dels règims i usos del territori, d'assignació de les seves intensitats i de determinació dels seus estàndards. Ha de facilitar les condicions urbanístiques necessàries per donar resposta als nous reptes i necessitats de la realitat metropolitana actual, com són: una creixent diversitat social, amb una població cada cop més envellida però alhora més informada i exigent; l'aparició de les noves tecnologies i les seves implicacions socials i econòmiques; el turisme i la globalització; noves formes de treball i manca d'habitatge accessible, o els reptes ambientals.
    De la detecció dels reptes i oportunitats del territori, se'n desprèn la necessitat d'un nou planejament urbanístic que hi doni resposta, sintetitzada en 10 objectius generals:

    Objectius i reptes
    La diagnosi de la regulació actual permet detectar diversos desajustos i mancances, així com la identificació d'oportunitats de millora, al mateix temps que permet establir els principis que han de regir la construcció del nou marc normatiu.

    Diagnosi i reptes de la regulació
  • Vinculació normativa
    El PDU preveu fixar una regulació del territori mitjançant tres tipus de vinculació normativa:

    Caràcter de les disposicions

    A la vegada, els objectius que es marca el PDU es concretaran a través de tres tipus de determinacions: d'aplicació directa immediata; d'aplicació directa pendent de desenvolupar des del PDU; per desenvolupar a través del planejament general posterior.
El territori metropolità ha gaudit, al llarg de les darreres dècades, d'una planificació urbanística de referència que ha permès el desenvolupament de la metròpolis actual. Tantmateix, després de 40 anys de vigència reclama una actualització que recuperi la visió metropolitana amb cinc objectius principals: reforçar la solidaritat i capitalitat metropolitana, promoure la naturalització i resiliència del territori metropolità, fomentar la mobilitat sostenible i articular el territori a partir d'una estructura policèntrica, afavorir la cohesió social tot fomentant l'habitatge i garantint l'habitabilitat dels teixits urbans, i impulsar la competitivitat de les activitats econòmiques.

Aquests objectius s'hauran d'assolir mitjançant el desplegament del Pla, que disposarà de tres tipologies de determinacions normatives:

  • Les determinacions d'aplicació directa immediata, que regularan la classificació del sòl a partir de les situacions bàsiques del sòl rural i urbanitzat; els elements estructurants metropolitans configurats per l'estructura ecològica, l'estructura verda, els centres, les vies metropolitanes, les infraestructures estratègiques de mobilitat i els serveis metropolitans; i el mosaic agroforestal que inclou les àrees nucli, els connectors ecològics, les àrees de dinamització agrària i les àrees d'alt valor agrari.
  • Les determinacions d'aplicació directa per desenvolupar des del PDU, que són les anomenades estratègies d'actuació, i que inclouen projectes d'abast metropolità per solucionar fractures i discontinuïtats urbanes, i el desenvolupament d'àmbits d'oportunitat per reforçar el model policèntric o àmbits de regeneració, tant urbans com del mosaic agroforestal, per facilitar la millora de la seva qualitat.
  • Les determinacions per desenvolupar des del planejament general, que permetran una regulació detallada dels assentaments en favor de la millora de l'habitabilitat dels teixits residencials i de la competitivitat dels teixits d'activitat econòmica. El PDU definirà les situacions urbanístiques dels assentaments urbans segons el rol metropolità, la funció de ciutat especialitzada o mixta, la categoria morfològica del teixit i la localització relativa, i fixarà els objectius de creixement i de dotacions socioambientals d'àmbit municipal, i els usos bàsics dels diferents teixits urbans.