"Per ser resilients, necessitem un ventall ampli de situacions industrials"

Des de finals del segle XX, l'estructura de la ciutat s'ha anat disgregant en una sèrie de fragments urbans de teixits especialitzats, i les seves funcions, propiciades sovint per les xarxes de mobilitat.

No podem parlar d'un model econòmic únic, però sí que podem dir que trobem dues situacions polaritzades: grans espais per a la distribució i la logística, i altres espais adjacents i continus als teixits urbans on es produeixen activitats econòmiques més properes al ciutadà i on se situa la petita i mitjana empresa. 

El PDU ha d'intentar optimitzar el que tenim i millorar els espais on es desenvolupen les activitats productives, propiciar la millora dels espais urbans que es reindustrialitzin i crear uns condicionants òptims per a la nova indústria.