OBERTURA
9.30 h Recepció i benvinguda activa
PRIMERA PART. INFORMACIÓ
10.00 h Benvinguda i introducció: "Què és el PDU metropolità? En quin moment ens trobem (Avanç del Pla)?", a càrrec de Xavier Mariño, cap del Servei de Redacció del Pla Director de l'AMB
10.15 h Presentació de la jornada: "La mobilitat", a càrrec de Javier Ortigosa, enginyer de l'equip de redacció del PDU
10.45 h Explicació del desenvolupament de la sessió, a càrrec de l'equip del PEMB
10.50 h Quin grau de coneixement tinc del PDU?
SEGONA PART. TREBALL EN GRUPS HETEROGENIS ALEATORIS
11.00 h Primera dinàmica sobre tendències globals i locals del sector

• Treball en grup: 30 minuts
• Posada en comú - dinàmica museu: 10 minuts

DESCANS
11.40 h Pausa-cafè
TERCERA PART. TREBALL EN GRUPS HOMOGENIS DETERMINATS
12.00 h Segona dinàmica sobre les necessitats concretes i les oportunitats i incerteses al PDU

• Treball en grup: 30 minuts
• Posada en comú: 20-30 minuts

CLAUSURA
13.00 h Tancament, propers passos i agraïments. Espai per al torn obert de paraules, a càrrec de l'equip del PEMB i del PDU metropolità
13.10 h Finalització

L'última de les jornades coorganitzades pel PEMB i l'oficina del PDU reuneix una vintena de participants a l'Hospitalet de Llobregat per treballar les tendències i necessitats en aquest camp.

La cinquena i darrera sessió del procés participatiu de l'Avanç del Pla director urbanístic metropolità (PDU), coorganitzada pel PEMB i l'oficina del PDU, ha girat al voltant de la mobilitat i les infraestructures del transport, l'última de les temàtiques a tractar en aquest programa de participació ciutadana, que ha servit per recollir suggeriments, idees i propostes que seran valorades per l'equip tècnic responsable. Pròximament es farà una trobada de retorn de les propostes recollides.

El centre d'art Tecla Sala, a l'Hospitalet del Llobregat, ha acollit representants d'entitats, administracions, sector privat i àmbit acadèmic per detectar tendències, necessitats, incerteses i peticions entorn la mobilitat i les infraestructures de transport i el que l'urbanisme hi pot aportar.

Seguint l'estructura de les quatre sessions anteriors, la trobada ha començat amb una exposició genèrica sobre el procés de redacció de l'Avanç del PDU metropolità i el marc normatiu, la situació actual i les determinacions o propòsits que se'n deriven, a càrrec de  Xavier Mariño, cap del Servei de Redacció del PDU. L'arquitecte ha situat els 10 objectius generals que es busca assolir amb el Pla: reforçar la solidaritat metropolitana; potenciar la capitalitat metropolitana; naturalitzar el territori; millorar l'eficiència del metabolisme urbà i minimitzar els impactes ambientals; articular el territori a partir d'una estructura policèntrica; fomentar una mobilitat sostenible repensant les infraestructures metropolitanes; afavorir la cohesió social per mitjà de l'habitatge, l'espai públic, els equipaments i el transport públic; rehabilitar i reciclar els teixits urbans; incrementar la complexitat i l'habitabilitat urbanes; i impulsar la competitivitat i la sostenibilitat de l'economia metropolitana.

L'encarregat de centrar la sessió al voltant de la mobilitat i les infraestructures del transport ha estat Javier Ortigosa, enginyer de camins, canals i ports i membre del Servei de Redacció del PDU. "En mobilitat partim de lògiques molt diverses. En el cas de Barcelona, ens trobem davant una lògica global en què la ciutat és un node internacional creixent de mercaderies, persones i infraestructures a causa de la seva situació, del turisme i dels congressos, entre d'altres", ha començat Ortigosa. "Però més creixement vol dir més impacte, i aquest és un paradigma molt difícil de canviar. Com podem compaginar-ho? Com podem créixer o mantenir-nos d'una manera adequada?", s'ha preguntat l'enginyer. "La clau és reduir l'impacte i augmentar la biocapacitat del territori", ha respost. 

