Ciutat policèntrica

La ordenació d’un sistema policèntric articula la metròpolis amb espais estratègics que representen oportunitat per transformar la ciutat.

IMG

La ciutat metropolitana futura no creixerà en extensió, però cal que potenciïn certs indrets. El PDUM proposa unes àrees de centralitat fora de la ciutat central per tal de distribuir l’activitat i la residencia i apropar-se a les xarxes de mobilitat sostenible. També s’identifiquen un seguit d’espais d’oportunitat per transformar i reciclar els teixits urbans i productius. A més, amb la voluntat d’actuar sobre aquells barris més vulnerables proposa uns àmbits de regeneració urbana.  

El PDUM defineix uns àmbits de centralitat metropolitana (ACM) tal com indicava el Pla territorial metropolità de Barcelona, que han de representar importants nodes i ser un referent en una visió policèntrica de l’àrea metropolitan,. Aquestes àrees de nova centralitat van lligades als nodes estratègics pel seu potencial per enllaçar amb les xarxes segregades de mobilitat, i per garantir la continuïtat de l’estructura urbana i social. Seguint aquesta lògica, a una escala més local, el PDUM defineix i caracteritza tota una sèrie d’àmbits d’oportunitat metropolitans (AOM) que es transformaran per intensificar alguns àmbits vinculats a l’estructura urbana i social. Finalment, defineix uns àmbits de regeneració urbana (ARU), en teixits residencials i d’activitat econòmica seran el focus de les polítiques urbanes contra la vulnerabilitat social i ambiental.