La ciutat és tant l'estructura física com l'estructura per la mobilitat. Perquè les persones puguin viure a la ciutat, cal gestionar una sèrie de recursos al voltant de l'exercici de l'habitabilitat. Avui comencem a parlar del metabolisme urbà, perquè les ciutats han crescut i comencem a trobar-nos problemes de convivència entre les diferents infraestructures, ja que abans es trobaven fora la ciutat i no les veiem.

Com fem que la ciutat esdevingui autosuficient energèticament? El que és clar, és que un model distribuït, des de l'escala dels diferents edificis, barris i la ciutat és una resposta, per empoderar a la ciutat i als ciutadans en favor de la seva qualitat de vida. La gestió local dels recursos fa que el problema del metabolisme urbà sigui una oportunitat pel disseny de la  ciutat, però també per l'arquitectura a escala d'edifici, d'illa i de barri.