Ortigosa ha plantejat la mobilitat com la suma del planejament territorial i urbanístic i de la planificació de la mobilitat, dues disciplines que, tradicionalment, no estaven tan integrades. "Ara, des de la part urbanística ens volem proposar la mobilitat sobre la base de tres principis: accessibilitat, integració i eficiència. És a dir, un model de desenvolupament que promogui la proximitat a activitats i serveis, una metròpolis més habitable amb una estructura urbana vertebradora i una mobilitat sostenible i equitativa a l'altura dels reptes del territori", ha explicat. A partir d'aquí, què es proposa? Primer, acomodar els nous desenvolupaments segons l'accessibilitat al transport públic, en un model policèntric basat en centralitats, i lligar el model d'activitats a les infraestructures. La segona gran proposta, i "el plat fort" del PDU, és una nova xarxa viària estructuradora a escala humana formada per carrers i avingudes metropolitans amb l'objectiu de: canviar les prioritats (vianant i mobilitat sostenible primer), recollir les diferents xarxes de transport, promoure la cohesió urbana i l'habitabilitat per mitjà de la intensitat urbana, i maximitzar els fluxos de persones. Finalment, Ortigosa ha explicat l'aposta plantejada a l'Avanç del PDU pel que fa a la xarxa segregada d'infraestructures de transport (ferroviàries i viàries). El PDU aposta per un transport públic vertebrador a escala regional, amb menys radialitat, que maximitzi els fluxos i promogui la integració urbana. Això es tradueix en uns corredors ferroviaris reforçats, el plantejament de noves infraestructures futures i el replantejament del rol de la xarxa viària segregada per convertir-la en un suport del transport públic d'altes prestacions.

Un cop dutes a terme les presentacions, el públic assistent ha treballat al voltant de dues dinàmiques participatives: una primera per detectar les tendències globals i locals al voltant de la mobilitat i les infraestructures de transport, i una segona per posar sobre la taula necessitats en aquest àmbit i els requeriments per al nou Pla director urbanístic metropolità. Les tendències globals més destacades han estat: el creixement i la internacionalització de la mobilitat, l'accessibilitat global a preus més baixos, la digitalització tant d'aquest sector com d'altres que hi impacten directament (e-commerce), la creixent consciència ambiental, la micromobilitat, o la mobilitat com a servei amb tot el que se'n deriva: mobilitat a demanda, interconnectivitat, mobilitat compartida, etc. A escala local, les tendències observades han estat: l'expulsió del comerç de proximitat, els VTC (vehicles de transport amb conductor), l'increment en l'ús de la bicicleta i els VMP (vehicles de mobilitat personal), la zona de baixes emissions, la creixent recuperació de l'espai públic amb projectes com les superilles, la flexibilitat de la xarxa d'autobusos davant la inèrcia de la xarxa ferroviària, o la divergència entre municipis, per a la qual cal una visió metropolitana. 

Per acabar, l'última de les dinàmiques s'ha centrat en les necessitats i les peticions al nou Pla, entre les quals ha destacat la redefinició de les "portes" de Barcelona respecte a l'àrea metropolitana i de les portes de l'àrea metropolitana respecte a la regió metropolitana; la reducció de les barreres en general; més integració de la bicicleta en un planejament que no pot ignorar els VMP; més qualitat i capacitat del transport públic; la millora de la intermodalitat; la recuperació de l'espai públic per al ciutadà; la reducció o eliminació d'estacionament de vehicles privats en l'espai públic; la millora de l'accessibilitat i la "caminabilitat"; l'augment de les mesures dissuasòries per a l'ús de vehicle privat; l'optimització del transport de mercaderies dins la ciutat; una ordenació comuna de les àrees logístiques; una regulació més específica de polígons i de la mobilitat dels treballadors i treballadores; i més coordinació i governança institucional davant d'un futur que planteja incerteses com el canvi climàtic, el teletreball o l'impacte real de l'e-commerce, que necessitaran una coordinació real entre urbanisme i mobilitat.

La sessió de mobilitat i infraestructures del transport ha estat l'última de les cinc sessions coorganitzades pel PEMB i l'oficina del PDU, en les quals s'han tractat: infraestructura verda, metabolisme urbà, desenvolupament social i econòmic de la regió i cohesió social i habitatge.

Podeu trobar tota la informació al voltant d'aquest procés participatiu a la pàgina web del PDU metropolità. Pròximament es durà a terme una sessió de retorn oberta al públic, en la qual s'exposaran les conclusions extretes durant aquestes jornades i el conjunt del procés participatiu.

• L'Avanç de butxaca
• Glossari
• Fullet explicatiu general
• Fullet explicatiu temàtic
• Presentació "El contingut de l'Avanç del PDU"
• Presentació sobre mobilitat