El PDUM proposa recobrar la funcionalitat ecològica perduda a partir de la protecció i restauració dels sistemes vinculats al cicle de l’aigua i la connectivitat ecològica, de l’ordenació de les vores dels espais oberts i de la regulació urbanística dels usos per possibilitar una millor gestió dels espais oberts. En aquest marc, el tractament dels elements relacionats amb el cicle de l’aigua s’agrupa sota el concepte d’estructura blava, conformada pels rius, rieres i torrents, l’àmbit litoral, les zones inundables, els espais d’interès per a la regulació de l’escolament superficial i la recàrrega dels aqüífers, així com les zones humides que són reservoris de biodiversitat, i també els principals canals d’aigua amb valor funcional i patrimonial, com a suport dels principals connectors ecològics i de la restauració d’àmbits alterats. 

Pel que fa a les vores entre nuclis urbans i espais oberts i a la regulació urbanística dels usos dels espais oberts, el PDUM els dota d’un paper específic en relació amb l’estructura metropolitana i les lògiques funcionals del seu entorn, i reforça els elements d’estructura que generen connexions socials, metabòliques i ecològiques entre espais oberts i teixits urbans. Alhora, planteja la dinamització de l’activitat agrària com a agent clau en la maximització dels serveis ecosistèmics. Diferencia àrees nucli, mosaic agroforestal i plana agrària, i estén el concepte d’infraestructura verda als teixits urbans mitjançant espais i eixos verds, en una lògica d’escala metropolitana present a tota l’àrea metropolitana.