En la mesura que molts problemes tenen un abast que va més enllà de l'àmbit municipal, és imprescindible afrontar-los amb una mirada metropolitana que garanteixi els interessos comuns i que vetlli per l'interès públic del conjunt. Alhora, és necessari posar en valor el caràcter distintiu i genuí de cada municipi. 

El PDUM esdevé un instrument de solidaritat gràcies a la capacitat d'adequar les seves determinacions a les diferents realitats municipals tot protegint i reforçant l'interès del conjunt.

Històricament, la localització estratègica de la ciutat de Barcelona li ha atorgat un paper protagonista en relació amb el territori català. Les dinàmiques territorials de creixement han establert uns nous vincles que requereixen que aquesta capitalitat englobi també els municipis de l'entorn que avui formen l'àrea metropolitana barcelonina.

El PDUM ha de reforçar aquesta capitalitat metropolitana potenciant el paper que ha tingut històricament l'àrea de Barcelona com a centre articulador de la regió metropolitana i capital de Catalunya i estendre'l al sistema mundial de ciutats a partir de les seves característiques i valors com a metròpolis mediterrània.

Si bé l'obtenció com a sòl públic de la majoria dels parcs urbans ha representat una millora ambiental significativa, manca una lectura d'aquests com a sistema que consideri també altres espais que són una oportunitat per incrementar i reforçar els que ja hi ha.

El PDUM ha de superar la lògica actual amb una mirada en la qual els espais verds i l'arbrat tenen la capacitat de proveir serveis de cultura i lleure, de regulació ambiental i d'aprovisionament. Tot plegat ha de permetre articular uns espais que reforcin les funcions ecosistèmiques i les d'ús i gaudi per part de la ciutadania.

El territori metropolità té una autosuficiència limitada que el fa dependre de recursos externs d'energia, aigua, etc. Tot i així també té una gran capacitat de disminuir el seus consums, la qual cosa li atorga un gran potencial per reduir els impactes ambientals globals que, en bona part, es generen a les ciutats. 

El PDUM ha de fomentar el consum de recursos en funció de la seva disponibilitat: la generació d'energia a partir de fonts renovables, la consideració d'alternatives d'aprovisionament d'aigua i aliments més propers i eficients o les possibilitats de reutilització o reciclatge. Per millorar l'eficiència en l'ús dels recursos cal fer una bona planificació i gestió des de l'àmbit territorial.

El desenvolupament urbanístic metropolità ha estat condicionat per múltiples pressions i demandes on els teixits urbans i la xarxa d'infraestructures no sempre han respost a una lògica metropolitana. Com a conseqüència d'això, algunes àrees urbanes estan fragmentades per les infraestructures com autopistes, vies de tren, etc. o mancades d'un espai de centralitat que esdevingui un punt de trobada. 

El PDUM ha d'incrementar la connectivitat del territori a partir de repensar les funcions de les infraestructures de mobilitat al llarg del seu recorregut i dotar l'àrea metropolitana d'una estructura formada per molts centres i diversos, que garanteixi a la població l'accés als serveis i als equipaments bàsics.

Si bé hi ha hagut una important millora de la xarxa de transport públic metropolità en les darreres dècades, encara avui l'ús generalitzat del cotxe té un fort impacte físic, funcional i ambiental sobre el territori i la població metropolitana.

El PDUM ha de fomentar una mobilitat activa i sostenible que aprofiti les constants innovacions tecnològiques i d'informació per formar una ciutat cada cop més accessible, saludable i inclusiva, on es prioritzin les continuïtats metropolitanes i la recuperació de l'espai públic per a la ciutadania. Per respondre a aquest nou model de mobilitat, el PDUM ha d'avaluar les infraestructures existents i ha de detectar les possibilitats de transformació necessàries, ha d'incorporar noves actuacions i tenir en compte els projectes ja existents.

La darrera recessió econòmica ha revertit un llarg procés de cohesió social i ha fet sorgir a l'àrea metropolitana de Barcelona, com en moltes de les societats occidentals, símptomes preocupants de segregació. El planejament urbanístic pot reduir la desigualtat fent que les característiques de l'entorn on es viu satisfacin bona part de les necessitats orientades a millorar la qualitat de vida de la gent.

El PDUM ha de contribuir a reduir la segregació social per mitjà de quatre vectors que permetran millorar la qualitat de vida dels ciutadans: habitatge, equipaments i serveis, espais lliures i transport públic.

En 50 anys, el sòl urbà s'ha triplicat i ha seguit en moltes ocasions un model d'ocupació basat en la dispersió. Aquest model posa en risc la salvaguarda de les funcions ecològiques dels espais oberts i la sostenibilitat de tota la metròpolis.

El PDUM ha de considerar el sòl com un bé escàs i preuat, i treballar fonamentalment amb els teixits urbans ja existents per incrementar la seva qualitat i eficiència energètica i per posar en valor el patrimoni urbà, mitjançant la rehabilitació i el reciclatge. 

Bona part dels desplaçaments quotidians de la població responen a la lògica de l'especialització funcional del sòl, és a dir, que es generen distàncies cada cop més grans per moure'ns d'on vivim a on treballem. Com a conseqüència d'això, les infraestructures necessàries per sustentar la mobilitat han anat ocupant cada vegada més espai i han minvat l'habitabilitat de les ciutats en detriment dels usos col·lectius, el verd i els espais per al vianant.

El PDUM ha de garantir la complexitat, és a dir, la diversitat d'usos i l'habitabilitat dels teixits per tendir a equilibrar la proporció entre residència i l'activitat. Incrementar la complexitat és una oportunitat per fomentar el verd urbà, la producció d'energia o altres recursos i la coexistència entre residència i activitat econòmica.

El constant procés d'internacionalització i l'acceleració dels processos d'intercanvi d'informació han obligat les activitats productives i de serveis a reestructurar-se i dotar-se d'una major flexibilitat per ser competitives. Al mateix temps, en aquest escenari d'internacionalització que tendeix a uniformitzar els llocs, les singularitats locals adquireixen una importància creixent.

El PDUM ha de procurar les condicions necessàries per al desenvolupament d'activitats econòmiques diverses i que puguin adaptar-se en el temps, però també els entorns urbans i socials que permetin l'aprofitament de sinergies, la personalitat dels productes propis, la solidesa de les xarxes de proximitat i els beneficis que propicia el veïnatge.