Vall-Baixa-Ordal - Metròpolis Barcelona

Jornada Debats ciutadans a l'àmbit Vall Baixa i Ordal

Aquest setembre han començat els debats ciutadans programats per la tardor. Són sessions en què es convida a la ciutadania a conèixer millor què és i què proposa el PDU metropolità, i a participar en el debat de com ha de ser el territori que volem. Per apropar la participació als ciutadans dels diferents municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, s'han creat cinc àmbits territorials que apleguen el conjunt dels 36 municipis que en formen part. El primer de participar-hi ha estat l'àmbit de Vall Baixa i Ordal.

Tipus: Debats ciutadans
Data: 25-09-19
Lloc: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat
Municipi: Sant Feliu de Llobregat
Àmbit: Vall Baixa i Ordal
Coordinació i gestió: AMB (Equip PDU i Oficina Tècnica de Gerència) i Paisaje transversal
Dinamitzadors: Nusos i Mikel Pau Casado
Comunicació i enregistrament: La Creativa
Il·lustracions: Banda Bisagra

El procés de participació ciutadana de l'Avanç del Pla director urbanístic metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona preveu diferents activitats obertes a la ciutadania, tant digitals com presencials, amb l'objectiu de fer-ne difusió i recollir-ne percepcions i propostes.

Programa
18.30 h Benvinguda a càrrec de Lídia Muñoz Cáceres, alcaldessa de Sant Feliu, i Jordi Sánchez, vicepresident de l'Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l'AMB.

18.40 h Presentació de la sessió a càrrec de Josep M.ª Carreras, director de l'Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l'AMB.

18.45 h Presentació del PDU a càrrec de Xavier Mariño, cap del Servei de Redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità.

19.00 h Taller per taules temàtiques, amb la presència de tècnics de l'equip redactor del PDU metropolità i tècnics municipals. Les taules giren al voltant de les següents temàtiques: infraestructura verda, cohesió social i habitatge, mobilitat, cicle de matèria i energia, i desenvolupament econòmic i social.

20.00 h Presentació de les conclusions de les taules i plenari.

20.30 h Cloenda de l'acte a càrrec de Josep Mª. Carreras, director de l'Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l'AMB.
RELAT
El passat 25 de setembre es va celebrar a Sant Feliu de Llobregat el Debat ciutadà corresponent a l'àmbit Vall Baixa i Ordal, que aplega els municipis de Begues, Castellbisbal, Cervelló, Corbera de Ll., Molins de Rei, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, Sant Andreu de la Barca, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Torrelles de Llobregat.

El Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat va acollir la sessió, en la qual van participar 43 persones (63% homes i 27% dones), residents en als diferents municipis de l'àmbit. Va comptar també amb la implicació de personal tècnic de l'equip redactor del PDU i de tècnics municipals de l'àmbit.

L'acte es va iniciar amb la benvinguda de l'Alcaldessa, Lidia Muñoz, seguida d'intervencions de Jordi Sánchez, Vicepresident de l'Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l'AMB, i de Josep Maria de Carreras, Director de la mateixa Àrea.

El debat ciutadà es va desenvolupar en tres parts; una presentació del pla director urbanístic metropolità a càrrec de Xavier Mariño, cap de Servei de Redacció del PDU; un treball per taules temàtiques i una posada en comú en el plenari.

Xavier Mariño va explicar que el PDU és l'instrument que ordenarà l'àrea metropolitana en les properes dècades, responent a un model de desenvolupament basat en la sostenibilitat, l'eficiència i la cohesió, així com en la integració de la diversitat del territori en un projecte comú. També va defensar que les respostes a la població han de basar-se en les capacitats del territori metropolità.

La segona part de la sessió va consistir en un treball per taules, corresponent a cinc temàtiques: infraestructura verda, cohesió social i habitatge, mobilitat, desenvolupament econòmic i social i cicle de matèria i energia. Es van fer dues rondes de debat per taula de 30 minuts cadascuna, i així els participants en el debat ciutadà van poder triar dues temàtiques. En cada taula, un tècnic de l'àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l'AMB va explicar la temàtica. La dinàmica del taller es va desenvolupar a partir de tres qüestions: punts d'acord, punts de revisió i propostes.

