Buscador PDU

WS02 L'urbanisme dels espais oberts

En aquest segon workshop s'han presentat els conceptes i instruments de l'ordenació dels espais oberts, amb l'objectiu que el Pla director urbanístic metropolità aconsegueixi una síntesi adequada de les preocupacions de l'ecologia urbana, del medi ambient i del paisatge de la gran escala.

Fecha
27.03.14
Municipio
Santa Coloma de Gramenet
Lugar
Auditori Can Roig i Torres
WS02
  • Programa
    PAISATGE, LLEURE I PRODUCCIÓ

    Des de l'aprovació del PGM als anys 70, els espais oberts han pres un protagonisme creixent a les nostres ciutats. Si aleshores varen ser defensats com a elements de protecció i reserva, avui són reivindicats com a espais de lleure, com a valuosos llocs de la producció singular i sobre tot com a components essencials del paisatge metropolità. Els parcs naturals, els rius, els corredors verds, els jardins i els parcs urbans, les platges del front litoral, són elements clau per la qualitat de la Barcelona metropolitana.

    Les presentacions i taules de discussió s'han centrat en discutir: el paper que han de tenir els espais oberts en el PDU metropolità, concretant-ne les problemàtiques i les seves oportunitats; també en quines són les activitats, la gestió i la regulació més convenients dins del sòl no urbanitzable;  així com en identificar les estructures cíviques existents i posar en valor la capacitat de les infraestructures verdes per millorar la relació entre els teixits consolidats i els espai lliures.
  • Taules participatives
    • Taula 1. El rol dels espais oberts dins del mosaic territorial de l'AMB. Friccions i pertorbacions
      La interpretació dels anomenats espais oberts ha experimentat una evolució molt apreciable en la darrera dècada. La introducció dels conceptes, idees i visions que s'han fet des de l'ecologia del paisatge o territorial, fins i tot en espais urbans, han obert un ventall de possibilitats d'aproximar-se també des d'aquesta disciplina a la millor comprensió, i per tant, planificació i gestió d'aquests espais.

      L'aproximació clàssica del anomenat "sòl no urbanitzable (SNU)" és obsoleta i caduca ara, i una cotilla per a plantejaments més innovadors i eficients. Cal superar-la. L'essència ecològica del mateixos, fa que l'aproximació des de l'ecologia aplicada resolgui molt millor i de manera més potent els seus valors estratègics, els ecològics, els ambientals, i també els productius. I ho fa poden decidir més sòlidament sobre la capacitat d'acollir activitats - noves activitats- en espais oberts. Això és així especialment si l'objectiu és que les coses que hi posem al damunt encaixin millor i generin més actiu, tot mantenint els valors i serveis ecosistèmics que proveeixen.

      Amb aquest nou enfocament, cal determinar el valors estratègics, estructurals i funcionals de les diferents peces que configuren els espais oberts. Fer-ho ens permetrà definir millor les activitats que hi són compatibles, clau per tal d'enfrontar el repte d'una transformació territorial. Transformació que, cada dia més, ens demana redefinir les possibles activitats que s'hi puguin realitzar. Això ens porta a tenir més capacitat  per abordar consistentment  les friccions i les pertorbacions que la nostra activitat genera en aquesta mena d'espais, especialment en el context metropolità.

      Coordinadora: Maria Goula
    • Taula 2. Les activitats en els espais oberts. L'oci i el lleure. L'agricultura
      En aquesta ponència s'analitza la gestió i l'evolució dels diferents tipus d'espais oberts metropolitans des de l'aprovació del Pla General Metropolita. Es fa una especial referència al canvis produïts en la concepció d'aquests espais dins dels estaments tècnics i científics en els darrers anys i s'estudien els diferents factors que han propiciat el canvi de paradigma.

      Per aquesta anàlisi ens recolzem en l'experiència de l'AMB  com a institució que ha assumit un paper central en la gestió de l'espai públic metropolità. Així l'AMB disposa d'un bagatge de més de vint-i-cinc anys en la gestió directa de la xarxa de parcs i platges metropolitanes i també ha  estat l'impulsor del planejament  i la gestió de projectes territorials d'envergadura com són el del Parc de Collserola els darrers projectes desenvolupats a l'espai fluvial del Llobregat o el planejament del Parc Agrari.

