LA CONTRUCCIÓ DE LA METRÒPOLIS

150 anys de planejament urbanístic per entendre la construcció de la metròpolis de Barcelona

L'EXPOSICIÓ

La construcció de la metròpolis proposa un recorregut pels deu grans plans urbanístics que han configurat la metròpolis de Barcelona, des del Pla Cerdà fins al Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM).

La mostra vol explicar el procés de construcció material de la metròpolis i la seva relació amb el planejament urbanístic al llarg dels darrers 150 anys, posant en valor el planejament com a eina clau per entendre i afrontar els reptes urbans de cada moment.

En un context marcat per l’emergència climàtica, la crisi mediambiental i el canvi tecnològic, així com per reptes com l’habitatge, la mobilitat de persones i mercaderies o els serveis bàsics, l’exposició presenta un itinerari centrat en els principals plans urbanístics i la seva incidència en la construcció de la ciutat. Aquests plans s’entenen com a instruments tècnics, culturals i ciutadans.

En aquest sentit, l’exposició també vol contribuir a la divulgació de la realitat metropolitana i conscienciar sobre la transcendència i la utilitat social del planejament urbanístic en la configuració de la metròpoli barcelonina.


CONTINGUT 

  • Un Pla d'Eixample per al pla de Barcelona (1859-1861).
    Traçat i regles per a una ciutat alternativa. Construcció de l'Eixample per vies i edificis.
  • El Pla d'Enllaços amb els pobles del pla (1905, 1917).
    Traçats viaris i enclavaments urbans estratègics per a futur.
  • El Regional Planning de Catalunya (1932).
    Origen de l'enfocament territorial del planejament i les seves propostes per a Barcelona.
  • L'anomenat “Pla Macià” de Le Corbusier i el GATCPAC (1934).
    Centre renovat, reordenació de l'eixample en “superilles”, zonificació inicial d'usos.
  • L'anomenat “Pla Comarcal” de Barcelona i vint-i-sis municipis (1953).
    Un ramell de ciutats nuclears i el posterior creixement i descontrol en l'autarquia franquista.
  • El Pla Provincial de Barcelona (1959).
    Una zonificació tipològica territorial.
  • El Pla Director de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (1966).
    Obertura a la dimensió metropolitana regional. Parcs, vies, noves ciutats, regeneracions.
  • El Pla General Metropolità de Barcelona i vint-i-sis municipis (1976).
    Reforma viària, equipaments, zones verdes i ordenació de l'edificació per processos en la transició democràtica.
  • El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (2010).
    Retorn al fet metropolità. Espais oberts, infraestructures de mobilitat, assentaments.
  • El Pla Director Urbanístic Metropolità de Barcelona (2023-2026).
    Infraestructura verda, xarxes segregades de mobilitat (ferrocarril, avingudes metropolitanes), actuacions d'interès metropolità: àmbits de centralitat i de regeneració urbana.


EXPERIÈNCIA EXPOSITIVA

A través d’una línia del temps, mapes, plànols, fotografies històriques i actuals, retalls de premsa, vídeos i materials audiovisuals, els visitants poden descobrir l’evolució de les idees de ciutat, els models urbans i territorials i els diferents sistemes d’intervenció urbanística aplicats en cada època.

L’exposició incorpora també un visor històric del planejament urbanístic metropolità , que recull per primera vegada els deu plans en format digitalitzat i georeferenciat.


EN EL MARC DE BARCELONA 2026 I ELS 15 ANYS DE L’AMB

La iniciativa s’emmarca en la Capital Mundial de l’Arquitectura i el Congrés de la Unió Internacional d’Arquitectes, dos esdeveniments que tornen a situar Barcelona en el panorama internacional de l’arquitectura i l’urbanisme.

La mostra coincideix també amb el 15è aniversari de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i amb diverses efemèrides urbanístiques i arquitectòniques que reforcen la mirada retrospectiva sobre la construcció de la metròpoli:

  • 150 anys del naixement d’Ildefons Cerdà (1816)
  • 100 anys de la mort d’Antoni Gaudí (1926)
  • 150 anys de la fundació de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1876)
  • 50 anys de l’Escola d’Arquitectura del Vallès (1974)

Galeria d'imatges