"El metabolisme urbà és per definició ineficient en el seu propi ADN"

Al metabolisme urbà s'associen tots els fluxos d'energia, de materials i d'informació que definiran una ciutat, juntament amb els impactes que generen els residus. Els reptes ambientals que hem d'assumir són: la transició energètica, reduir la dependència dels combustibles fòssils i augmentar l'autosuficiència del territori. En aquest sentit, l'urbanisme hi té molt a dir, ja que determina els fluxos metabòlics. Respecte al canvi climàtic, tindrà molts efectes, però els més rellevants seran l'augment de la temperatura —que perjudicarà la salut de moltes persones— i la disminució dels recursos hídrics. S'estima que cap a la meitat del segle hi haurà un 20% menys d'aigua disponible a l'àrea metropolitana.

L'anàlisi social és essencial en el metabolisme urbà. Tenim el repte de comptar amb les ciències socials, que fins ara estaven allunyades de la planificació urbanística, ja que ens permeten conèixer els hàbits de les persones, que al capdavall són les que viuen en les ciutats.

Hauríem de ser més autosuficients. Hem d'intentar que les cadenes de generació i de consum de recursos siguin més tancades i més petites, per exemple potenciant els espais agrícoles que tenim o en l'àmbit energètic, tot fomentant l'energia solar a les cobertes dels edificis.