      També es tracta de la problemàtica generada a l'entorn de les activitats agrícoles, forestals i de lleure com a motors, per una banda, de la dinàmica del coneixement i conservació dels espais oberts i com a generadores d'impactes i pertorbacions, per una altra. Tot plegat ens fa encarar el repte d'un nou planejament dels espais oberts amb l'objectiu de maximitzar-ne les utilitats socials i d'us públic d'una forma equilibrada amb els requeriments econòmics i ambientals.

      Coordinador: Marc Montlleó
    • Taula 3. Espais lliures i sistema de propietat. Regulació del SNU
      Els espais lliures en l'Àrea Metropolitana són elements d'una gestió complicada. D'una banda, tenen un valor essencial per l'entorn de l'AMB, que va molt més enllà de la seva configuració de simple espai buit i que, per llur complexitat haurien de ser objecte de polítiques positives en conseqüència.

      El propi disseny del PGM confirma aquesta relació tan important. No debades els espais lliures es configuren en aquest instrument amb vocació global prescindint de la delimitació municipal preestablerta. I, no obstant aquesta essencialitat, la gestió dels espais lliures es fonamenta una vegada més en polítiques de no fer i en l'aplicació de l'article 47 de la Llei d'Urbanisme com a barem d'actuacions.

      Un bon exemple de la distància entre el rol fonamental dels espais lliures i la seva realitat es pot trobar en la dinàmica d'adquisició dels espais lliures destinats a zones verdes públiques que comporta la subjecció dels municipis de forma individualitzada a un risc econòmic importantíssim (en estimacions de l'AMB, 36 milions d'euros per l'any 2013).
      És imperatiu que el PDU reflexioni sobre els instruments jurídics, econòmics i urbanístics per dotar als espais lliures de la seva veritable naturalesa de sistema metropolità. Dimensionar correctament el valor que aporten aquests espais en sòl no urbanitzable i flexibilitzar llur configuració en sòl urbà hauria de permetre una nova aproximació, més coherent amb llur importància.

      Coordinador: Carles Castell
    • Taula 4. Estructures cíviques i verdes en els conjunts metropolitans
      Els espais oberts no són la resta, el romanent o el sobrant d'una ciutat construïda, sinó l'espai d'oportunitat i modernització de les metròpolis. El PDU té en els espais oberts d'escala intermèdia la possibilitat d'establir les noves estructures d'enllaç, nous àmbit de treball, que combinin i donin sentit al que en el planejament anterior estava descompost com a vies, verd i equipaments.

      Les necessitats de les metròpolis són canviants i és en l'ús variable dels grans espais buits on es poden trobar solucions a les qüestions de futur. Espais de convivència que han de fer possible en el futur plantejar nous enllaços  d'infraestructures a diferents escales, replantejar de manera seriosa les alternatives energètiques, afavorir els usos actius i  productius vinculats a les formes de l'oci contemporani -compatible amb  noves formes d'explotació  agrícola, ramadera o  forestal. Els espais oberts d'escala intermèdia han de permetre inserir una nova estructura de compromís d'espais lliures que  estableixin noves connexions i enllaços  en el contínuum metropolità.

      Les idees d'aprofitament, però sobretot el paper que els espais oberts tenen a la ciutat contemporània han canviat. Cal mirar i pensar aquests com espais d'oportunitat, però també com espais en blanc, per usos imprevistos, els espais per on es renova la metròpolis. Una mirada que necessàriament ha d'abordar diferents escales i compromisos: Espais necessàriament més fluids, menys estàtics, que no vol dir legalment més imprecisos, però sí necessàriament "oberts" a les noves contingències i requeriments ambientals.

      El planejament al s XX va fer sovint de l'estructura de grans vies i dels grans espais buits i verds, l'argument del dibuix i estratègia de forma general  (cinturons, dits, falques, noves malles) que van servir per dibuixar el nou perfil de ciutats capitals. Al s XXI podem imaginar nous arguments, menys abstractes, que dibuixin estratègies de futur de la metròpolis -que té ja un grau de complexitat i compactació notables-, necessàriament a diferents escales. D'una banda aquells  vinculats a l'estructura geogràfica i a criteris ecològics, però també altres relatius a les oportunitats d'enllaç entre espais d'equipament, avingudes i espais lliures, per transformar situacions amb dèbil estructura.

      Coordinador: Antoni Alarcón
Galería de imágenes

Reflexiones

Descarregables