En aquesta taula s'ha demanat la transparència del PDU metropolità amb relació als límits del creixement, amb l'objectiu de trencar inèrcies i poder encarar els reptes comuns mediambientals que té el territori. Així, també s'ha posat en valor la circularitat de la matèria i els recursos, a través d'una economia diversificada i de proximitat dins la mateixa ciutat.
Es detecten problemes de subministraments que existeixen en barris o zones urbanes disperses i alhora es demana visualitzar la feina que fan els veïns i veïnes d'aquests barris.
El litoral és un altre àmbit que ha estat present en el debat i es demana que s'incorpori al PDU metropolità des d'una visió resilient, i que es prenguin mesures per tal de mitigar i fer front al canvi climàtic.
Els horts urbans es poden considerar punts productius de proximitat, i alhora s'haurien d'incloure en la xarxa d'infraestructura verda de la ciutat, donat que són espais que tenen una funció que va més enllà de l'activitat agrícola. Es demana més transparència en la normativa i en la gestió d'aquests. Per altra banda, es considera molt interessant que en el nou PDU es pogués visualitzar el patrimoni dels diferents tipus de teixits urbans, com per exemple el teixit industrial.
Es valora positivament l'anàlisi tan completa que realitza l'Avanç del PDU i es demana que es posi en valor. 

Garantir l'accés a l'habitatge és un dels reptes prioritaris. Es proposen diverses mesures per donar resposta a aquesta necessitat: la competència en matèria d'habitatge ha de ser metropolitana per tal de propiciar un equilibri territorial i un reequilibri entre necessitats i oportunitats; revisar la normativa per facilitar la creació de nous habitatges i la rehabilitació dels existents; fomentar l'habitatge cooperatiu; repensar el model d'habitatge amb la finalitat d'assumir les noves realitats socials i demogràfiques actuals; la regulació dels pisos turístics a Barcelona per posar fi a la gentrificació; assegurar percentatges d'habitatge públic de lloguer, com el 30 % de les promocions; la diagnosi de barris vulnerables, i les mesures que cal aplicar.
Es valora positivament la visió d'un model policèntric. Per potenciar aquestes centralitats, però, no és suficient una bona mobilitat, sinó s'han de garantir elements de cohesió, com el comerç de proximitat, els equipaments i els serveis.
Hi ha consens sobre el fet d'incorporar l'emergència climàtica i es proposa que el PDU metropolità assumeixi els objectius de desenvolupament sostenible de l'agenda 2030. En aquesta línia s'han fet algunes propostes a la taula, com incrementar el verd en cobertes i interiors d'illes, la promoció de l'agroecologia, el foment d'activitats econòmiques de proximitat a partir de la regulació de les llicències d'activitats... En definitiva, aquesta sensibilitat té a veure amb la visió sobre el model de ciutat, per exemple la necessitat d'incrementar la densitat de població per reduir els impactes del creixement urbà dispers.
Una idea bastant compartida és que cal un nou model de governança metropolitana que garanteixi una mirada comuna sobre els reptes del territori. 

Es defensa la mobilitat activa i una xarxa d'infraestructures basada en la intermodalitat. Una manera de fomentar aquesta mobilitat activa és a través de la interconnexió dels carrils bici i el passeig marítim del litoral metropolità, incloent-hi zones urbanes, verdes i també els polígons industrials. Un sistema intermodal podria ser amb aparcaments d'intercanvi (park & ride) a l'entrada de Barcelona connectats amb la xarxa de transport públic. També suposa enfortir el transport públic metropolità perquè funcioni amb eficàcia i amb trajectes que responguin a les necessitats reals de la ciutadania. Cal garantir igualment l'accessibilitat en totes les seves perspectives: col·lectius amb diversitat funcional, necessitats horàries...



En relació amb el model de desenvolupament socioeconòmic, s'ha produït un debat dels impactes del turisme massiu de Barcelona sobre la vida dels ciutadans i es demana que es reconsideri aquest model que tant caracteritza la ciutat, i que se'n reverteixin les conseqüències negatives.
El PDU planteja una sèrie d'objectius i caldria disposar d'un pla de seguiment i avaluació dels indicadors per mesurar si la projecció feta és encertada i adequada a les necessitats de la ciutat.