Un cop finalitzat el treball per temàtiques es va celebrar el plenari amb la presentació de les principals idees força de cada taula, que recollim a continuació:
Josep M. Carrerasva tancar la sessió agraint la implicació dels presents i encoratjant a seguir els treballs que s'aniran fent.
- Infraestructura Verda
  
  La taula d'infraestructura verda va veure necessària la regulació de l'ús del sòl amb la finalitat de protegir les terres agrícoles, forestals, fluvials i de vora, davant la pressió urbanística que es viu especialment al Baix Llobregat. Va proposar també regular l'ús i la gestió de les zones de vora (zones que envolten la ciutat entre les zones urbanes i construïdes i els espais oberts) amb l'objectiu de mantenir-ne la funcionalitat com a connectors ecològics. La tercera proposta està relacionada amb la necessitat d'assegurar la qualitat dels marges de rius, rieres i canals per tal de mantenir una estructura blava de qualitat. Els participants també van defensar la dinamització de l'activitat econòmica en àrees agrícoles i forestals, fet que permetria prevenir l'abandó d'aquest sector i evitar-ne així, la degradació.
- Cohesió Social i Habitatge
  
  Pel que fa a la cohesió social, es va valorar que cal planificar una diversificació dels usos de l'espai públic que potenciï el comerç local, els equipaments de proximitat i els espais verds, amb l'objectiu de cohesionar i també de reduir l'impacte de la mobilitat rodada.Així mateix, també cal revisar les zones on els usos de l'espai poden generar conflicte (ús industrial, oci nocturn...) i evitar l'efecte negatiu que poden ocasionar als municipis limítrofs. Com a propostes d'actuació, la taula va plantejar fomentar un urbanisme que avantposi l'interès comú, limitar el creixement expansiu de les ciutats al servei de promotors privats que no garanteixin un habitatge accessible ni conservin els límits biofísics del territori, i crear habitatge de lloguer social.
- Mobilitat
  
  En mobilitat es va defensar situar el vianant al centre, recuperant camins naturals, plantejant una mobilitat i infraestructures que donin resposta als nous models emergents (com la bici o el patinet). Sobre les connexions del territori, es va proposar repensar les infraestructures fomentant una mobilitat en xarxa i no radial i el transport públic intermodal, així com una metròpolis que generi oportunitats als diferents territoris i eviti les aglomeracions en colls d'ampolla a les grans urbs.
- Desenvolupament Econòmic i Social
  
  La taula de desenvolupament econòmic i social fa una aposta per la protecció del mosaic agrari com a activitat productiva davant la pèrdua creixent d'aquesta activitat i la venda de sòl com a única opció. També va plantejar-se pensar nous usos de les infraestructures blaves (relacionades amb l'aigua) per posar en valor no només la seva funció ecològica o econòmica, sinó també com a patrimoni cultural i històric. El turisme també va ser motiu de debat, i en aquest sentit es va proposar descongestionar la ciutat de Barcelona amb noves ofertes de turisme actiu i cultural en altres territoris de l'àrea metropolitana.
- Cicle de Matèria i Energia
  
  El treball en el cicle de matèria i energia va concloure prioritzar la crisi climàtica com a marc de debat del PDU. En una segona línia, es va proposar optar per la rehabilitació en comptes de l'expansió de nous sectors urbans, per frenar les emissions que es podrien generar. També es va voler posar especial atenció a preservar els espais de recàrrega dels aqüífers i evitar la impermeabilització del sòl. Aquesta taula va considerar que cal fer valer la massa forestal com a pulmó de la metròpolis, que és responsabilitat de tothom. Sobre les energies renovables, va defensar-ne l'increment de la producció, mitjançant el desenvolupament de cobertes solars i regulant-ne l'autoconsum compartit (com les xarxes locals d'autoconsum). Finalment, va plantejar reordenar els corredors energètics que travessen espais naturals i fer-los passar per on ja hi ha grans infraestructures viàries.
Materials relacionats