El problema principal de la mobilitat metropolitana és el transport públic. Per això, és necessari un model clar i únic que es relacioni bé amb els altres sistemes urbans, perquè el ciutadà l'entengui i l'utilitzi.

La nostra metròpolis és una ciutat de ciutats que s'interrelacionen entre elles. Aquest model de mobilitat metropolitana de fluxos i moviment, caminant, en bicicleta i en transport públic, s'hauria de potenciar i dissenyar millor. Les inversions en infraestructures de transport han de ser coherents amb el model metropolità que es defineixi. En aquest sentit, els intercanviadors —les noves catedrals de les nostres ciutats— són els espais on s'ha invertit menys en els darrers 30 anys. Per tant, el Pla director urbanístic metropolità hauria de concretar el model urbà amb la mobilitat com a pilar fonamental.